El cap dels Mossos a Reus: «Vivim en una ciutat tranquil·la i sense problemes de seguretat»

Les xifres desmenteixen la sensació d’inseguretat. Segons els Mossos, no hi ha cap barri de la ciutat que tingui una especial problemàtica en l’àmbit delinqüencial.   

20 mayo 2018 18:34 | Actualizado a 22 mayo 2018 13:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Diverses associacions de veïns de Reus han manifestat en les darreres setmanes la seva preocupació pel que, creuen, és un creixement del nombre de fets delictius a la ciutat.

Lluny del que pugui semblar, l’Àrea Bàsica Policial (ABP) Baix Camp - Priorat dels Mossos d’Esquadra registra una reducció dels delictes en el que portem d’any. En parlem amb el seu inspector en cap, Ramon Franquès.

 Diuen els veïns que hi ha un repunt de fets delictiu, el que es tradueix en una creixent sensació d’inseguretat.

La sensació pot ser la que sigui. La realitat és que ens trobem en el moment més dolç des de l’any 2013. Hi ha un decreixement del nombre de delictes. Una altra cosa és que hi hagin delictes que pugin o que baixin. Alguns d’ells, per exemple el tràfic d’estupefaents, seria molt senzill de reduir-lo dràsticament.

Només caldria que la Policia deixés d’actuar. Perquè ningú el denuncia. Com més treballes un fet delictiu més casos resoldràs i més incrementarà el nombre al còmput global. Hi ha delictes que creen més sensació d’inseguretat? 
Evidentment. I els donem una prioritat. Actualment tenim un creixement en els robatoris a l’interior de domicili. Això repercuteix en el volum i en l’afectació de la percepció de la gent. Parlem de robatoris que es produeixen quan els propietaris o llogaters no són a casa. 

I els delictes amb violència?
No són menys importants, però sí que és cert que parlem de xifres més reduïdes. Els delictes que es produeixen amb violència contra les persones fomenten més la sensació d’inseguretat. Parlem, per exemple, del cas dels robatoris amb violència i ens imaginem un home apuntant-ne un altre amb una pistola o amb una navalla.

Normalment, quan parlem de robatoris amb violència al carrer, la majoria són produïts per menors que volen robar un telèfon mòbil a un altre menor. Com que ho fan amb una amenaça ja es considera un robatori violent. És cert que ens preocupa, com també ens preocupa quan la víctima és una persona gran, a qui una empenta pot provocar-li una caiguda i la cosa es pot complicar. 

Hi ha hagut un increment de la delinqüència juvenil?

Ens sorprèn que un menor de 14 anys es dediqui a robar a domicilis, però és així. Això s’ha incrementat en els darrers anys. El perfil de menor és de classe baixa o molts cops immigrant que ha de comparar-se amb els seus companys que tenen un major estil de vida. I tenen l’atreviment d’acabar saltant un jardí i robar.

Ens preocupa una manca de control social dels joves. Ens trobem joves creant inseguretat a 12.00h. de la nit. Només cal que se n’ajuntin 10. Ens hi trobem. Gent jove protagonitzant robatoris amb força en domicili o robatoris amb violència al carrer. Ara els nens tenen coses de valor. Però no tenim una situació preocupant. 

Per tant, més enllà de fets puntuals, com es combat la sensació d’inseguretat?

Hem de pensar que la inseguretat és una sensació molt subjectiva. La combatem entrevistant-nos amb algú que té aquesta percepció. Quan li expliquem el que fem, la percepció es redueix ràpidament. Per posar un símil, és com anar al metge quan estàs malalt. Tu parles amb ell i ja estàs més tranquil. Potser no estàs curat, però saps què tens o com ho pots pal·liar.

A través de la policia de proximitat ens entrevistem amb molta gent notem que els ciutadans amb els que parlem perceben millor la seguretat. Un altre cas: si parlem amb un pagès, durant les properes setmanes, ell tindrà la percepció més bona sobre la nostra tasca. Si només passem amb el cotxe per davant la seva masia, encara que hi passem 15 cops, aquesta sensació no millora. 

Podem afirmar, doncs, que Reus és una ciutat segura?

En general diria que la ciutat de Reus és una ciutat tranquil·la i sense problemes de seguretat. Ho dic en el sentit que no hi ha cap element econòmic o social que quedi frenat per la manca de seguretat. La delinqüència no és un problema per iniciar negocis o activitats.
També ho són els barris? Ho dic perquè les sensacions d’inseguretat, sovint, venen d’alguns barris...

Les dades per valorar els barris no són una variable objectiva. A Mas Pellicer o al barri Gaudí els delictes són i sempre seran molt inferiors als que es puguin produir al centre de Reus. És cert, però, que un barri té una estructura social amb paràmetres socials o amb un nivell econòmic determinat que et poden ajudar a determinar si és més conflictiu que un altre o no. Nosaltres som una de les potes que poden ajudar els barris. Però cal l’actuació de les altres. 

A Mas Pellicer, per exemple, es queixen reiteradament de la presència massiva de droga. 

És cert que hi hem d’actuar perquè moltes vegades s‘han establert bandes de tràfic de drogues. Cada mes es fan accions en pisos del barri i també dispositius. Dos o tres cops a la setmana anem amb la Guàrdia Urbana a pentinar el barri. Busquem, més enllà de droga i delictes, activitats que puguin ser incíviques. El Mas Pellicer és un barri que, al carrer, està endreçat.

Una cosa similar ha passat al barri Gaudí, que en els darrers anys ha tingut unes millores importants i que no crec pas que, avui en dia, sigui un barri conflictiu. No és una basa d’oli, perquè hi ha problemes, però s’hi treballa molt bé a través del pla comunitari. Els veïns se’n responsabilitzen. 

En les darreres setmanes s’ha actuat amb contundència a un altre dels barris conflictius de la ciutat, al d’Horts de Simó. 

Hi treballem molt. Acció i reacció. Si hi han tres robatoris violents al carrer es munta un dispositiu per fer-hi front. És cert que hi ha situacions complicades però no se’ns ha escapat. Els resolem.

Es treballa amb l’associació de veïns. Es comparteix informació amb els veïns i amb la Guàrdia Urbana. Es munten dispositius conjunts. Tenim zones de la ciutat, amb molta confluència de gent, on els joves fan vida al carrer a les nits, i això, en alguns casos, pot donar sensació d’inseguretat, però no tenim cap barri que representi un problema seriós. 

Hi ha delictes que criden molt l’atenció. Com els segrestos. Hi ha un problema?

Hem tingut dos casos de segrest. Però no és un problema per al ciutadà mig. Està lligat bàsicament al tràfic de drogues. Perquè ens entenguem, és un ‘dolent’ que segresta un altre ‘dolent’.

Parlem d’una banda que es dedica al tràfic de drogues i que decideix exercir major violència per treure més diners i roba persones que es dediquen també, al tràfic de drogues. Els extorsionen i se segresten entre ells. Fins i tot els traficants truquen a la policia...

Es produeixen molts delictes entre delinqüents?

Sobretot robatoris violents. De tots els robatoris violents que es produeixen a la ciutat, fàcilment un 90% són robatoris de plantacions de marihuana, o gent que té molts diners provinents d’activitats delictes...

El que ens preocupa és que hi pugui haver una escalada i hi puguin haver homicidis. Que es produeixin discussions i que algú es defensi, tregui una arma i acabi malament. Això crea alarma social. Tot i ser en un entorn criminal, a ningú li agrada que a la seva ciutat s’hi mati gent.  

Sí que hi ha un repunt de la droga a la ciutat?

Bàsicament en la marihuana. És un mètode fàcil i ràpid de guanyar diners. Les penes que tenen aquest tipus de delictes, associades al risc que representen, són baixes. Guanyes molts diners, i el risc és baix. Per això hi ha molta gent que vol invertir en aquest negoci. Ens trobem moltes plantacions de marihuana, en xalets, en pisos, les informacions que ens arriben son continuades, en aquest tema.

A vegades pares i fills que s’hi dediquen, matrimonis... gent que no havia tingut mai antecedents i que no havien sigut consumidora i acaben fent una plantació. I no ens hem d’enganyar, hi ha un cert nivell de tolerància en la societat amb el tema referit a marihuana, però no hi ha organitzacions especialitzades.

I què tal la col·laboració amb la Guàrdia Urbana?

Especialment a Reus es un fet destacable la col·laboració amb la Guàrdia Urbana. Sempre trobem línies de treball conjuntes, però cadascú des de les seves competències. Ens ajudem els uns als altres.

Comentarios
Multimedia Diari