Tarragona vol dignificar la fossa comuna del cementiri municipal

L'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) i l'Ajuntament de la ciutat treballen conjuntament per dignificar la segona fossa comuna de represaliats del franquisme més gran del país després del fossar de la Pedrera, a Barcelona. La fossa del cementiri de Tarragona concentra 771 víctimes de la repressió franquista enterrades sense identificar en un terreny de més de 900 metres quadrats descuidat, parcialment cobert per una illa de nínxols d'altres ciutadans i tancat amb pany i forrellat. El seu aïllament respecte a les altres zones de la instal·lació funerària és evident pels murs i la porta de ferro que el tanquen i que n'impedeixen la seva visita lliure.

La presidenta de l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona, Montse Giné, recorda la 'sensació d'abandonament' quan acompanyava el seu pare a posar flors a la tomba del seu avi i havien de 'llençar-les' en un lloc indeterminat, 'en un racó' perquè no sabien on estava enterrat el seu familiar. Encara no ho saben del cert, no hi ha cap làpida que identifiqui un espai concret de la fossa comuna del cementiri i no la hi haurà. Però arreglar l'espai, exposar el nom de les persones sepultades amb una placa conjunta i col·locar-hi una escultura commemorativa ajudarà els familiars a poder plorar els seus difunts.

De fet, assegura la Montse, 'no estan enterrats, tenen un tros de terra al damunt', però això ja no es podrà solucionar. Tan sols queda lluitar per comptar amb aquest lloc on sentir-se recollit de la mateixa manera que se'n sent qualsevol altra persona quan visita una tomba o un nínxol amb la inscripció del nom corresponent i sap que el seu familiar 'està allà'. Però no es tracta només de dignificar l'espai per als familiars de les víctimes sinó també per la resta de la ciutat, 'cal que la gent sàpiga que aquí hi ha 771 persones mortes a mans dels franquistes'. A banda, també hi ha cossos d'altres persones que res tenen a veure amb la repressió franquista i que estan mínimament identificats en el mateix espai amb creus i flors.

No tothom, però, comparteix aquest objectiu, si més no, fins fa poc. Des de l'Associació asseguren que porten més de cinc anys intentant que s'actuï en la fosa i la negociació ha estat 'dura', sobretot amb la gestora del cementiri, la Fundació Sant Pau i Santa Tecla. Aquesta entitat és una fundació privada d'orígens eclesiàstics, que presideix l'Arquebisbe de Tarragona i on, entre d'altres, també hi ha representat l'Ajuntament. Amb l'administració local també hi va haver problemes tot i que amb el canvi de govern municipal i la creació del Memorial Democràtic i la Llei de la Memòria Històrica s'ha començat a veure la llum al final del túnel i a destapar el que semblava volien 'amagar' alguns.

L'escultura de la discòrdia

La intervenció a la fossa comuna de Tarragona encara no té data i sembla que la crisi econòmica podria afectar l'inici dels treballs però a més, hi ha encara un tema pendent a resoldre i és la col·locació de l'escultura commemorativa que ha d'ubicar-se a l'espai. 'Dignitat' és el nom del conjunt de dues figures esculpides en bronze per l'artista Salvador Mañosa i que l'AVRFT va presentar ara fa un any tant a l'Ajuntament com a la Fundació Sant Pau i Santa Tecla i a d'altres administracions implicades en el projecte de dignificació de l'espai: la Diputació de Tarragona i els consells comarcals de tota la demarcació, ja que en la fossa hi ha represaliats de totes les comarques.

L'escultura representa un home jacent i una dona dempeus, plorant la seva mort amb un gest que 'compagina tristesa, ràbia i força per seguir endavant'. Una escultura figurativa que per a l'Associació representa a la perfecció els fets i la situació viscuda pels centenars de famílies que van perdre els seus familiars, majoritàriament homes, degut a la repressió franquista.

Administracions i Fundació van donar el vistiplau a la figura i al lloc on s'havia d'instal·lar, segons es relata des de l'Associació. Amb tot, des de l'Ajuntament, la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, assegura que l'escultura 'Dignitat' no podrà ubicar-se a la fossa ja que no segueix la línia estètica del projecte que ella dirigeix. Un projecte basat en la commemoració del 70 aniversari de la sortida de les tropes franquistes de la ciutat, 'Només en fa setanta', i que preveu la recuperació del refugi antiaeri ubicat sota l'edifici de l'ajuntament i la rehabilitació del Sarcòfag d'Hipòlit, al Pretori romà, que va servir de presó, la presó de Pilats, durant aquella època.

Mentre l'Ajuntament manté que ja s'està esculpint una nova escultura 'abstracta i en la línia de les que s'han instal·lat a d'altres fosses', i espera que Memorial Democràtic els faci arribar una subvenció, des de l'Associació s'insisteix que lluitaran perquè l'escultura 'Dignitat' presideixi la fossa i asseguren comptar amb el suport econòmic suficient per costejar-la.