La línea del narcotràfic

«El que nos sigue con la moto es «el Gallego», no os preocupéis, no hará nada, ha salido hace poco de la cárcel, pero aún no tiene la libertad definitiva», ens informa la persona que ens acompanya pel Zabal.

El Zabal és el barri de La Línea on han edificat els seus fortins els narcotraficants d’haixix. Hi ha algun carrer asfaltat, però d’altres són camins de terra amb clots que dificulten qualsevol persecució policial. Et fa la impressió que han construït on han volgut, per això hi ha carrers sense nom i habitatges sense número.

De fet, hi ha sòl no urbanitzable. Hi ha finques amb doble tanca de ferro, per guanyar temps, en cas que els policies volguessin entrar-hi. Encara no és migdia, només hi ha desperts els que han de vigilar i pocs més, la nit abans havia sigut moguda: nit de descàrrega d’haixix. 

A les platges, de bon matí, abans que passés la maquinària de neteja de l’ajuntament, encara s’hi veien les roderes dels totterrenys. Són els vehicles que marxen de pressa carregats amb els paquets d’haixix. «Alijar» la droga des de les narcollanxes i carregar-la als vehicles robats els ocupa tres minuts de rellotge, no més.

Hi poden participar fins a una trentena de persones. En la fugida hi ha altres vehicles de suport per si s’ha de dificultar la feina policial. Una nit, amb el Guillem Prieto ens vam embarcar en una furgoneta de la Policia Nacional, és una de les gravacions que teníem previstes per emetre en una sèrie de reportatges als informatius de TV3. La Policia hi té un dispositiu muntat cada dia, amb unitats especialitzades vingudes de Madrid per donar suport als policies de La Línea, uns policies que, per cert, no tenen totterrenys per patrullar ni per perseguir els narcos. Van amb uns Citroën no gaire adequats per evitar les envestides dels vehicles dels delinqüents i per conduir per camins de terra.
El Ministeri de l’Interior ha pressupostat una partida específica per la lluita contra el narcotràfic al Camp de Gibraltar, però encara hi ha moltes millores a fer.

Per l’emissora els policies van rebent la informació, hi ha quatre llanxes a l’espera de tocar platja, en diferents punts de La Línea. Amb la furgoneta esperen enmig del barri de La Atunara, el que va començar sent un barri de pescadors i ara és també guarderia d’haixix i residència del narcotràfic. A La Atunara no es dorm mai, sempre hi ha algú despert per observar i per avisar, si cal. La primera línia de mar són habitatges de protecció oficial, algunes amb tres pisos d’aixecada per tenir un espai de vilància. Mai ningú ha vist res, mai ningú sap res tot i que –o perquè– tothom es coneix.

Ara ja no va una llanxa sola i travessa de cop l’Estret de Gibraltar, actuen en grup

També vam fer patrullatge per mar, amb el Servei Marítim de la Guàrdia Civil i amb Vigilància Duanera, que depèn de l’Agència Tributària. El Ministeri d’Hisenda ha posat embarcacions més potents i ha millorat l’helicòpter. Però a mar, les persecucions són cada vegada més perilloses, amb les narcollanxes naveguen a més de 90 km/h. I han canviat el modus operandi, ara ja no va una llanxa sola que travessa de cop els 14 km de l’estret de Gibraltar, actuen en grup. De tal manera que si s’inicia una persecució policial, les llanxes de suport, que no porten haixix, intentaran creuar-se amb l’embarcació policial per fer-li canviar el rumb o disminuir velocitat.

A mar, els policies saben que saltar a bord de la narcollanxa ja és gairebé impossible, l’objectiu és aconseguir que tirin l’haixix a mar, evitar que la droga entri al circuit comercial. Vigilància Duanera diposita les esperances amb una nova llei que s’està tramitant per perseguir les narcollanxes.

Actualment si detecten una llanxa d’alta velocitat que no transporta droga, com que no porten la documentació en regla (ni estan registrades, ni consta el propietari, ni compleixen la normativa d’embarcacions d’alta velocitat) els policies la poden requisar atenent al reglament administratiu. Amb el canvi legislatiu, una llanxa d’alta velocitat que no pugui acreditar propietari, ús i que no hagi facilitat a Capitania Marítima el recorregut que pretenia fer, la velocitat i la finalitat, podran considerar-la legalment una eina per al narcotràfic i d’aquí derivar-ne una investigació específica sobre drogues.

Els tres cossos policials que actuen a la zona coincideixen que, ara per ara, la manera més eficaç d’escapçar el narcotràfic és amb les investigacions sobre el patrimoni i per blanqueig de capitals; però són investigacions llargues que requereixen temps i personal. 

 

Fàtima Llambrich. Nascuda a l’Ametlla de Mar és autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat.