Más de Ebre

Un any del Glòria: el temporal que va alertar de la regressió del Delta

Dotze mesos després segueix en situació de gran fragilitat, i el territori està a l’espera que les administracions es posen d’acord per actuar

Marina Pallás

Whatsapp
Efectes del Glòria el 22 de gener del 2020 a la Marquesa, un dels espais més fràgils. FOTO: Joan Revillas

No hi ha més temps. El territori fa dècades que ho denuncia i el temporal Glòria de fa tot just un any va ser l’últim avís abans que siga massa tard. El delta de l’Ebre té una situació de deteriorament permanent, amb una regressió que avança a passos agegantats, instigada pel canvi climàtic. El Glòria va posar damunt la taula de les administracions i a l’agenda mediàtica la necessitat d’actuar d’una vegada per totes en aquest fràgil espai que té un destacadíssim valor mediambiental i de biodiversitat, a més de ser la casa i el lloc de feina de milers de persones.
Gairebé coincidint amb el primer aniversari del temporal Glòria, que va tenir lloc del 19 al 22 de gener del 2020, un altre temporal, en aquest cas el Filomena, ha tornat a ferir el delta, especialment la barra del Trabucador, i ha deixat de nou de palès la urgència d’actuacions que el delta requereix.

Al territori, la conscienciació envers la seua fragilitat és unànime arreu. Des de llavors, s’ha actuat amb aportació de sorres en diversos punts, però no amb la contundència que necessita el delta per garantir-ne no només la seua supervivència durant els temporals que vindran, sinó el seu futur.

Imatge de la barra del Trabucador després del Filomena.FOTO: Cedida

El Glòria va ser un temporal com no s’havia vist mai al delta de l’Ebre. El mar va engolir literalment la barra del Trabucador, que ha patit nombroses trencades al llarg de l’any; va provocar pràcticament un desastre mediambiental als Calaixos de Buda amb l’entrada de l’aigua salada i un retrocés de més de 100 metres de la línia de la costa; va inundar prop de 4.000 hectàrees d’arrossars a tocar de la Marquesa; va avançar el tancament progressiu de la badia del Fangar, i va taponar amb sorra la bocana del riu sense permetre l’entrada i sortida d’embarcacions.

Dos plans per salvar el delta

El Govern de la Generalitat es fa seu el Pla Delta, un pla acordat per la Taula de Consens (formada pels alcaldes del delta, entitats i comunitats de regants) que es va presentar fa gairebé un any, després del pas del Glòria, amb les actuacions a curt, mitjà i llarg termini que s’haurien d’emprendre al delta per garantir-ne la supervivència. Però la Taula de Consens ha denunciat sentir-se indignada per la falta d’entesa entre el Govern i l’Estat espanyol al llarg de tot el 2020 i fins a l’actualitat. El passat dilluns el Govern va anunciar que tornarà a demanar a l’Estat la creació d’una comissió mixta per actuar d’urgència i a mitjà i llarg termini, però a dia d’avui no hi ha cap novetat al respecte.

D’entre les possibles solucions, a més de l’aportació de sorres, destaca la proposta de retornar al delta els sediments que queden atrapats als embassaments riu amunt. En aquest sentit, la Direcció General de l’Aigua, del Ministeri de Transició Ecològica, ha tret a licitació per 749.112,97 euros el projecte de caracterització dels sediments del fons dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre i un termini d’execució de sis mesos. L’objectiu de l’estudi és conèixer la composició química dels fangs i determinar si és viable mobilitzar-los sense perill de contaminació per a fer-los arribar al delta. És la primera acció derivada del contingut del Pla de protecció del Delta que ha elaborat paral·lelament el Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques. 

Segons explica al Diari el cap provincial de Costes, Toni Espanya, en aquests moments s’està acabant de redactar amb les aportacions de la Generalitat i la Taula de Consens, de forma que podria estar aprovat entre Setmana Santa i l’estiu i servirà per aplicar de forma defitiniva «les mesures estructurals que s’aniran desplegant al llarg dels anys». 

Espanya posa en valor la tasca feta al llarg de l’últim any. «Som els únics que hem actuat al delta. Excepte la barra del Trabucador, el delta ha aguantat els diversos temporals que han vingut després del Glòria», valora. 

Costes ha actuat als quatre punts més crítics: a la platja de l’arenal, reforçant-la; creant un cordó dunar de 6 kilòmetres entre el Fangar i Riumar perquè no entri aigua als arrossars (s’haurà de reforçar perquè ha quedat força malmès); a l’illa de Buda, amb l’aportació de 5.000 metres cúbics de sorra entre els calaixos i la platja, i a la barra del Trabucador, amb una aportació de 350.000 metres cúbics de sorra. Actualment dels 6 kilòmetres de la barra, dos han quedat sota l’aigua. Espanya considera que s’haurien d’aportar ràpidament 150.000 metres cúbics més perquè quedés com estava abans del Filomena. Ja es digue Filomena o Glòria, el que és evident és que la barra no suportarà futurs temporals si roman com està.

Alcaldes, entitats i persones vinculades al territori valoren la situació del delta i possibles solucions: 

1. Rafa Sánchez | Director Taula de Consens

Rafa Sánchez | Director Taula de Consens

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Les imatges dels efectes devastadors del canvi climàtic al delta sempre han causat angoixa. El Glòria ens va demostrar que aquest terrible futur havia arribat.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Ha quedat més vulnerable que mai. De Riumar a la Marquesa gairebé no tenim platges. Espais essencials com Buda van quedar malmesos, i el Trabucador no es va poder recuperar.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Actuar. I la gestió de sorres és l’única eina per respondre urgent als temporals. Però sols la planificació donarà solucions més eficaces i definitives.

2. Guillermo Borés | Propietari part de l’illa de Buda

Guillermo Borés | Propietari part de l’illa de Buda

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Va posar a debat el problema històric de la regressió que pateix i va suposar la confirmació que ja no és per la manca de sediments, si no també pel canvi climàtic.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
El Glòria ens va deixar en un estat d’emergència mediambiental que requereix d’actuacions urgents davant la amenaça de la desaparició de l’ecosistema amb més biodiversitat de Catalunya.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Un moviment massiu d’arenes a través d’un sistema de dragues potent. És viable i sostenible.

3. Joan Sucarrats | Gerent d’Infosa

Joan Sucarrats | Gerent d’Infosa

Què va suposar el Glòria per al Delta?
No és més que la manifestació dels problemes que arrossega el delta de fa molts anys i que venim denunciant des del territori. Les administracions no s’han volgut fer càrrec.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
És pitjor. A mesura que passen els dies, el delta cada cop està patint més regressió. El canvi climàtic ja és una realitat i està afectant-hi de forma severa.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Actuacions urgents per pal·liar ja els danys dels temporals, i també solucions estructurals que ataquin el problema del delta a mitjà i llarg termini.

4. Xavi Curto | Comunitat Regants Esquerra

Xavi Curto | Comunitat Regants Esquerra

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Va ser l’expressió mes contundent del que fa molts anys està passant. És el fruit de l’abandonament per part de les administracions d’una problemàtica que era, és i seguirà sent real.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Amb una fragilitat màxima en la qual qualsevol petit temporal pot tornar a fer desaparèixer desenes de metres de platges i zones protegides i provocar pèrdues econòmiques greus.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Una recuperació i reforçament de les zones litorals mes degradades, amb un pla realista de recuperació de sediments.

5. Marcel·la Otamendi | Propietària finca a la Marquesa

Marcel·la Otamendi | Propietària finca a la Marquesa

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Donar a conèixer la fragilitat que té el delta, va ser un abans i un després en el ressò mediàtic, i va suposar també recular una vegada més, perdre terreny de valor mediambiental incalculable.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Pitjor donat que les administracions implicades no actuen en la contundència que el Delta es mereix. Tenim un delta ferit de mort.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Accións i mesures efectives per a salvar-lo, si és que els que han de decidir-ho volen el delta de l’Ebre... Jo sí!

6. Joan Castor Gonell | Alcalde Sant Jaume d‘Enveja

Joan Castor Gonell | Alcalde Sant Jaume d‘Enveja

Què va suposar el Glòria per al Delta?
L’últim avís per iniciar la seva protecció si no volem que desaparegue. A més de causar  danys econòmics i ambientals.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Més dèbil tot i les obres d’emergència executades pel Ministeri. Sense una visió clara que les administracions el vulguin protegir ni de com ho faran.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Ganes de treballar i acord entre les administracions competents (Estat i Generalitat). Plantar cara a les entitats que proposen alternativa 0. Actuar d’emergència i executar el Pla Delta que proposa la Taula de Consens.

7. Josep Caparrós | Alcalde de la Ràpita

Josep Caparrós | Alcalde de la Ràpita

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Va ser un punt d’inflexió. La constatació per part de tothom que sinó s’actua decididament al Delta de l’Ebre, aquest desapareixerà.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Pitjor que mai. Esperant i reclamant les actuacions de les administracions competents necessàries per salvar el nostre Delta.
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Necessita el compromís ferm i decidit de les administracions competents. Aquí hi ha un problema de país i és imprescindible que les administracions actuin ja.

8. Lluís Soler | Alcalde de Deltebre

Lluís Soler | Alcalde de Deltebre

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Va fer trontollar el territori i va ser una ratificació del que sempre hem reivindicat. La manca d’acció històrica de les administracions competents fa que el Delta necessiti ajuda urgent. 
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Està pitjor. Continuem escoltant bones intencions, però no hi ha una aposta decidida i coordinada amb accions estructurals que ens permeti garantir-ne el futur. 
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Voluntat d’acció que ens permeti pal·liar els efectes de la regressió amb l’aplicació del Pla Delta, i coordinació entre les administracions per la seua supervivència.

9. Susanna Abella | Plataforma Defensa de l’Ebre

Susanna Abella | Plataforma Defensa de l’Ebre

Què va suposar el Glòria per al Delta?
Ha ficat a la taula dels governs, especialment al de Madrid, que és el que té competències i capacitat econòmica, la desaparició física del delta, un problema que fa dècades que es porta avisant i mai han fet cas.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
Tocat de mort perquè no té capacitat pròpia de recuperar-se a cada temporal. 
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Un pla de xoc extremadament urgent als punts crítics per guanyar temps mentre es recupera la gestió dels sediments riu amunt. Sense això, totes les actuacions tenen caducitat.

10. Josep Juan Segarra | Associació Sediments

Josep Juan Segarra | Associació Sediments

Què va suposar el Glòria per al Delta?
El so alarmant del problema que la gestió de les preses representa per al Delta. L’alarma té 65 anys i el so de la debilitat arriba ara.
Com està el delta de l’Ebre un any després del Glòria? 
El Delta està més dèbil i les actuacions que s’han fet són un despropòsit: treure arena de la base interior de la Barra del Trabucador? La Barra migra cap allà i es trobarà amb els clots...
Què necessita urgentment el delta de l’Ebre?
Reparar desaigües de fons de les preses; buidatges i hidrosucció per fer baixar sediments; una protecció sostenible del litoral enfortint els ecosistemes naturals.

Temas

Comentarios

Lea También