Vilalba llaura el vi de la Passió

L’arada o aladre d’època romana encara s’utilitzava a finals del segle XIX per a llaurar les vinyes de la Mediterrània. L’eina era arrossegada per animals, bous o rucs, però també en alguns casos pel mateix pagès. Ahir al migdia, els membres del Patronat de la Passió de Vilalba dels Arcs, que any rere any representen la mort de Crist durant la Setmana Santa pels carrers del nucli antic, van escenificar la forma de llaurar d’aquella època.

Vestits amb les túniques de l’època i completament descalços, Jordi Urgell, Josep Antoni March o Francisco Bru –que arrossegava la pesada eina– van recrear aquella primitiva manera de treballar, «habitual entre els sectors pobres del judaisme», apuntava el director de la representació, Rafel Esterueles. Ho van fer en una finca de garnatxa blanca, cedida per la família Coll, i van utilitzar una arada del mateix poble terraltí, «com moltes de les que encara es conserven a masos i cases de pagès», indicà March.

La verema, a l’octubre
El procés de llaurar es completarà amb la poda també a l’antiga i la verema que els membres del patronat realitzaran el mes d’octubre i que ja s’ha convertit en una autèntica festa. Amb el raïm que aquell dia colliran les desenes de veremadors prepararan l’anomenat vi de la Passió, com ja van fer l’any passat per primera vegada.

Els enòlegs Xavi Clua i Joan Ramon Bada embotellaran tres tipus de vins diferents, un vi sec i dos de dolços, amb mel i herbes mediterrànies. Un cop fermentat, aquest vi es conservarà en àmfores idèntiques a les de fa 2.000 anys.

Les àmfores tapades amb argila s’obriran per Setmana Santa, en les dues representacions de La Passió pels carrers del poble. La seva  producció és molt limitada, només trenta litres entre les tres varietats.