El PP de Casado renuncia a Catalunya

El nou líder del PP, Pablo Casado, les engega sense tocar a terra. Aquest cap de setmana ha amollat coses com aquesta: «En Catalunya ya se puede decir alto y claro que hay que aplicar otra vez el artículo 155 para que se respete la unidad de España, la legalidad, la prosperidad y la convivencia», Pel mateix preu ha comparat Catalunya amb un «narcoestado». Pablo Casado prové de l’aznarisme i es va formar sota els aires de la FAES, però ni aquest bressol podia presagiar el gir radical que ha fet el PP. Els analistes polítics justifiquen aquesta involució en un intent d’evitar que els ultres de Vox els prenguin vots per la dreta més extrema aprofitant el corrent fatxenda que recorre Europa. Les consignes de Casado impregnen tots els rangs de la jerarquia. Així Alejandro Fernández també s’ha apuntat a demanar un 155 «profund» sine die. Semblaria més lògic, ni que fos per pura estratègia electoral, que el PP aprofités l’ocasió per omplir l’espai del catalanisme moderat de centredreta que ha quedat orfe de representació política des de la mort de CiU. El PDeCAT i les seves variants són més radicals que ERC, mentre que experiments com Lliures no els coneix ni el Tato. Les eleccions es guanyen a l’espai de centre, per això, amb aquesta tàctica, el PP a Catalunya passarà de ser un partit testimonial a ser gairebé inexistent.