La rebel·lia no té edat

Els nostres pares han decidit no callar més i lluitar pel que consideren just i essencial. Avis i àvies lluiten amb molta efectivitat tant pels seus drets com per als de les generacions que els succeeixen

20 enero 2019 18:11 | Actualizado a 06 febrero 2019 17:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Són guerrers, decidits, rebels i valents. Amb un llarg tros de la vida feta, però encara amb il·lusió per assolir nous reptes i viure noves experiències. Són els nostres pares, una generació que ha patit la postguerra i que han sabut transmetre’ns el valor de l’esforç a través del treball, la responsabilitat, l’honestedat i que al matiner tot li surt bé.

Però també són una generació que ha patit la dictadura i que a base de cops van aprendre a haver de callar si no volien patir més represàlies. El seu dia a dia era treballar, treballar i treballar per tirar endavant la família i sobreviure en un país on la llibertat només es veia travessant la frontera.

Alguns d’ells ja eren reivindicatius durant els 40 anys de dictadura, però per altres ha estat a la vellesa quan han decidit no callar més i lluitar pel que consideren just i essencial. En tenim molts exemples mediàtics d’avis i àvies que lluiten tant pels seus drets com per als de les generacions que els succeeixen.

Recordeu els iaioflautes? Van ser el primer moviment d’avis i àvies reivindicatius que va sorgir arran del Moviment 15M, el Moviment dels Indignats, i que es van fer mediàtics. La primera acció la van realitzar a Barcelona, l’octubre del 2011, ocupant la seu central del Banc de Santander. La imatge amable i entranyable de les protestes dels iaios va esquivar la criminalització dels Moviments Socials i va evitar la repressió policial. 

El col·lectiu dels iaioflautes de seguida es va escampar ràpidament com una reguera de pólvora per tota la península. Uns avis i àvies compromesos amb la defensa dels seus drets i, sobretot els dels seus fills i néts. No volen veure retallats els drets i la llibertat que tant els va costar aconseguir.

Un esperit de protesta civil pacífica seguit pels «Avis i àvies per la llibertat de Reus». En aquest cas el moviment va sorgir per expressar el seu suport a la llibertat dels presos polítics empresonats. També la seva acció es va convertir en mediàtica i seguida per col·lectius d’avis presents a 25 municipis catalans, denominats «Moviment Taca d’Oli».

Fa pocs dies que els Avis i Àvies per la Llibertat s’han autoinculpat per la jornada del referèndum de l’1-O i diuen estar disposats a intercanviar-se pels presos polítics. Aquesta manera tan efectiva de protestar i d’organitzar-se dels jubilats ja ha creat escola i quan veuen amenaçats els seus drets o cal lluitar per a una injustícia s’armen amb xiulets, armilles i pancartes.

L’últim exemple s’està vivint a Badalona, on els avis i àvies estan en peu de guerra perquè els han precintat per ordre judicial el seu casal. El casal de Can Mercader els servia per a socialitzar a través de la conversa, el billar, el parxís, el dominó, les cartes, el macramé, la mitja, el ball...
Un veí els va denunciar per excés de soroll l’any 2014 i la no actuació en la denúncia per part de l’ajuntament de Badalona, que és qui gestiona el local, ha fet que finalment hi hagi sentència per precintar-ho.

La sorpresa dels avis va ser majúscula quan es van trobar que no podien entrar més al casal i sobretot, en saber-ne el motiu. Els més de quatre-cents avis afectats de seguida es van organitzar i van decidir comprar xiulets i encarregar una pancarta per a lluitar pel seu casal. El lema de la pancarta: «El casal és vida». La seva fermesa i accions ja els ha donat fruit: han aconseguit un local provisional i hi ha bona disposició per recuperar el casal de tota la vida.

Sigui una lluita a escala de casal o una lluita a escala de drets fonamentals el cas és que els nostres avis i àvies ens demostren dia a dia que són una generació compromesa i reivindicativa. Han passat del silenci a la paraula i no volen que ningú els faci callar mai més.
Cal valorar més l’experiència i aprendre d’aquesta generació guerrera, decidida, rebel i valenta. A la vellesa hi ha molta bellesa. 

Laura Solé, vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’entrevista’ del 324 i ha participat en el programa ‘Els matins’. Dona classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.).

Comentarios
Multimedia Diari