L'Audiència ha fet aquesta petició al Tribunal europeu en trobar-se amb un cas en què la víctima de la violència de gènere vol tornar a viure amb el seu agressor, encara que no pot fer-ho per l'ordre d'allunyament que se li va imposar en una sentència condemnatòria
La secció quarta de l'Audiència ha endegat aquest procés a partir d'un recurs d'apel·lació en contra d'una sentència condemnatòria del jutjat penal número 1 de Tarragona, de l'11 de febrer del 2009. La sentència, que condemna l'home, Maguette G., per un delicte de trencament de condemna, diu que aquest va ser condemnat el novembre del 2008 pel jutjat penal número 23 de Barcelona per un delicte de maltractament a l'àmbit familiar, i la condemna va ser, entre d'altres, de prohibició d'apropament a la víctima, Eva C., a menys de mil metres i de comunicar-se amb ella durant disset mesos. Tot i així, dies després d'imposar-se-li aquesta pena, Maguette C. va tornar a conviure amb la víctima perquè aquesta li va demanar, fins al dia que va ser detingut, el 3 de febrer del 2009.
Segons exposa la secció quarta de l'Audiència en la qüestió prejudicial, la víctima, de 45 anys i amb estudis universitaris, ha afirmat, 'en condicions de plena autonomia personal, independència econòmica, amb competència cultural i social, i sense indici de pressió psicològica o de submissió cap a la seva parella', el seu desig de seguir mantenint una relació familiar i afectiva amb Maguette C. i de tornar a conviure-hi. La dona també ha destacat davant la secció quarta de l'Audiència que l'Estat no li ho permet per la pena d'allunyament imposada al seu company sentimental per protegir-la. Eva C. ha afegit que, fins que la policia va tornar a detenir el seu company, la convivència entre ambdós 'es va desenvolupar amb normalitat'.
La Llei de violència de gènere aprovada pel govern espanyol estableix que, si una víctima renuncia a la protecció de l'ordre d'allunyament, el jutge no pot retirar-la i per tant l'agressor pot ser detingut per trencament de condemna. Per aquest motiu, l'Audiència de Tarragona ha decidit preguntar al Tribunal europeu si la legislació estatal incompleix la Decisió Marc del Consell del 2001, amb relació a l'estatut de la víctima al procés penal, o si entra en conflicte amb el dret a la vida privada i familiar, protegit per la Carta Europea dels Drets Humans.