Prades, per a comicaddictes

Els moments clau en l’evolució del còmic català, el seu llenguatge, les escoles catalana, belga i nord-americana, el manga, els guionistes, els traductors, les editorials, els herois i mites, la història feta vinyetes, l’actualitat, un glossari dels termes principals... Prades dissecciona des del dimecres passat i fins al 28 d’agost el còmic i els seus protagonistes en una petita però interessant exposició.

El Centre Cívic, situat al costat de l’Oficina de Turisme, acull 16 plafons que permeten copsar de primera mà la importància del còmic per a la cultura catalana. Es pot visitar de dilluns a dissabte de 9 a 15 i de 16 a 18 hores. I els diumenges i festius, de 9 a 14 hores.

La mostra es converteix així en un atractiu més de la Vila Vermella. S’atura a Prades després de passar per, entre altres municipis, Reus (on es va poder contemplar en diversos col·legis), les Borges del Camp, la Selva, Riudecanyes, Cambrils, Montbrió... Està produïda pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.

Des de les revistes satíriques, infantils i juvenils de finals del segle XIX als còmics a tot color amb espectaculars dibuixos, l’exposició recorre l’evolució del còmic en català. Com asseguren els organitzadors de la mostra, «l’objectiu final és fer visible la presència del català en aquest àmbit i fomentar el consum cultural en català».A l’exposició no falten algunes referències a Tarragona.

Se cita, per exemple, el Saló del Manga que se celebra cada any a la ciutat, l’ExpOtaku, o s’al·ludeix al còmic biogràfic que Jordi Badesa va publicar el 1998 dedicat al general Prim.

Un parell de portades homenatgen dues mítiques revistes satíriques: L’Esquella de la Torratxa, que va estar en circulació entre 1872 i 1939, i Cu-cut!, que ‘només’ va durar deu anys, de 1902 a 1912. A la primera, una revista satírica republicana i anticlerical, hi va col·laborar el tarragoní Antoni Rovira i Virgili.

Els còmics infantils Cavall Fort i L’infantil van aconseguir obrir una petita escletxa davant la prohibició franquista de publicar en català. Al mateix temps es van convertir en símbols de la resistència cultural.

La mostra ressalta també la importància de TV3 i els seus dibuixos animats. Bola de Drac i  el seu protagonista, Son Goku, van marcar una generació i l’exposició ho recorda amb imatges del «superguerrer».

Un parell de plafons es dediquen als còmics estrangers: el manga, evidentment, però també l’escola francobelga, amb mites com Tintín i Astèrix, i la nord-americana, amb referents com Batman.

Una de les portades de còmic més curioses que es poden veure és la de l’heroi-ratpenat amb un fons de les torres de la Sagrada Família. Precisament un dels plafons es dedica als «mites del còmic i la figura de l’heroi».
També hi ha un espai dedicat a la que denominen «escola humorística de Barcelona», amb Carpanta, Zipi i Zape, Mortadelo i Filemó, El Capitán Trueno...

Es barregen, doncs, els còmics que van il·luminar els foscos anys finals del franquisme i els començaments de la democràcia amb els que narren temes d’actualitat. Una exposició per a nostàlgics de les vinyetes o, millor encara, per a comicaddictes.