Qui dia passa, campanya turística empeny. Maldarem per salvar la del 2024 amb un estol de camions que portaran sorra a les platges malmeses de la costa Daurada, com una mena d’aigua de maig mecanitzada.
Malgré tout ningú s’enganya, les actuacions urgents actuen com una mena d’ansiolític col·lectiu d’efecte transitori, però no ataquen el problema de fons. Tampoc són justament econòmiques.
Solucions per les platges? Potser no en tenim gaires hores d’ara, no ho sabem. És cert que tampoc les hem cercat de manera sistemàtica. En realitat el problema te un origen antròpic evident, indiscutible.
Tots aquests anys de ‘desarrollisme’ indiscriminat han acabat per alterar profundament el funcionament d’un sistema natural que es diu litoral, malgrat que no ho semblava. El que passa ara es que com per postres tenim el canvi climàtic en marxa, que posa encara més benzina al foc, en veiem els efectes.
Al capdavall el que ens passa és una manifestació local d’un problema global gegantí, també d’origen humà.
Existeixen alternatives basades en la natura? Algunes propostes? Seria molt important recuperar la circulació natural de la sorra, tant la que es desplaça paral·lelament a la línia de la costa com la que es mou perpendicularment a la platja, entre els diferents ‘magatzems’ on s’acumula.
Les platges contaminades i maltractades perden els seus alguers de Posidonia. Sense aquestes plantes no trobarem peixos a plaça, ni platges on posar la tovallola
És a dir, l’espai submergit ocupat per praderies marines, els fons de sorra fina a tocar de la pròpia platja i les dunes costaneres. Barres de roca i praderies de Posidonia com per exemple trobem a Torredembarra ajuden a retenir la sorra i, quan no hi són o s’han perdut, les platges esdevenen més vulnerables.
La circulació s’ha perdut per factors com l’excessiva construcció de trencaones, i també s’ha perdut la que es dona entre els sorrals submergits i les dunes, ara ja sepultades per les construccions arran de mar. Per acabar-ho d’espatllar, les solucions vàlides pel litoral de Girona segurament no funcionarien a Tarragona.
La geologia i les dinàmiques marines són diferents. Per tant, s’han de fer els deures a nivell local i treballar en propostes específiques per la costa Daurada.
Algunes eines? Cal treballar amb tecnologies ambientals punteres i és imprescindible obtenir dades sistemàtiques i fiables. Els moderns sistemes de machine learning –intel·ligència artificial– permeten obtenir conclusions a partir d’aquestes dades, monitoritzant alhora que estimant els efectes futurs de les actuacions.
Darrerament s’està proposant instal·lar esculls submarins que ajudin a retenir la sorra. No es tracta però d’omplir la mar d’andròmines i trastos vells. Cal validar els materials rigorosament en un context d’economia circular i blava, i monitoritzar els efectes al llarg del temps. També és fonamental protegir aquestes estructures del vandalisme o del deteriorament indiscriminat. Això demana temps i recursos. Probablement per això hores d’ara quasi tot està encara per fer.
I si no fem res més? Malauradament l’arrel del problema tendeix a fer-se més gran amb el temps. També les seves conseqüències. Per donar una dada, 5.430.354 visitants i 19.949.248 pernoctacions a casa nostra el 2023 és un actiu econòmic molt important.
Més enllà de l’economia trobarem encara una cosa més difícil de quantificar alhora que important: la salut i el benestar. Perquè? No cal viure prop del mar per ser feliç, però és segur que no es pot viure be en un ambient degradat ambientalment, ni que sigui a primera línia de mar.
Un dels principals damnificats quan això passa és sens dubte el nostre sistema immunitari, el mateix que ens protegeix en una pandèmia, o en un càncer, i que pot estar implicat en una malaltia degenerativa. Nosaltres depenem dels organismes del nostre entorn per sobreviure.
És curiosa la relació existent entre coses tant dispars com una depressió nerviosa i la colònia bacteriana que habita el nostre intestí. Al seu torn, la microbiota intestinal depèn de la dieta i, si seguim amb el sil·logisme, potser arribarem al punt de mirar-nos el peix blau de Tarragona com un dels ingredients clau en l’elixir que ens dona salut i l’esperança d’una vida llarga. Potser serà que entre romescos i arengades els catalans, les dones en particular, tenim una de les esperances de vida més altes del món. Ves a saber. El que és segur és que les platges contaminades i maltractades perden els seus alguers de Posidonia.
Sense aquestes plantes on moltes espècies posen els ous no trobarem peixos a plaça, ni platges on posar la tovallola, ni espais per respirar i recuperar la serenitat perduda a amb tanta pedra rodolant, sorres bellugadisses i desastres climàtics. Potser que en ho pensem.
