El Quim Torra abans d’arribar a la política

«Hem viscut com uns beneïts enganyats. Ens pensàvem que desenvolupàvem el pla A mentre el que s’estava executant era el pla B, davant mateix del nostres nassos». Matí del 9 de juny de 2006. Quim Torra acaba de rebre oficialment confirmada la notícia que corre com la pólvora pels passadissos de Winterthur des de fa dos dies.

Curiosament ell es troba des de fa  mig any treballant a la central de Suïssa i els primers rumors li han arribat des de les oficines de Barcelona, on hi ha la filial espanyola. La multinacional francesa AXA compra Winterthur per fer un gegant assegurador europeu.

L’experiència va ser tant traumàtica que l’ara president de la Generalitat de Catalunya va escriure al 2007 el llibre ‘Ganivetades suïsses, Viatge (d’anada i tornada)  al cor del management i del capitalisme salvatge’, que va convertir-se en objecte de culte per bona part els empleats de Winterthur a Barcelona fins a exhaurir-lo i convertir-se en una peça inèdita  i de difícil accés. És una manera de conèixer el Torra professional, abans d’arribar a la política.

L’adquisició de Winterthur per part  d‘AXA no va ser pas una fusió entre dues empreses, com va presentar-se inicialment, sinó que el comprador va aplicar el corró, de manera que el llibre de Torra va convertir-se en la crònica no oficial de l’operació als ulls dels extreballadors de Winterthur: «una història de traïcions, ganivetades i enganys ocasionals, perfectament executada, fredament i netament, de matinades fredes i boires de ferro. Sense pietat. Salvatgement.

Com el bon capitalisme del tercer mil·lenni. Ganivetades suïsses». I és que després que  Credit Suisse adquirís Winterthur l’any 1997, s’havia traslladat que s’estava preparant la sortida a borsa i, en canvi, s‘optà per la venda  a la companyia francesa.

Quim Torra va treballar 19 anys a Winterthur, on va ocupar càrrecs de direcció en diferents àrees a les oficines de Barcelona. Justament aquesta experiència de negoci i de gestió de projectes, juntament amb un bon nivell d’anglès, li van permetre que fos el candidat proposat per la filial espanyola per participar en un projecte  a la matriu de la companyia, que volia crear un equip d’executius interns per  centralitzar i uniformitzar l’empresa a nivell internacional.

A la pràctica, l’ara cap del Govern de Catalunya es va trobar que en els primers sis mesos a terres suïsses va participar en dos projectes buits de contingut i que van anul·lar-se sobtadament sense cap explicació. I quan ja havia portat la seva família al nou indret, la gran patacada: l’entrada d’AXA i el que això representava: «Es diu que a les fusions sempre hi ha guanyadors i perdedors. Però sempre són els mateixos. Guanya l’empresa compradora i perd l’empresa fusionada», conclou Torra.

A la pràctica AXA va arrasar amb tot allò que representava Winterthur. La nova seu de la filial espanyola passava a Madrid, on ja la tenia AXA i on es convidava a anar a treballar els empleats de Barcelona, sabent que la majoria declinarien. També ho va fer Torra, que va rebre una proposta a mode de tot o res. Ni havia lloc a Suïssa, on ell hagués continuat perquè hi tenia aleshores la família, ni a París, a la nova central.

De la capital francesa, a la qual  va tocar anar-hi  per aclarir el seu futur laboral,  feia una confessió molt personal.  Des de finals del  2006 feia 15 anys que no  visitava París  i en aquella anterior ocasió la seva dona estava embarassada de la seva filla Carola, a la qual li van diagnosticar poc després una discapacitat física (espina bífida), que va obligar-lo a fer-se adult de cop.

 «Poca gent ha tingut la sort de viure una infantesa tanc despreocupadament feliç com jo, fins al fet d’haver-la allargat quasi fins als vint-i-vuit anys».

En aquell moment no sabia pas que acabaria de president de la Generalitat. Tot i així, utilitza un article de  Sala i Martin que feia un paral·lelisme entre Suïssa i Catalunya al voltant de la viabilitat d’una Catalunya independent. «Autonomia low cost, això és el que és el meu país. Déu meu, que lluny queda Suïssa». 

Ramon Puig, nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.