Testimonis de la història

Acausa de la seva avançada edat, pocs supervivents de la batalla de l’Ebre han pogut acompanyar les centenars de persones que durant aquest cap de setmana han assistit als actes del 70è aniversari de la batalla de l’Ebre a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Mariano Viñuelas, de 90 anys, és un d’ells.

L’excombatent republicà, que conserva una excel·lent memòria, ha participat tant al Congrés Internacional sobre el conflicte organitzat a Móra d’Ebre com a la recreació del pas del riu per part de les tropes republicanes, un acte en què ja va rebre un primer homenatge. Ahir al matí, i al Poble Vell de Corbera d’Ebre, rebia un segon d’homenatge en un acte organitzat en record a les Brigades Internacionals.

Lluità al front del Segre i també a l’Ebre, a les serres de Pàndols, Cavalls i l’enclavament de la Venta de les Camposines (la Fatarella), «on una bomba va destruir un camió de municions i va provocar un enorme cràter». Quasi quatre mesos de lluita «amb moltes baixes», recorda. A cops, havia de dormir, tot mantenint la posició d’atac amb el fusell a les mans. El ranxo arribava de nit però potser durant dos dies no hi havia menjar. I dormien al ras o en forat gratat a la muntanya.  

Ahir al matí, Viñuelas tornà a relatar els seus preuats records a una audiència que anhelava escoltar testimonis de l’època. Afortunadament per a ells el seu no fou l’únic. L’exbrigadista austríac Gerhard Hoffman, assegut davant la façana de l’església del Poble Vell, recordava les seves vivències davant desenes de persones, entre les quals hi havia activistes alemanys d’esquerres, congregades davant d’ell.

Membre de la XI Brigada Internacional, Hoffman arribà voluntari l’any 1938 a Espanya, on un germà seu ja lluitava al front de l’Ebre, qui «va caure ferit i jo pràcticament vaig substituir». Al cap de dues setmanes, però, els combatents internacionals de la república van ser retirats del front. A Gratallops es va acomiadar dels companys espanyols «que ja eren majoritaris al batalló». Després d’intentar defensar Barcelona davant l’avanç franquista, «no hi podíem fer res». Hoffman viatjà fins a França, on el 1943 s’uní a la Resistència fins a l’alliberament del país.

Supervivent del front rus
L’entitat que organitzava l’homenatge, Terra de Germanor, oferí dos clavells a Viñuelas i a Hoffman perquè els dipositessin a peus del monument aixecat al Poble Vell en memòria dels brigadistes.
També els van oferir a Hermann Müller, de 86 anys, que, tanmateix,  no va lluitar a la batalla de l’Ebre. «Tinc molt interès en la lluita de la Guerra Civil Espanyola», relatà amb vehemència. «Quan tenia 14 anys a casa meva escoltàvem a la ràdio una emissora de l’Espanya republicana. El meu pare em deia que el poble espanyol estava lluitant contra el feixisme i a favor de la democràcia».

La guerra el va venir a buscar quan el 1941 i amb 21 anys fou cridat a files per l’exèrcit alemany de Hitler. Participà a l’Operació Barbaroja, la invasió nazi de la Unió Soviètica, però Müller canvià de bàndol i lluità al costat dels partisans d’Ucraïna i de l’antiga Txecoslovàquia contra l’exèrcit alemany.

Els tres supervivents van dipositar els clavells a peus del monument. Hoffman agraí l’acollida del poble espanyol i Viñuelas afirmà que tornaria a lluitar pels mateixos ideals. Müller, envoltat de joves del seu mateix país, rememorà amb alegria aquelles cançons, com l’Himne de Riego republicà, que escoltava cada dia a casa seva quan era adolescent.