'Tarragona: un epicentre gihadista'

Ens hem de preguntar al llarg de la Costa Daurada, i, sobretot, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, si ens hem adonat prou que l’atemptat del 11 de setembre a Nova York i els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, en certa manera, es van impulsar des de la demarcació de Tarragona. 

També cal preguntar-se si de debò s’ha tret la conclusió versemblant que Catalunya té una alta probabilitat de patir conseqüències letals per culpa dels islamistes radicals, originaris d’altres parts del món però també de casa nostra, com va passar amb els joves terroristes catalans arabomusulmans de Ripoll. 

A la demarcació de Tarragona conflueixen tot un seguit de factors que van dur a que s’hi organitzés la darrera fase de l’atac a les Torres Bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001 i que es preparés en un xalet d’Alcanar tota la logística dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el passeig Marítim de Cambrils el 17 d’agost de 2017. 

Resulta clar que la prevenció de la radicalització és necessària a la demarcació de Tarragona. És la manera més eficaç a mitjà i llarg termini per reduir o intentar erradicar la violència gihadista. Per fer viable la prevenció de la radicalització, primer cal prendre consciència dels cinc són els factors que fan que tant l’11-S com el 17-A, fins a cert punt, hagin començat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. 

Primer. L’alta concentració d’oratoris musulmans de tarannà salafista. El salafisme és una de les interpretacions islamistes radicals. El salafisme és l’avant-sala del terrorisme gihadista. La seva presència legitima els prejudicis i el discurs d’odi que després sustenta el terrorisme gihadista. Per tant, un major nombre d’imams salafistes a les comarques meridionals de Catalunya implica un major risc d’atemptat gihadista.

Segon. No implementar una política multicultural inclusiva des dels ajuntaments que permeti una major cohesió social i convivència intercultural, com es fa al Canadà. Això fa que la part de la comunitat musulmana, que podria criticar des de dins els seus sectors extremistes, no rep prou suport institucional necessari per a enfortir-se. L’islamisme radical (i no només el terrorisme gihadista) disminuirà si se’l deslegitima des de dins de la comunitat musulmana. El sud de Catalunya té una de les més nombroses poblacions musulmanes i, això, òbviament, no és cap mena de problema. 

Tercer. L’absència de programes i projectes municipals que s’emmarquin en polítiques locals de prevenció de la radicalització, adreçats a formar els professionals de proximitat. Certament, no és una deficiència només dels governs locals tarragonins sinó d’arreu del país. Cal oferir una formació de qualitat a professionals com ara caps i tècnics municipals, professors, mestres, treballadors socials, educadors socials, agents antirumors, periodistes, juristes i altres. Si professionals com els esmentats no es formen bé per a fer prevenció de la radicalització, llavors en els propers anys, aniran sorgint joves extremistes.

Quart. La mancança en la formació de detecció del terrorisme gihadista a la policia local, entre d’altres, la guàrdia urbana de Tarragona i la de Reus, i la policia municipal de Valls. A més dels comandaments i agents dels Mossos, també els policies locals de determinades ciutats més afectades per la presència de l’islamisme radical caldria que rebessin la formació adient i, fins i tot, l’armament adequat.

Cinquè. La Costa Daurada és una zona d’alt risc d’atemptat terrorista, perquè l’islamisme radical és un racisme que atempta en llocs titllats per ells com l’Occident satànic. És un supremacisme islamista, de tall semblant al supremacisme blanc de l’extrema dreta, però, fins i tot, avui en dia més perillós i mortífer. El gihadisme odia Port Aventura, les discoteques de Salou i les platges de la Costa Daurada, perquè són malèfics a ulls dels gihadistes, igual com ho va ser la Sala Bataclan de París.

Per tot plegat, fora bo que no es trigués més la incorporació de polítiques públiques proactives per a prevenir la radicalització. És el camí més satisfactori per tal de disminuir el risc d’un atemptat gihadista a la demarcació de Tarragona. És un fet necessari la introducció de la prevenció de la radicalització perquè n’hi ha prou amb haver estat la base d’operacions de l’11-S i del 17-A.