Eduard Boada es manté fidel a les festes de Sant Roc de Tarragona

Camina ajudat de crosses i no pot mantenir-se gaire estona dret a causa del fort dolor que li genera l’artrosi al maluc, que encara no sap si l’obligarà a passar per quiròfan. No obstant, el bàrman Eduard Boada tornava a ser ahir un dels protagonistes de l’inici de les festes de Sant Roc.

En aquesta ocasió, Boada tan sols es fa fer càrrec de supervisar l’elaboració de l’Amparito, un còctel elaborat a base de cava, que vol ser un homenatge a Jaume Teixidor i Dalmau, l’autor de la música del pasdoble més popular d’aquesta ciutat. «És que a l’Amparito tothom la recorda i fins i tot en vàries ciutats té carrers dedicats, però el pobre que va fer la música ha quedat en l’oblit», argumentava el creador més conegut de bocates.

Als seus 76 anys, Eduard Boada va haver de tancar fa uns mesos el bar que és tot un referent a Tarragona. No obstant això, ahir no va faltar a aquesta cita anual que manté des de fa prop de cinquanta anys. «Forma part de la història de la meva vida. El Cós del Bou és una petita ciutat a la que tinc en gran estima», afirmava abans de servir els primers beuratges entre els assistents.

Boada assegura que des que està retirat s’avorreix. Llegeix el Diari cada matí i està escrivint un llibre. De tant en tant també va a caminar, «però no m’agrada massa», afegia. Explica que els primers dies l’anava a veure molta gent. Inevitablement les visites es van espaiant a mesura que van passant les setmanes i això, per un home que no parava mai quiet, fa que li costi omplir les hores del dia.

Inevitablement la gent se li apropava i li preguntava sobre el seu futur. «Si Sant Roc vol, hi tornarem», afirmava. Aquesta és la seva idea. «És la meva vida i si no que es quedi com un museu», afegia. Però abans, afirmava que haurà de convèncer a la família per tal de poder tornar-se a posar darrere del taulell.

Tot i els seus problemes de salut, ahir Eduard Boada no podia faltar a la cita. Un altre dels homenatjats era Arturo Tomàs, que aquest dissabte complirà 100 anys i que ahir va poder-ho celebrar amb tots els veïns  del barri.

Tot i l’avançada edat, Tomàs, qui va ser president dels veïns durant onze anys, va demostrar que es manté enèrgic i amb un gran record del barri. Pràcticament van haver d’agafar-li el micròfon perquè pogués bufar les espelmes d’un pastís que va ser un dels moments més emotius.

La celebració tenia lloc després del pregó de festes, que en aquesta ocasió anava a càrrec del reconegut pintor tarragoní Josep Maria Rosselló. Veí de la Baixada de la Peixateria va glossar els records d’un barri on ja van viure primer els seus avis paterns i també els seus pares.

Rosselló va recordar els temps quan el Pretori encara era la presó republicana i la Part Alta era una zona de la ciutat amb «senyores que fumaven». Va defensar que es mantinguin les festes de Sant Roc com una celebració «petita». «Així convé que continuïn i que mantinguin aquesta essència, perquè al pot petit hi ha la bona confitura», afirmava.

Durant la seva intervenció, Rosselló va mostrar la una faceta desconeguda per molta gent: la de cantant. Així va entonar algunes de les melodies que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria com Dos gardenias para ti, el Plou i fa sol i, fins i tot, va entonar Joan Manuel Serrat i Édith Piaf.

El pregoner va parlar principalment del passat. Encara que també va voler fer una referència al futur. «La Part Alta està predestinada a ser un parc temàtic on tots els veïns aniran disfressats de romans», afirmava. I afegia: «Francament, no ho vull veure».