L’envelliment del mercat de treball

La setmana passada representants del Ministeri de Treball del Govern espanyol van mostrar-se a favor d’endarrerir l’edat efectiva de jubilació que ara està als 62,7 anys. La idea és situar-la als 65 anys i mig en el termini de 30 anys per garantir la sostenibilitat de les pensions.

El que es vol mantenir és l’edat legal de jubilació que ara és de 65 anys i que s’anirà incrementant progressivament fins als 67 anys el 2027 segons la reforma de l’any 2011. En un tema tan sensible i que ens afecta a tots cal reflexió i tenir en compte elements com la taxa de substitució o la introducció de mesures per compatibilitzar jubilació i treball com ja fan a Alemanya.

S’allargui o no l’edat per poder-nos jubilar, el que és una realitat és que vivim en una societat majoritàriament madura i el nostre mercat de treball s’està fent vell.

La població activa, és a dir, les persones que treballen o que estan disposades a fer-ho, cada vegada som més grans. Segons un estudi de l’Idescat, l’Institut català d’estadística, combinant la piràmide demogràfica amb l’activitat laboral, es preveu que l’any 2030 la població activa arribarà als 4 milions de persones.

L’estudi també conclou que en onze anys un de cada cinc catalans en actiu tindrà més de 55 anys i que hi haurà 2,3 persones en edat de treballar per cada jubilat de més de 65 anys. Això es deu en part al fet que el 2030 la generació del baby boom, la més nombrosa, arribarà al llindar de la jubilació per donar pas a una generació més escassa que ara té entre 15 i 25 anys. També hi té a veure el fenomen de la immigració amb una població que va arribar a casa nostra amb edats similars a la generació dels 70.

Personalment considero que tenir un mercat laboral format per persones madures no és dolent. Són treballadors que aporten experiència, coneixements i el fet que siguin d’edat avançada no vol dir que tinguin menys capacitat per treballar.

Des de fa uns anys s’estan fent canvis legislatius respecte a les pensions de jubilació amb l’objectiu d’endarrerir la sortida del mercat laboral de la població de més edat i això es tradueix en un increment de les taxes d’activitat dels més grans de 60 anys.

Amb aquest panorama és necessari canviar algunes polítiques que s’han aplicat sense pensar en les seves conseqüències a mitjà i a llarg termini i que es poden qualificar de contradictòries.

Durant la crisi econòmica hem vist i molts de nosaltres hem patit de ben a prop reduccions de plantilla amb prejubilacions o jubilacions forçoses dels treballadors amb més capacitat i experiència però que van tenir la mala sort d’haver nascut massa d’hora. Se’ls va expulsar per sempre del mercat laboral perquè sortien cars a les empreses però no es va tenir en compte que també eren els que aportaven més a la guardiola de la Seguretat Social.

Alguns joves que han estat contractats uns anys després per substituir-los tenen feines precàries, temporals i sous infinitament més baixos. La seva cotització és menor i el sistema de pensions viu en una constant tensió.

Així, mentre les projeccions demogràfiques van en una línia el mercat de treball en va per un altre. Amb aquest afany de mirar a curt termini fem passos en sentit contrari del que seria assegurar una realitat que ja tenim aquí i és que la població s’està envellint amb els seus efectes en l’estat del benestar i el sistema de pensions. Hem de fer polítiques a llarg termini i anticipar-nos al que vindrà per poder adaptar-nos sense provocar un daltabaix.

Segons l’Idescat, la taxa d’activitat de les persones entre 65 i 75 anys es multiplicarà per tres a l’any 2030. L’esperança de vida s’allarga i hi haurà molta ocupació parcial amb gent de més de 65 anys.

Crec que hem de permetre que tothom qui vulgui treballar ho faci fins que pugui. Un treballador madur no competeix amb un de jove, no està limitant les possibilitats dels altres però sí que ajuda a incrementar la base de persones que contribueixen al funcionament de l’economia.

Maite Curto és Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.