La Jove torna a marcar territori

Tres de nou carregat dels Xiquets de Tarragona. - PERE TODA

Santa Tecla és lila. I és que la Jove Xiquets de Tarragona va ser la colla que va registrar la millor actuació de les presents a plaça en la diada central de la festa gran. Encara amb la ressaca de la tripleta màgica aconseguida diumenge passat després d’onze anys, els del Cós del Bou es van presentar a plaça amb ganes de repetir. Tot feia pensar que seria possible, el guió en les dues primeres rondes va ser  calcat, per començar un cinc de vuit impecable i rocós, el novè de la temporada, que els més agosarats de la colla demanen treballar per aixecar-lo un pis, però la tècnica, amb bon criteri, vol anar pas a pas i consolidar els nou bàsics abans de pensar en un ‘pepino’, com també s’anomena als castells grossos en l’argot casteller.

El tres de nou es consolida

En segona ronda van afrontar el que finalment seria el castell més destacat del dia i del seu repertori, el tres de nou, que, igual que diumenge, va presentar una execució de bellíssima factura, però aquest, com a petita millora producte de la confiança, es va treballar menys a la descarregada i es va completar sense incidències remarcables. L’alegria en els components de la Jove es va desfermar.

Finalment, per completar l’actuació, també en una decisió correcta dels dirigents liles, van optar pel dos de vuit, el quart de la temporada, i on, com a fet destacable, cal remarcar un canvi en el pis de dosos per alleugerir un xic l’estructura.

Els Xiquets també de nou

Els Xiquets de Tarragona, bastant condicionats per les circumstàncies de la diada del primer diumenge de festes, es presentaven, tot i així, amb ganes de plantar batalla. I a més des de bon començament, quan el castell triat per obrir plaça va ser el tres de nou. L’estructura va pujar amb un pèl més de patiment que la que van carregar l’altre dia, i això es va notar. La van coronar bé, però s’esbrinava que difícilment la podrien completar, i quan començava a sortir el pom de dalt el nou va cedir.

Aquest contratemps ja va ser massa per als matalassers, que a més presentaven alguna baixa de canalla, fet que va provocar que optessin per finalitzar la seva actuació de forma més conservadora, així que amb un quatre de vuit i un dos de set, tots dos sense incidències, van completar el seu repertori de castells. Però la colla ratllada no havia dit la seva última paraula, tenien preparada una sorpresa final en forma de pilar de sis. L’espadat va pujar molt bé, amb un gran treball de tots els components, es va carregar i va començar a patir, però quan havien fet el més difícil, salvar la sortida de l’enxaneta i l’aixecador, sorprenentment, potser producte de les ganes de celebrar-lo, el pilar va caure amb el quart encara a dalt, per tant carregat, tot i que van demostrar que aquesta estructura és al seu abast i que es pot convertir en una bona arma de cara al final de temporada.

Cal dir que aquest pilar va animar el final de l’actuació, on es van produir algunes escenes pròpies de una rivalitat potent com és la de Jove-Xiquets, tot i que va sobrar algun gest desagradable en forma de botifarra d’un casteller matalasser, que en absolut reflecteix el comportament correctíssim de la totalitat de la colla.

Cinc de set blau marí

Els Xiquets del Serrallo van aconseguir, en segona ronda, el seu gran objectiu del dia, que era el cinc de set, però a mitges i amb un cert regust agredolç, ja que només el van poder carregar. I va ser una autèntica llàstima, perquè el primer intent, que van haver de desmuntar, presentava més garanties d’èxit, però la lentitud en la pujada de l’estructura del dos va fer avortar l’intent, ja que l’enxaneta, cansat d’esperar, va tirar avall. En canvi, el segon ja va pujar més rebregat i ja es veia que seria difícil completar-lo, tot i així el van coronar sobradament però va fer llenya poc després. Van cloure la seva actuació amb un quatre de set amb agulla a la primera ronda i un tres de set a la tercera, tots dos executats amb molta seguretat.

Primer tres de set amb agulla

En canvi, la colla de Sant Pere i Sant Pau va tenir més sort i va poder completar el seu gran objectiu del dia, el primer tres de set amb agulla de la seva història. Ho van fer en segona ronda, després d’un intent desmuntat per indecisió de la canalla, i l’alegria entre les camises verdes es va desbordar, aconseguint una fita que perseguien des de la temporada passada, quan l’havien intentat sense èxit.

En primera ronda van completar, també al segon intent després d’un de desmuntat, el seu segon quatre de set amb agulla de la temporada, però finalment es van haver de conformar sortint amb doscastells de plaça, ja que van acabar amb un intent desmuntat de quatre de set, renunciant a la repetició a causa del cansament dels componets de la pinya verda.