El govern espanyol preveu que caldran quinze dies més de negociacions per alliberar els altres dos cooperants

Les fonts dels negociadors i del govern de Mali consultades per l'enviat especial de l'ACN a Bamako, però, no són tan optimistes i apunten que les negociacions es troben 'en punt mort'. Després de mantenir una conversa amb el president espanyol, el portaveu de CiU al Congrés ha apuntat que per la informació que les negociacions aniran amb 'un ritme diferent' però acabaran bé.

L'executiu espanyol es mostra optimista respecte al desenllaç del segrest dels dos cooperants que encara estan retinguts a Mali després de mesos de contactes sense publicitat que han desembocat en l'alliberament aquest dimecres d'Alícia Gámez. Al llarg del matí, i aprofitant la sessió de control, el propi president espanyol ha parlat amb diversos portaveus parlamentaris sobre la qüestió. L'executiu espanyol, podria convocar una roda de premsa en breu per explicar els detalls de l'alliberament.

Els negociadors no ho veuen tan clar

Les fonts dels negociadors i del govern de Mali consultades per l'enviat especial de l'ACN a Bamako, però, no comparteixen aquest optimisme i apunten que les negociacions per l'alliberament de Roque Pascual i Albert Vilalta estarien actualment 'en punt mort'. A banda del pagament d'un rescat que moltes fonts xifren en cinc milions de dòlars, Al Qaeda podria incloure com a condició per l'alliberament dels dos cooperants catalans la posada el llibertat de presos islamistes retinguts a la presó de Nouakchott, la capital mauritana. Els terroristes també exigeixen l'alliberament de presoners a canvi de la vida de l'ostatge italià Sergio Cicala, per qui el passat 1 de març va vèncer l'ultimàtum marcat pels salafistes.

Més de dos mesos retinguts

El 22 de novembre del 2009 la Caravana Solidària de l'Àfrica Occidental va sortir del port de Barcelona amb vint tones de material aportat per 37 ONG catalanes. El projecte humanitari més important que es fa a l'Àfrica Occidental estava format en aquesta ocasió per 15 vehicles i una trentena de cooperants.

Va ser el 29 de novembre quan un grup armat va segrestar el conseller delegat de l'empresa Gecoinsa, Roque Pasqual; la funcionària del Departament de Justícia, Alícia Gámez; i l'empresari dels Túnels de Vallvidrera, Albert Vilalta. En el moment del segrest el cotxe anava a la cua de la caravana, a la carretera que uneix Nuackchot i Nuadibú, a Mauritània.

L'endemà del segrest, el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirma que el segrest ha estat obra d'Al Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI). L'1 de desembre l'Audiència Nacional obre diligències prèvies per investigar el segrest i es constitueix una cèl·lula de coordinació. Unes 300 persones participen a la primera de les concentracions a la plaça del Rei de Barcelona en suport als cooperants, que el 10 de desembre es decidirà repetir cada dimecres.

Davant algunes informacions contradictòries, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, demana 'prudència' perquè els segrestadors 'també escolten'. La confusió existent sobre la possible localització o fins i tot alliberament dels segrestats provoca moments d'alegria i angoixa entre els companys dels cooperants segrestats, que el 2 de desembre continuen la seva ruta en direcció al Senegal.

Entre la prudència i la manca d'informació

L'informatiu de la televisió Al Yazira del 8 de desembre difon una gravació d'AQMI on el grup terrorista reivindica el segrest i assegura que també manté retingut a un cooperant francès segrestat a Mali el 25 de novembre. L'endemà es difon un segon comunicat, en aquest cas per escrit en què s'explica que els cooperants estan bé de salut. El comunicat coincideix amb l'arribada a l'aeroport de Barcelona de 38 membres de la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària.

El 29 de desembre fonts diplomàtiques de Mali expliquen que el cooperant segrestat Albert Vilalta no es troba bé i necessita medicació específica perquè en el moment del segrest hauria estat ferit de bala però el conseller d'Interior, Joan Saura, afirma que no està ferit de gravetat.

Una setmana després, el 7 de gener, el ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, afirma que no pagarà cap rescat per resoldre el segrest, però les paraules no fan cap bé als companys dels segrestats, que lamenten les seves paraules perquè 'trenquen la línia de discreció' marcada pel mateix govern espanyol.

Després d'algunes setmanes sense novetats contrastades, el 25 de gener el líder d'Al Qaida a Mauritània diu que els cooperants catalans estan bé i vol agilitzar la negociació. Uns dies més tard, el 30 de gener, la policia mauritana confirma la detenció de quatre persones relacionades amb el segrest dels cooperants catalans.

Després de les informacions aparegudes el 6 de febrer que indiquen que Al Qaeda hauria fixat dates límit per alliberar el francès i l'italià que manté segrestats, el 10 de febrer Barcelona Acció Solidària reclama al govern espanyol més informació sobre el segrest.