Más de Ebre

Els pobles rurals de l'Ebre reforcen l’atenció als veïns més grans durant la pandèmia

Els alcaldes veuen en l’actual context una oportunitat per recuperar part dels habitants perduts els últims anys

Maribel Millan López

Whatsapp

L’actual pandèmia de Covid-19 suposa un repte però també una oportunitat per als pobles en entorns rurals, com és el cas de Mas de Barberans al Montsià; Paüls al Baix Ebre; la Palma d’Ebre a la Ribera d’Ebre i Caseres a la Terra Alta.  Molts nuclis rurals han vist com creixia el padró i els habitants no censats en aquests mesos, ja sigui per famílies amb arrels al poble que han tornat o per gent que ha volgut donar un canvi a la seva vida i anar a viure a entorns amb menys aglomeracions i preus de l’habitatge més assequibles. El fet que el teletreball s’hagi implantat a correcuita  suposa també una oportunitat per aquestes zones rurals, sempre que es pugui disposar d’una bona connectivitat. 

Durant la pandèmia els ajuntaments d’aquests pobles petits han exercit com a administració més propera al ciutadà i en general han reforçat els serveis socials i han donat un suport especial a la gent gran, el col·lectiu més vulnerable davant el coronavirus. Així, s’han facilitat les compres, la recollida de la brossa o fins i tot les videotrucades als veïns de més edat, entre altres serveis personalizats, ja que en un poble tothom es coneix. 

I és que l’entorn rural no té res a veure amb el d’una ciutat i per això molts alcaldes lamenten que les regles hagin estat uniformes per a tot el territori, sense tenir en compte condicionants com el nombre d’habitants o la situació limítrof amb d’altres comunitats autònomes (Comunitat Valenciana i Aragó). «Aquí podem sortir al carrer i no veure a ningú», comenta l’alcaldessa de la Palma d’Ebre, Marina Rojals. «Al principi de la pandèmia no sabia com explicar als veïns que no podien anar a collir la verdura al seu hort però en canvi si que podien anar a Tortosa a un gran supermercat a comprar-la», detalla per la seva banda Josep Maria Lleixà, alcalde del Mas de Barberans. 
«Resulta complicat no poder portar el cotxe al taller, anar a l’estanc  o a la perruqueria allà a on vas habitualment, perquè hi ha una frontera administrativa entremig», comenta l’alcalde de Caseres, Manel Palau. 

Amb la vacunació a la gent gran i els col·lectius vulnerables, poc a poc aquests municipis comencen a respirar alleugerits. 

Enric Adell, batlle paülsenc, espera que la pandèmia sigui un punt d’inflexió per als pobles. «Viure a zones rurals et dona una qualitat de vida, una tranquil·litat, que les ciutats no tenen», afirma, tot desitjant que «els pobles recuperin a molta gent que va anar marxant». 

1. Mas de Barberans (Montsià): «La primera onada va ser tranquil·la, els casos van arribar a la tardor»

L’alcalde, Josep Maria Lleixà, conversa amb uns veïns del Mas de Barberans. FOTO: J.Revillas

Amb una població de 570 habitants a l’interior de la comarca del Montsià, el Mas de Barberans ha tingut fins al moment 31 positius per coronavirus, dels quals tres han mort. La majoria, però, «han sigut assimptomàtics o han passat la malaltia amb símptomes lleus, a casa», detalla el veterà alcalde Josep Maria Lleixà. El seu quart mandat està sent també el més complicat. I és que la pandèmia ha obligat  els ajuntaments a redoblar esforços  i estar més al costat del ciutadà, en especial als pobles petits on hi ha un percentatge de gent gran més elevat. «La primera onada la vam passar força tranquils, mentre que l’afectació important aquí ens va arribar passat l’estiu, en diverses tongades». Un dels brots va afectar un establiment local, es va fer un cribratge bastant important i finalment va quedar acotat al nucli familiar.

«Hem posat a disposició dels veïns un servei de suport psicològic, però de moment no se n’ha fet ús», explica Lleixà. 
El municipi, situat a la serralada del Port amb vistes a la plana, ha incrementat lleugerament la població, amb persones vingudes de ciutat buscant tranquil·litat o habitatge més assequible. 

En aquest any han hagut de suspendre festes i fires, però el que més greu sap a l’alcalde és com es va haver de resoldre la nit de Reis, ja que no els van deixar passar pels carrers, amb els nens als balcons. Ara es troben que, amb el confinament comarcal, tenen difícil poder anar a la seua ciutat de referència, que és Tortosa. 
 

2. Paüls (Baix Ebre): «En principi un poble és més segur, però no es pot abaixar la guàrdia»

L’alcalde de Paüls, Enric Adell, pujant per un dels carrers costeruts del nucli urbà. FOTO: Joan Revillas

També a la serralada del Port però a la comarca del Baix Ebre, Paüls (560 habitants)  acumula més de cent positius per Covid-19. «Els primers mesos els vam viure confinats com la resta de gent, però sense incidència al poble. L’estiu no vam tenir gaire casos, de fet els primers crec que van sortir els darrers dies d’agost i fins a final d’any vam tenir un acumulat d’uns 10 positius»; explica l’alcalde, Enric Adell. Però després de les festes de Nadal es va produir un important brot que va obligar a fer un cribratge a tot el poble, a tancar comerços i deixar l’escola en serveis mínims. Això va permetre aturar l’avenç del virus de forma efectiva. Així, en l’últim mes no s’ha produït cap cas a la població.  La situació viscuda a Paüls demostra, segons l’alcalde,  el que és una pandèmia:  «El virus arriba a tot arreu. Els pobles són llocs més segurs, on la situació està més controlada, però no es pot abaixar la guàrdia en cap moment», remarca. 
Actualment a Paüls ja hi ha un deu per cent de la població vacunada amb la primera dosi. 

El municipi ha hagut de readaptar les activitats de l’any, però per exemple, a finals de març preveu celebrar la cursa de muntanya, Trencacims, tot i que de forma diferent al que s’havia fet fins ara. 

Pel que fa a la població, han vist incrementar el padró en un 4 per cent, mentre que en els últims mesos el consum d’aigua i les escombraries ha crescut un 25 per cent. 

3. La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre): «Vam demanar a les persones que viuen fora que no vinguessin»

Marina Rojals, alcaldessa de la Palma d’Ebre, fent gestions des del seu telèfon mòbil. FOTO: Joan Revillas

«Ara ja veiem la llum però al principi vam passar por, perquè bona part dels nostres veïns són gent gran». Ho explica Marina Rojals,  l’alcaldessa de la Palma d’Ebre, municipi de 340 habitants de la Ribera d’Ebre però ja a tocar del Priorat i de la demarcació de Lleida. 

De moment al municipi s’han registrat només 8 casos de Covid-19, del quals un va requerir ingrés a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. «Al principi de l’estat d’alarma vam voler blindar el poble, vam demanar a famílies que viuen fora que no vinguessin, i nosaltres ja cuidaríem dels seus familiars». En aquest sentit, durant aquest any s’ha fet un seguiment dels veïns de major edat, comprovant que estiguessin bé i que disposessin de tot el que necessitaven, amb el servei a domicili dels establiments locals. Fins i tot es va facilitar a les persones grans que poguessin fer videotrucades amb els seus familiars.

Durant la segona onada l’escola va haver de tancar deu dies, pel positiu d’un mestre, tot i que els 11 alumnes van donar negatiu.
Els confinaments local, comarcal o de regió sanitària -segons l’època-, han suposat un maldecap per als veïns d’aquesta població, que tenen molt més a prop la Bisbal de Falset (9 km), que Flix (17 km). Ara, una de les principals preocupacions és si podran celebrar novament la Setmana Santa, quan es viu una de les tradicions més sentides pels veïns, la dels Armats. «Esperarem a  veure què i com ho podem fer», afirma Rojals. 

4. Caseres (Terra Alta): «El primer cop va ser fort i vam prendre mesures dràstiques»

Manel Palau, alcalde de Caseres, conversant amb un veí de la seua població. FOTO: Joan Revillas

Caseres (250 habitants) es troba al límit de la Terra Alta amb l’Aragó. El municipi acumula 9 positus des del març del 2020, però allí es va produir la primera defunció per Covid de la Terra Alta durant la primera onada, al mes d’abril, mentre que hi va haver dos altres casos greus.  Això va suposar un daltabaix al municipi i va fer que l’Ajuntament prengués mesures dràstiques, tal i com recorda l’alcalde, Manel Palau. 

Així, durant tres setmanes es va instar els veïns a no sortir per a res al carrer, i tres voluntaris es van encarregar de repartir a domicili les comandes i compres dels veïns. També es va posar en marxa una desinfecció periòdica dels carrers que continua a dia d’avui; i es va repartir una mascareta per a cada veí, comenta l’alcalde. 

La situació geogràfica del municipi l’ha condicionat molt en aquests temps de pandèmia. I és que la seva població de referència pel que fa a serveis bàsics és Calaceit, i des de fa mesos hi ha vigent el confinament perimetral tant d’Aragó com de Catalunya. I és que, mentre Calaceit es troba a 7 kilòmetres, Gandesa o Batea estan a 18. 

Un altre maldecap és la falta de coordinació entre administracions. Palau posa l’exemple del seu fill, que va a una llar d’infants a Valdeltormo i on es va registrar un positiu. «No hi va haver comunicaicó entre banda i banda de frontera i nosaltres ens vam haver de moure perquè li fesssin la PCR aquí». 

Temas

Comentarios

Lea También