Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El rellotge carrusel batejat com a Carilló

Errada. Potser com els mots carilló –carrillón, en castellà– i el gal·licisme carrusel tenen certa retirada es cometé una errada involuntària

Jordi Bertran

Whatsapp
El rellotge del Mercat ha incorporat un carrusel, no un carilló. foto:  alba mariné

El rellotge del Mercat ha incorporat un carrusel, no un carilló. foto: alba mariné

Les tarragonines i els tarragonins hem esperat anys, dècades o segles per descobrir certes veritats. Les muralles no són iberoromanes, sinó romanes. En la dècada de 1960 el negoci immobiliari destruí el Teatre Principal, de 1815, en plena Rambla Vella, o el 1973 la magnífica Casa de la Dinamita, d’estil modernista, en el núm. 1 de la Rambla Nova. Aquell Teatre Metropol en què entràvem a veure els Pastorets baixant escales i endinsant-nos en un tub estret i fosc, era una obra plena de llum de l’arquitecte Josep M. Jujol. 

Hi ha d’altres aspectes que es prefereixen amagar perquè sovint fan més pena que glòria, com que l’Ajuntament reduí l’aportació econòmica als castellers del segle XIX per dedicar-la als toros, o que deixà de programar les arquitectures humanes entre 1913 i 1921. Alguns detalls es passen ràpidament, com que el creixement de la ciutat en 20 anys, entre 1955 i 1975, anà de 40.000 a 100.000 persones, abocades a barris situats a l’extraradi. Una colonització instrumentalitzada sense el més mínim respecte a les persones arribades.

En altres casos es menteix amb impunitat com quan el matí de la inauguració dels Jocs del Mediterrani, en una entrevista a RAC1 es donaven les entrades per a la cerimònia inaugural com a exhaurides, i en canvi al vespre les grades de l’estadi eren buides. 

Opinions solvents

La darrera incongruència ha estat la denominació del mecanisme instal·lat al rellotge de la façana principal del Mercat Central –«la Plaça» de les àvies i mares– com a carilló per la casa gran. Persones amb notable coneixement musical com Jordi Guàrdia Romeu; pencaires de la cultura com Ram Giner; o companys d’opinió del Diari com Dánel Arzamendi, han insistit en l’ús inadequat d’aquest mot.

El carilló és un instrument musical constituït per campanes, cadascuna de les quals correspon a una nota. Segons la Federació Internacional de Carillons, ha de comptar com a mínim amb 23. Es toca des d’un teclat connectat amb elles per mitjà de cordes que les accionen en polsar les tecles. També hi ha carillons automàtics amb una melodia que es repeteix abans que les campanes marquin l’hora. Funcionen amb un cilindre metàl·lic que mou les cordes de les campanes. Però sempre hi ha campanes. Al Mercat, no n’hi ha ni una.

Aplaudeixo la idea d’afegir autòmats al rellotge del Mercat. M’agrada la constància de la regidora Elvira Ferrando en aquest tema, que alguns companys de l’equip de govern haurien pogut aplicar a altres aspectes com la vergonyant bastida del pla de la Seu, l’estat del local municipal que des de 1974 usaven els Xiquets, o la trista imatge de Ca la Garsa en ple call jueu o del carrer Cavallers. No comparteixo la simplificació del seguici popular, no sols quant a elements, sinó també en l’empobriment musical amb una única melodia. 

Mots correctes

El carilló de Munic, a la Baviera alemanya, compta amb 32 figures que roden en dos sentits, entre elles les del ball de cercolets dansat pels boters al so de 43 campanes. Per altra banda, hi ha rellotges que no tenen les campanes suficients per denominar-se carilló, però que compten amb autòmats, com l’astronòmic de la catedral d’Estrasburg, a França. A més del moviment en carrusel de les figures dels apòstols, la mort toca una campana. O el rellotge medieval de l’Ajuntament de Praga, a Txèquia, amb autòmats fixos i en carrusel. Aquests atractius culturals i turístics no manlleven el mot carilló perquè no ho són.

Fa pena que l’Ajuntament no agafi un diccionari per triar el mot correcte per a aquest mecanisme de figures que giren al voltant d’un eix acompanyades habitualment de música enregistrada.  No entronitzin el desconeixement. No esperin que en el futur ens ho diguin des de fora.

Temas

Comentarios

Lea También