Els últims seran els primers

La primera nit teclera, la de la Crida, és d’assaigs. Les colles castelleres s’ho juguen pràcticament tot. Però no són els únics. Mentre pels carrers alguns escalfaven motors per a la festa, hem volgut acompanyar la Banda Unió Musical de Tarragona, entitat que compleix el 25è aniversari.

Forma part d’unes associacions concretes caracteritzades per la feina permanent, la preparació constant i la discreció. Són dels que més assagen al llarg de l’any, en el local de la planta baixa de l’estació d’autobusos, a la plaça Imperial Tàrraco. A les 21.30 h hi ha una trentena de persones afinant i encara n’arribaran moltes més. El mestre Òscar Miguel Losada, senienc que alça la batuta des del 2011, dona indicacions.

Els faristols i les partitures acompanyen la formació que més actuants actius aporta al seguici, ara que no hi surten els castellers. Amb un marcat caràcter intergeneracional, a les 21.44 arrenca el pasdoble amb aroma tecler “Jaume Guasch”, obra de Xavier Richart. «Controlem el so i evitem al màxim l’agressivitat», apunta l’Òscar als seus músics.

Patrimoni local

22.05 h. És el torn de la “Marxa del lleó”, bèstia que, com la Unió, arriba als 25 anys. Obra dels navarresos Ricardo Oficialdegui i Javier Pérez de Obanos, estrenada el 2005, és una mostra de la consciència del mestre de la banda per integrar el patrimoni musical de la festa en altres experiències. «Fem-la del tot natural; compte que estem fent una negra de més... repetim una última vegada i la deixem perfecta».

A les 22.17 h sona una de les peces més sentides i cerimonials de Santa Tecla: la marxa dedicada a la patrona per l’encara misteriós J. Lezvé. La banda la toca just en el moment que el Braç surt de la catedral per a la processó amb una interpretació molt emotiva. La pervivència de músics de llarga trajectòria procedents d’anteriors formacions ha contribuït al manteniment de rituals. 

Són casos com el d’Òscar Cots, nascut el 1937, i membre de l’antiga Banda Municipal, o de Joan Boada, actual president, arribat al món el 1953 i que passà per la «Música del Gobierno Militar», la de la Creu Roja o la Ciutat de Tarragona. Dins el seguici, aquest tipus de formació és l’element amb més continuïtat des de la guerra del Francès fins ara, junt amb gegants i castells entesos com l’evolució del ball de valencians.

«Ara que hem descobert la part de les corxeres en aquesta peça, disfruteu-les», assenyala el director després de fer provar sols una part de la banda. A les 22.29 h arriba el pasdoble “La Vereda”, d’Òscar Navarro, carregat de força. Expressament escrit per al barri d’aquest nom a la localitat alacantina de Novelda, amb ritmes nous entrellaçats amb parts més conservadores, serà «la peça conjunta amb la banda del Perelló, amb l’“Amparito Roca”, en el concert del dissabte» [passat], explica el mestre. 

«Estic contentíssim, sou moltíssims tenors, prou per a la banda de Cullera, però necessito que ho regulem perquè si no està sonant massa fort», diu adreçant-se als saxos. A les 22.42 h la tonada es dona per bona i s’obre el descans fins a les 22.58 h, quan el vicepresident Miquel Marchena explica la indumentària per als dies immediats. 

A la segona part de l’assaig la Unió Musical fa el concert per al qual faltaven menys de 24 hores. Els aires festers del pasdoble “Yakka”, dedicat a la banda d’una localitat murciana molt festera, Yecla, enllacen amb “Queen in concert”, miscel·lània de grans temes de la formació de Freddie Mercury. «Aquí el bombo és de broma, la caixa és la que mana», fa èmfasi l’Òscar. «Cal fer una percussió de rock, molt rítmica». El director s’acomiada de la quarantena llarga de músics a les 23.39 h amb un consell genuí: «Aquesta nit no dormiu i escolteu Queen».