'Endevinalla poètica' de Setmana Santa

LA PIETAT

Set setmanes de Quaresma ens porten a la Passió.

Set paraules d’agonia preludi d’aquell moment.

Set ferides no esmicolen de Maria el sentiment.

Set espases travesseres no esbocinen el dolor,

- coltellades assassines, dagues que van fins al cor -.

Set flagells per una dona que ja és la Mare de tots.

Set vegades repetia: -“Facis en mi el que vulgueu”.

Set estels du la corona arrencats del firmament,

com set llànties votives, regalims de sentiment,

fugisseres perles vives, ensenyes del sofriment.

En la nit més tenebrosa travessen el cor sagrat

set sagetes doloroses Verge Santa de Pietat.

Resum sou de tota una vida, síntesi del set dolors,

set espases travessades que inflamen els nostres cors.

A la falda de la Mare, sobre el si que el fecundà,

reposa inert Déu fet home, Redemptor dels meus pecats.

El patiment de Maria - dolor, pena i aflicció,

turment, sofrença i angoixa -, enlloc troba parió.

En veure passar el “misteri”, prop del casal pairal,

els meus ulls vessen  plorosos de doll llàgrimes cara avall.