Whatsapp Diari de Tarragona
Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

El seguici de Santa Tecla

Cafè, copa i puro. Ha de créixer més el seguici festiu? Fa quaranta anys que el seguici va iniciar amb força la seva recuperació. S’ha acabat aquest procés?

06 enero 2024 19:16 | Actualizado a 07 enero 2024 19:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Es tracta de preguntes que sovint surten durant les festes i que volia aprofitar aquest article per donar la meva opinió i compartir algunes reflexions. Reflexions molt personals i amb les que segurament no tothom està d’acord, que per això la festa és diversa, popular i permet moltes opinions.

D’entrada, però, avançar que sota el meu punt de vista el Seguici està en un gran moment com ho demostra l’èxit que les seves aparicions han tingut en les darreres festes. Anem a pams.

Partint del nucli que s’havia mantingut durant l’època de la dictadura, el procés de recuperació més intens es pot situar entre l’any 1984 (Diables) i el 2004 (Cossis). Abans ja s’havien incorporat el Patatuf (1980) i Dames i Vells (1981) i després hi ha hagut les incorporacions del Griu (2014) i del Ball de Titans (2022), però durant aquell període la recuperació d’elements va ser més continuada.

Ha de créixer el Seguici?

És evident que el Seguici tarragoní és molt complet i variat, segurament un dels més nombrosos del país, però no és menys cert que en alguns moments de la història segurament es superava tant el nombre com la durada de les exhibicions. Per tant, de fet, no hi ha una referència històrica que ens indiqui el límit, i aquest caldrà analitzar-lo considerant tots els condicionants que afecten a la festa avui en dia.

Per una banda, tenim un problema d’espai pendent de resoldre i al que ja vaig fer referència en el meu article del 29 de setembre: A la cercavila no s’hi cap en l’espai actual, alhora que el mateix Pla de la Seu se’ns ha fet petit per fer l’entrada del Braç. Tot i que l’espai on es desenvolupa la part tradicional no ha canviat en molts anys, i crec que s’ha de mantenir així, sí que sembla que ens queda feina per fer en aquest sentit i és un dels punts importants que cal tenir en compte quan es parla d’incorporar nous elements.

D’altra banda, no sóc partidari d’incloure nous elements quan no tinguin una clara referència històrica local al darrera. Tot i que això ha passat diverses vegades dins el procés de recuperació, per motius diversos, crec que ara ja no es donen les circumstàncies i, per tant, cal analitzar molt acuradament les possibles propostes.

Per veure quines són aquestes referències històriques podem revisar la mateixa web de l’Ajuntament, on veurem els elements que ara mateix no s’han recuperat.

Sants i personatges bíblics

D’una banda ens trobem tot un seguit de personatges bíblics similar al que avui podem veure encara a Morella, València o Algemesí al País Valencià, així com també a Oñati (País Basc), Puente Genil (Andalusia) i molts altres que normalment van associats a festivitats del Corpus o de la Setmana Santa.

A la web de l’Ajuntament hi podem trobar referenciats la figura de Jesús, la corporació dels apòstols, la corporació dels profetes i la corporació de les verges, majoritàriament durant el segle xv.

En la mateixa línia i de la mateixa època, podem veure algunes figures hagiogràfiques, destinades a alliçonar al poble com el joc de Sant Julià, joc de Sant Mateu, la barca de Sant Pere, Sant Gerard, Sant Domingo o Sant Eloi. En aquest cas sembla que en els que porten l’afegit de ‘joc’ ja inclou una part més activa amb música i cant que no haurem trobat en la resta, més estàtics.

En aquest grup més moralitzador podem incloure diferents balls parlats que tant expliquen vida i miracles d’algun sant o santa (Santa Tecla, Sant Magí, Sant Antoni, Santa Llúcia, Santa Fe o Santa Ursucina) o d’altres que, de nou, inclouen personatges bíblics com és el cas del Ball dels Dotze Reis, la Fe, la Discòrdia i la Fúria. Actualment, tot aquest bloc es pot trobar representat pel ball dels 7 Pecats Capitals, reinterpretat i incorporat al seguici l’any 2003, amb la voluntat de recordar aquesta època on era habitual aprofitar la festa per donar al poble una visió determinada, en aquest cas sobre la lluita del bé i el mal.

Els balls parlats

Més enllà dels ja comentats anteriorment, podem veure com des del mateix segle XV fins el primer terç del segle XX hi ha un bon nombre de balls parlats destinats a explicats històries ben diverses, la majoria ben carregats d’armes per la seva representació. Aquí podem trobar el Ball de Cavallers, Dames i Turcs en l’Hort (sembla que no serien els nostres Turcs i Cavallets) que, segons l’esmentada web municipal, es trobarien documentats entre els anys 1617 i 1804. Altres com els balls dels Embozados de Madrid, la Rosaura, Don Jacinto del Castillo i Pedro Negro només els trobem referenciats a meitats del segle XIX.

Una mica més tardans veiem els balls dels Voluntaris d’Àfrica i Marcos Vicente. De tot aquest bloc avui en dia podem gaudir del Ball d’en Serrallonga i de la reinterpretació de la Sebastiana del Castillo, en aquest cas fora del seguici itinerant en una encertada iniciativa dels integrants de la Mulassa.

També hi ha balls parlats que s’inspiren en la vida quotidiana, de la mateixa manera que ho fan els personatges de Dames i Vells. Sota el nom prou clarificador de Ball de Sogra i Nora o Ball de les Criades ja es pot entreveure de que podien anar aquests dos balls parlats que van aparèixer a les festes a la segona meitat del segle XIX.

Segons els historiadors, també s’ha trobat documentació d’un ball d’espases (del segle XV a final del segle XVII) i un Entremès dels Homens Pelosos, personatges violents carregats amb estris o branques d’arbre que ben bé podria haver situat dins l’apartat moralitzador ja que venien a significar el mal, tot i que no està clar dins quina representació quedarien integrats.

Després d’aquest repàs, tenint en compte per una banda la situació de l’espai i per altra les característiques dels elements documentats no recuperats, sóc de l’opinió que el seguici hauria de créixer més aviat poc en els propers anys. Segurament ens cal potenciar i millorar, que hi ha marge, el seguici actual i evitar un creixement descontrolat que ens podria perjudicar.

És evident que cal trobar sistemes per proporcionar espais als col·lectius que de manera legítima volen ser part més activa de la festa i aquí tots plegats tenim un repte, però no em sembla prudent pensar que la única sortida a aquestes inquietuds sigui l’ampliació del seguici. Com a mínim, abans de fer-ho, s’ha de valorar bé la proposta tenint en compte tots els condicionants actuals i només acceptar-ho quan el conjunt de la ciutat i la festa en surt guanyant.

Comentarios
Multimedia Diari