El bitxet que ens tomba cada hivern

Els metges més saberuts han determinat que la grip, sense tractament farmacològic, dura set dies. I amb tractament farmacològic, una setmana. L’incòmode visitant ha tornat a instal·lar-se a casa nostra i ja estem en situació d’epidèmia, segons marquen els barems que situen el llindar de la pandèmia en els 110,7 casos per cada 100.000 habitants. Només cal veure com estan les sales d’espera dels CAP i de les urgències dels hospitals, tot i que els gestors sanitaris no es cansen de demanar que per una grip no s’ha anar a urgències. És difícil trobar algú que no tingui un parent o un amic afectat de grip. A les feines cau la gent com a mosques. I a les escoles. La germanor cultiva un entorn perfecte perquè el virus enfadós faci una estesa. Per lluitar contra el demolidor atac tenim els consells habituals de rentar-se les mans, beure molts líquids (la llet no és recomanable perquè augmenta la mucositat), descansar i no prendre antibiòtics. És curiós que amb tots els avenços que ha fet la medicina, que permeten fins i tot operar un cor amb el cirurgià als Estats Units, no haguem estat capaços d’erradicar aquest bitxet, que diria aquell ministre. El màxim progrés és la vacuna, però si canvia el cep, tampoc no és efectiva. Si ens ho agafem pel cantó filosòfic, la grip ens recorda cada hivern la fragilitat de la condició humana.