Els blocs Bofill de Reus, un espai infinit per a la creació

Un sistema de creació de formes amb valors. Una generació de figures amb diferents objectius. Aquestes van ser algunes de les frases nuclears del discurs compartit dels arquitectes Xavier Bagué i Anna Bofill dimarts passat, 13 de novembre, al Centre Cívic Mestral del barri Gaudí de Reus.

Van venir per commemorar un cop més el 50è aniversari dels blocs Bofill, un projecte que «va marcar la identitat del nostre taller i que va esdevenir una mena de desencadenant d’una forma diferent de creació, encara avui innovadora», van detallar.

La trobada va servir per conèixer el tarannà de l’agrupació d’arquitectes que va donar forma al projecte del barri i que va perllongar-se fins a una dècada. «Vaig començar molt jove al taller i, durant el projecte, pràcticament vaig romandre tancada davant un foli, creant figures a partir d’un sistema original, quadriculat i gairebé perfecte», va formular la també escriptora Anna Bofill. 

Un dels reptes que van descriure va ser «poder originar un espai diferent a la ciutat, on poder plasmar la nostra actitud. Érem gent inquieta, vinculada a un moviment antifranquista que volia concebre una forma diferent de viure, on els habitants del barri fessin vida al que anomenem espais intermedis, situats entre els espais interiors i la part comunitària exterior. Aquells dedicats als vianants, protegits de l’espai rodat dels vehicles».

Un altre dels objectius destacats per Bofill va ser la idea d’allunyar-se de les «capses de sabates». «Al taller es defugien els habitatges impersonals. En aquest sentit, la teoria del color aplicada a cadascun dels blocs va ser realment efectiva. El veïnat ha generat un sentiment de pertinença amb el seu color d’habitatge i això dóna una personalitat a casa seva», va dir Bagué. 

El pensament sociològic va ser clau per concebre els blocs Bofill. Una de les inspiracions d’allò més citades al col·loqui va ser la forma de treballar de Frank Lloyd Wright, on es maridaven funcionalitat i estètica. «La base de la construcció també es va basar en l’ampliació del cardo i decumanus romans, a partir dels quals es volia crear un espai comercial. Un poble dins la ciutat, autoabastit. La construcció en si mateixa dóna oportunitats per tornar a crear, perquè les parets dels habitatges són envans, i es poden modificar com es vulgui», va afegir Bagué.