Marià Mullerat: Un home estimat i recordat

«Va ser un home molt estimat i recordat». Així el defineix la seva família. Marià Mullerat va ser un metge català que va ser assassinat el 1936 durant la Guerra Civil.
En vida va ser conegut per ser un bon metge, per exercir d’alcalde d’Arbeca (les Garrigues) durant sis anys i per ser fundador i impulsor de la revista L’Escut.
El poble d’Arbeca li ha dedicat el carrer de l’Alcalde Mullerat, el mateix  on va viure la família Mullerat.

«Va ser una gran persona i sempre va vetllar i es va preocupar per tothom», assegura el seu nét, el qual afegeix també que, abans que se l’emportessin, va dir a la seva esposa: «Perdona’ls com jo els perdono». Fa unes setmanes el papa Francesc va signar un decret de reconeixement del seu martiri i autorització per a la seva beatificació.
Mullerat va néixer a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, el 24 de març de 1897.

Va estudiar al col·legi Sant Pere Apòstol de Reus i, més tard, va fer la carrera de Medicina a Barcelona. Quan va casar-se va anar a viure a Arbeca, on va exercir d’alcalde durant sis anys (1924-1930). 
Respecte al seu mandat com a alcalde d’Arbeca durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, el seu nét destaca que «no pertanyia a cap partit polític, però el van escollir perquè era un home respectat que va posar en marxa importants projectes d’urbanització i va treballar en favor de la convivència de tots els veïns». En aquest període va alternar les responsabilitats municipals amb les de metge titular, treballant a favor d’una convivència en pau.

Una persona culta
Era una persona culta, va estimar-se la cultura catalana i li agradava escriure. Va ser fundador de la revista L’Escut, de caràcter cultural, on apareixien notícies de l’època, articles sobre història i societat, anècdotes, entre altres. Estava escrit en català i sortia cada quinze dies.

També hi havia poemes i escrits de diversos autors catalans com Joan Amades, Josep Carner, Àngel Guimerà i Joan Maragall, entre altres. A la portada, sota del nom del periòdic, hi apareixia la frase: «Defensor de tota sana ideologia». «Es podria que era el seu lema», detalla el nét. 
La revista es va publicar durant tres anys i quatre mesos i va insistir en els valors de la culturització, la catalanització i la transformació d’una societat i una vila ancorades en el passat. Marià Mullerat va viure en un temps políticament confús i complicat. 

Va ser un home molt religiós que vetllava sempre pels altres i que els ajudava quan feia falta. Va tenir cinc filles, tot i que la primera es va morir acabada de néixer. Amb la proclamació de la Segona República (1931) va fugir amb un company, però de camí a Saragossa va fer mitja volta i va tornar al poble, perquè sabia que no podia deixar desatesos els malalts.
Va morir a Arbeca (les Garrigues) el 13 d’agost de 1936 després de ser capturat pel bàndol republicà, en un terreny a prop del poble anomenat ‘el Pla’, juntament amb cinc convilatans.
Fins i tot, en aquests moments, no va deixar de fer el bé a aquells que el perseguien. 

Abans de morir va fer un petó al santcrist que tenia a casa seva a Arbeca, que encara avui es conserva i que està situat al dormitori.
Quan el van capturar, ja sabia que el matarien, i per això va demanar paper i llapis per escriure el nom dels pacients que esperaven la seva visita, perquè un altre metge se’n fes càrrec. Se’l van endur juntament amb els altres veïns fins al lloc denominat ‘el Pla’, situat en la carretera que va d’Arbeca a les Borges Blanques. 
Un cop van arribar allí, van baixar del camió i en Marià Mullerat va començar a resar en veu alta el parenostre, seguit pels altres companys, i després el Senyor meu Jesucrist, fins que una vintena de milicians armats els van arrenglerar a tots d’esquena i els van afusellar. 

Després, veient els milicians que eren a terra banyats de sang i que encara es bellugaven, els van ruixar amb gasolina i els van cremar perquè no quedés rastre del crim.
Un monument al lloc dels fets, erigit poc després de la guerra, recorda els seus noms.

El procés de beatificació
El procés de beatificació va començar l’any 2003, i no s’ha resolt fins ara, quinze anys més tard. El papa va rubricar també les «virtuts heroiques» de la monja catalana Arcángela Badosa, nascuda a Sant Joan les Fonts, de la congregació les Germanes de la Benaurada Verge Maria del Monte Carmelo.