El món (laboral) està canviant. Quin rol hi jugarà el talent femení?

Exemple de resiliència. La Rama Devi s’ha adaptat a les seues restriccions físiques a base de formació i ens dóna una lliçó de vida per al nostre futur laboral

16 febrero 2019 11:03 | Actualizado a 16 febrero 2019 11:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Ahir vaig assistir a una conferència anual a Nova Delhi que analitza com persones i organitzacions poden col·laborar per ampliar el conjunt de dones en llocs de lideratge a l’Índia, en el context d’un futur volàtil i incert. No hi vaig anar sola, m’hi acompanyaven deu noies, estudiants de l’Escola Professional d’Idiomes de la Fundació Vicente Ferrer i provinents de poblet d’Anantapur.

En l’edició de 2018, la Rama Devi, exalumna d’aquest projecte d’inclusió per joves graduats, explicava com ella havia superat tots els seus reptes i com creia que les dones de l’Índia rural podien ser exitoses en el mercat laboral actual. Ho feia davant de directors de Recursos Humans, altes executives i empresàries de l’Índia. La veu de les dones rurals, i encara menys amb una discapacitat, rarament ressona en aquests fòrums.

L’Índia està vivint una baixada alarmant de la participació femenina en el mercat laboral

Quan tenia sis anys, la Rama Devi va quedar severament paralitzada a causa de la poliomielitis. Filla d’una família molt humil, ha hagut de vèncer múltiples obstacles fins a arribar on és ara. Treballa en una empresa internacional, on gestiona les peticions dels clients hispanoparlants.

El de la discapacitat va ser el primer obstacle. Després de mesos de tractament, la Rama Devi va aconseguir recuperar part de la seua mobilitat però va haver de reaprendre a gatejar i a poc a poc a caminar. Amb els anys perduts durant el procés de rehabilitació, el segon obstacle al qual va haver de fer front va ser l’accés a l’educació. Així que amb només vuit anys, els seus pares la van internar en un centre públic per evitar-li els desplaçaments diaris i perquè es pogués concentrar en l’estudi. Amb l’ajuda de les seues companyes i la seua perseverança, la Rama Devi va ser pionera dins la seua família en obtenir estudis superiors.

Llavors, va topar-se amb el tercer obstacle: una baixa ocupabilitat. L’accelerat creixement econòmic de l’India no s’ha traduït per tothom en més oportunitats, sinó que conviu amb l’accentuació de les desigualtats i amb l’increment de l’atur.

Les polaritats d’aquest gegant asiàtic es manifesten també en el sistema educatiu; la formació que havia rebut la Rama Devi no la capacitava per a una feina.

Entre els anys 2005 i 2012, un 20% de dones índies van deixar de treballar 

La discriminació de gènere no jugava a favor seu. En contrast a les tendències globals, el país també està vivint una baixada alarmant de la participació femenina en el mercat laboral. Concretament, entre 2005 i 2012, un 20% de dones índies han deixat de treballar. Una de les raons podria ser que la creació de llocs de treball ha estat restringida a sectors que no estaven preparats per la inclusió de les dones, particularment en les zones rurals.

També, l’increment general dels salaris hauria pogut motivar un canvi de prioritats i que moltes dones preferissin dedicar-se a les feines domèstiques. El rol de la dona en un país tan tradicional com l’Índia, la manca de transport públic de qualitat o de transport privat, així com els riscos (generalment d’assetjament) als que s’exposen les dones de camí a o en el lloc de treball podrien motivar aquesta decisió.

Somiar en una vida diferent
La Rama Devi, però, no es va desanimar mai. Gràcies a la seua actitud i la formació impartida per la Fundació Vicente Ferrer, ha començat una carrera en el sector corporatiu i, amb la positivitat que la caracteritza, espera esdevenir líder d’equip. La seua lliçó de vida i de lideratge, juntament amb la de deu dones més, ha quedat recollida en un llibre que també es presentarà en aquesta conferència.

Totes elles es van atrevir a somniar en una vida diferent de la que tenien destinada. Però la vertadera lliçó que tots els i les treballadores, a escala global, en podem extreure és la seua capacitat de resiliència i adaptabilitat.

Els patrons del treball estan canviant, la classe mitjana es dilueix, el canvi climàtic forçarà més migracions i l’extrema dreta vol tancar fronteres. No hi ha res més cert que un futur incert. Ens hi sabrem adaptar? I quin paper hi jugarà el talent i lideratge femení?

 

* Judit Algueró és periodista. Treballa des del 2015 a la Fundació Vicente Ferrer des de la seva seu a Anantapur, al sud de l’Índia. És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff (Regne Unit).

Comentarios
Multimedia Diari