Exposició ‘treball i lleure a Tarragona, ara fa cent anys’

En el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona 2018, es presenta l’exposició ‘Treball i lleure a Tarragona, ara fa cent anys’, la tercera edició d'El llegat dels fotògrafs de Tarragona, un cicle d'exposicions que té com a objectiu donar a conèixer l’obra dels fotògrafs tarragonins que ja forma part del patrimoni cultural de la ciutat.

La mostra produïda i coordinada pel Centre d’Imatges de Tarragona/L’Arxiu, s’inaugura demà dimecres dia 24 a les 19 hores, a la seu de L’Arxiu (M2, Avinguda Vidal i Barraquer) durant l’acte, José Carlos Suárez, professor d’Història de l’Art de la URV, presentarà l’audiovisual ‘Els inicis del cinema a Tarragona’.

L’exposició compta amb més de seixanta imatges captades a la ciutat entre 1905 i 1927 per fotògrafs professionals com Gerard Chinchilla, Pere Pallejà i Hermenegild Vallvé, i també per d’altres que provenen de fons particulars com els de Lluís Delclós, Josep Gramunt, Joan Micó i la família Serres Cirujeda. Totes elles il·lustren els canvis que es varen registrar en aquelles primeres dècades del segle XX.

L’essència i les característiques més significatives del segle XX, es trobaran, en bona part, gairebé sintetitzades en els primers vint-i-cinc anys del període. Tarragona, especialment a partir de 1918, ara fa cent anys, va viure de ple una de les característiques principals dels inicis del segle XX: la introducció i la progressiva implantació dels avenços tècnics en la societat i, en conseqüència, van transformar el món del treball. Nous sistemes de producció i de distribució que durant molts anys encara van conviure amb els models tradicionals.

D’altra banda, la reducció de jornada laboral comportà canvis en la percepció col·lectiva de l’ús del temps de lleure que possibilitaren l’increment progressiu tant de la pràctica com de la contemplació de l’esport, o bé l’aparició de nous espectacles de masses, com el cinema. Tot i que, els salaris baixos i l’explotació del treball femení i infantil encara es mantindran durant uns quants anys, l’aprovació l’any 1919 del decret que establia la jornada laboral màxima de 8 hores diàries i de 48 hores a la setmana va afavorir una nova percepció col·lectiva del temps de lleure. Les noves activitats d’oci s’afegiren a les festes tradicionals i l’habitual passeig dominical per la Rambla.