L’oportunitat de fer l’aleta a plaça per primera vegada

Faixa, camisa i mocador. Només es necessitava això per poder participar al Passacarrers Casteller de l’Associació Cultural Tarragonina d’Amics/gues dels Castells (ACTAC), que enguany arribava a la seva vuitena edició. El punt de trobada era la plaça Pallol, davant de l’Antiga Audiència. Tots aquells que volien viure per primera vegada la sensació dalt d’un castell, sabien que ahir tenien l’oportunitat perfecta. Aquest era el cas del Nil, de set anys. El pla era passar la tarda a la platja. Però quan la seva mare es va assabentar que es feien castells, no va dubtar en canviar els plans. «Diu que vol provar-ho, però no sé si s’atrevirà», explicava la mare del Nil, qui afegia que «ell, de moment, ja porta la faixa i el mocador». 

L’objectiu del Passacarrers és justament aquest. Que aquells que tinguin ganes de fer castells, però que no estiguin implicats en cap colla castellera, ho puguin fer. Els organitzadors s’encarregaven de portar faixes i mocadors per tots aquells que volien provar. 

La Xaranga Tocabemolls era l’encarregada d’encapçalar la cercavila i de posar ritme a la tarda. Darrere d’ells, la canalla, protagonista de la majoria de construccions. Els turistes s’ho miraven des de fora, però finalment s’animaven i entraven a formar part de la desfilada. Alguns, fins i tot, es van posar la faixa. 
Després dels pilars a la plaça Pallol, que donaven l’inici al passacarrers, la primera parada va ser a la plaça de la Font, on es van aixecar un 4de5 i un 3de6.

També es van fer pilars, on van participar persones que mai abans havien fet un castell. L’ambient era festiu, però a l’hora de la veritat es posava seny.
El cap de colla reunia els membres del tronc per donar les instruccions. Sobretot als més petits, que ahir eren els protagonistes. Un dels moments més emotius arribava al Portal del Carro. Un any més, els membres de l’ACTAC van entrar a la capella de Sant Magí per aixecar un pilar. 

L’Arnau, de nou anys, volia provar-ho. La seva mare, la Glòria, explicava que «anem a tot arreu on facin castells. No som de cap colla perquè l’Arnau fa bàsquet, però li agraden molt. Fins i tot, els Reis Mags li van portar el Nan Casteller». La mare afegia que «hem vist al Diari que avui es feia això. No hem dubtat a venir a participar-hi». Quan sonaven les gralles, l’Arnau compartia l’emoció amb el seu amic.

La veu de l’experiència

Per ensenyar a fer castells no hi ha res millor que comptar amb persones que en sàpiguen, amb anys d’experiència. És el cas de Mariano Borrero, mític casteller dels Xiquets de Tarragona, que ha fet castells durant més de 65 anys. «Aquelles persones que no tenen l’oportunitat de fer castells en una colla, aquí ho poden fer», explicava Borrero, mentre que aixecava els braços a la pinya del primer 3de6.

És el cas de la Xènia Serra, qui a part de ser membre important en el tronc de les construccions de l’ACTAC, és grallera dels Xiquets de Tarragona. El Passacarrers Casteller es consolida any rere any i aconsegueix omplir els carrers de la Part Alta de música, gralles, faixes i aletes.