T’escric malgrat que encara no et conec

Un consell. No inoculeu el virus de la por a la gent que no us demana que ho feu, si us plau, no ens fa cap bé, al contrari. Dit tot això, no patiu perquè els dubtes m’han envaït sense ajuda

12 noviembre 2018 11:20 | Actualizado a 06 febrero 2019 17:52
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Abans que res vull dir-te que no acostumo a fer aquestes coses. Em costa molt obrir-me i expressar els meus sentiments en públic. Sóc d’aquelles persones que quan li pregunten com està, activa la resposta automàtica: «bé, i tu?» des de sempre. M’agrada més parlar dels altres que de mi, però avui crec que et mereixes que ho faci.

Tu a mi tampoc no em coneixes malgrat ja fa mesos que creixem junts, o juntes, perquè m’he mantingut tossuda i no he volgut saber més del compte abans d’hora.

He donat moltes voltes abans d’escriure aquest article, no sabia com posar-m’hi ni s’hi podia interessar a ningú, però confio que a tu t’agradi.
M’han dit moltes vegades que sóc valenta, que serem molt feliços, que que bé. Obvio lògicament els comentaris que m’han fet sentir com si m’hagués allistat per anar a la guerra i passar un calvari sense final. Aquests últims comentaris acostumen a venir d’aquelles persones que pressuposen que estan uns graons més amunt que la resta pel sol fet d’haver entrat en dimensions que molts no coneixem. 

Això es veu que dóna autoritat per alliçonar i endevinar el futur de la resta. Doncs a mi no cal que em llegeixin la bola de vidre, ja en tinc prou de viure el dia a dia amb tot l’imprevisible que s’esdevé la majoria de vegades. Demano poder viure en primera persona el que encara no conec, i ser il·lusa si cal per no tenir por.

Un consell, el mateix que em donen sense demanar-lo: no inoculeu el virus de la por a la gent que no us demana que ho feu, si us plau, no ens fa cap bé, al contrari.

Dit tot això, no patiu perquè els dubtes m’han envaït sense ajuda, estic força cansada, tinc les mans enrampades, de vegades em costa dormir, vaig cansada i malgrat tot faig bona cara i segueixo treballant. 

Tot això t’ho explico perquè segurament no en parlarem mai, primer ens dedicarem a jugar i quan puguem tenir converses parlarem de coses que t’interessin més. Però volia que sabessis què passa quan encara no hi ets.

No podràs conèixer persones súper interessants que m’hauria encantat que t’abracessin, però te’n parlarem tant que serà com si les tinguessis a prop. El que sí que sé segur és que et faràs estimar, i estem preparats per fer-ho, i som molts, o sigui que prepara’t.

Ah, sí, el Brody segurament dormirà amb tu, és pèl-roig, té 3 anys i es passa el dia de sofà en sofà, tampoc no sap que et coneixerà aviat, és una altra sorpresa.

Tinc curiositat per saber què t’agradarà, de quin color tindràs els ulls, com somriuràs i quina olor faràs.

Treballarem per protegir-te entre tots, família i amics, per fer-te riure, per il·lusionar-te, per compartir el millor de les nostres vides, perquè la teva sigui feliç.

A casa ens agrada molt el cine, i no veiem el moment de compartir amb tu grans escenes inoblidables de la història. Mentre esperem que arribi el dia, deixarem que siguis tu qui ens ensenyi coses. 

També et diré que has fet feliç molta gent, fins i tot estic sorpresa de l’interès i l’emoció que has suscitat, de vegades per part de persones que no són les més properes. Voldria parlar-te de la generositat de l’administració a l’hora de tramitar la baixa en règim laboral i d’autònoms però ni en tinc ganes ni cal que ho entenguis encara. 

Una amiga m’ha fet una de les millors recomanacions: «abraça-la (la criatura) molt» m’ha dit. Pot semblar una obvietat però he pensat que té tot el sentit, el temps passa inexorablement mentre ens lamentem de la feinada que tenim. 

Aprofito per acomiadar-me temporalment d’aquesta contraportada mentre em preparo per dur a terme altres tasques més familiars. Mentrestant mirarem de trobar-te nom, a tu que no pares de moure’t, fins i tot a vegades aconsegueixo arribar a temps per avisar el teu pare perquè et senti. 

Per cert, no sabem si ets nen o nena, però sabem que hi ets. Gràcies!

 

Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.

Comentarios
Multimedia Diari