Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La setmana gran: El judici del procés pot acabar amb el superdiumenge electoral

El temps passa, però les idees no progressen. Això és cíclic. Drets i idees trepitjades, rebuig al diàleg a fons, potser haurem d’assumir que no tot allò que no sigui una dictadura és necessàriament una democràcia

Xavier Graset

Whatsapp
La setmana gran: El judici del procés pot acabar amb el superdiumenge electoral

La setmana gran: El judici del procés pot acabar amb el superdiumenge electoral

Carrers i urnes. Omplir els carrers per omplir les urnes. L’unionisme constata l’èxit de les mobilitzacions independentistes d’aquests anys, i malgrat que la cançoneta habitual darrere de les grans manifestacions que hi ha hagut a Catalunya, ja fos la via catalana, ja fos qualsevol dels darrers 11-S massius, és que hi havia més catalans que s’havien quedat a casa seva, ara es voldrà exhibir com un trumfo decisori. La manifestació d’avui a Madrid, que arrossega fins i tot un Manuel Valls que renega del pacte dels seus Ciutad

ans amb Vox a Andalusia, s’ha mobilitzat a toc de relator. I abans de sortir al carrer els seus organitzadors ja gairebé que arribaran amb la victòria a les mans. La vicepresidenta Calvo dona el diàleg amb el Govern català per perdut, desdibuixat, just que es trenca. 

 Tot plegat, aquest invent del relator que ens ha tingut ocupats tota la setmana per saber a quina taula s’havia d’asseure, si en una amb partits catalans o en una altra on hi hagués també partits espanyols, potser només li haurà servit a Pedro Sánchez per presentar-se davant d’Estrasburg amb una imatge d’home dialogant. Però la cascada, la tropa que han mobilitzat a toc de corneta Santiago Abascal, amb ressonància veneçolana de «frente patriótico» Albert Rivera, i amb l’espantall d’ETA Pablo Casado, ha tingut el seu efecte abans de sortir a la plaça Colón de Madrid. 

Si no hi veiem Josep Borrell, deurà ser per no quedar-se sense cartera, no per falta de ganes, ni de sintonia. Ja les vam veure junts a la gran manifestació unionista de Barcelona, el 8 d’octubre del 2017. Allà on Miquel Iceta va acabar sortint a la foto amb Ines Arrimadas i amb Garcia Albiol. 

Ara les coses han canviat, el PSC és motor de la idea del relator i d’una sortida política i dialogada. És clar que al germà gran les mirades són diferents. És viva la divisió entre susanistes i sanchistes, el ciment del poder no acaba d’agafar consistència. Si al PSOE, des de les vaques sagrades Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra, fins als barons que s’estan posant les barbes en remull, pensant el que li va passar a Susana Díaz, han criticat pel davant i pel darrere la simple idea.

Ara La Moncloa carrega contra la paraula autodeterminació, contra la idea de referèndum. El mateix dret que defensaven els socialistes al Congrés de Suresnes del 1974. Com s’ha de provar d’exercir? Deu ser per buscar una sortida a aquesta bramada que espanta. I ja es veu que això no és conjuntural. Que el temps passa, però les idees no progressen. Reculem. Això és cíclic. Drets i idees trepitjades, rebuig al diàleg a fons, potser haurem d’assumir que no tot allò que no sigui una dictadura és necessàriament una democràcia. El tarannà democràtic s’ha d’exercir. 

Comença una setmana gran. El judici del procés començarà demà passat, el mateix dia que els pressupostos de Sánchez poden lliscar cap a la paperera dels esborranys. I el judici ens tindrà pendents de què s’hi diu. Aquesta política que no es pot expressar ni en una taula amb relator (seria abaratir les institucions! 

Diu Felipe Gonzàlez), que no es pot debatre ni al Parlament, resulta que serà exposada davant del jutge Manuel Marchena. Al Tribunal Suprem una altra plaça que també és Estat. Però que té ganes d’esbandir-se la feina. 

El jutge habilitarà els dilluns, divendres i dissabtes al matí per poder acabar el judici abans de la campanya de les eleccions de maig. Potser després diran que no són presos polítics, però el cas és que la política és el segon condicionant, el primer és el que els pugui dir Estrasburg. Comença una setmana que pot acabar amb la idea, vés a saber, de fer el superdiumenge electoral ditxós.

Xavier Graset dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios