Catalunya

Catalunya, tercera per la cua en qualitat de l’atenció sanitària

Un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública la situaper davant només de Canàries i la Comunitat Valenciana

Catalunya figura en el tercer lloc per la cua, només per davant de les Canàries i la Comunitat Valenciana, en un informe sobre les comunitats amb la pitjor atenció sanitària pública elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, amb dades dels tres últims anys.

El portaveu de la Federació, Marcià Sánchez Bayle, explicà ahir en una roda de premsa la «cridanera» situació de Catalunya, que es troba en els últims llocs de la llista malgrat tenir un producte interior brut (PIB) «relativament alt», la qual cosa atribuí a la política del Govern de la Generalitat que, segons el seu parer, ha postergat la sanitat per «dedicar-se a altres coses».

Respecte a Canàries i la Comunitat Valenciana, que estan en els dos últims llocs de la llista des de fa nou anys, Marcià Sánchez Bayle considerà que «la desinversió i l’elevat grau de privatització» han provocat aquesta «situació crítica». Per contra, el País Basc, Navarra i Aragó són les comunitats amb els millors serveis sanitaris i es mantenen en els tres primers llocs enguany, igual com fa cinc anys, amb canvis en les posicions relatives.

«Agressió continuada»

Segons el portaveu de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, encara que en els últims tres anys s’han produït increments pressupostaris, «ni de lluny s’ha recuperat la situació d’abans de la crisi». Ben al contrari, Marcià Sánchez Bayle subratllà l’«agressió continuada» als serveis sanitaris des del 2009, amb retallades anuals d’entre 15.000 i 21.000 milions d’euros a totes les comunitats autònomes, «sense excepció».

Encara que en els últims tres anys s’han produït increments pressupostaris, segons va admetre, «ni de lluny s’ha recuperat la situació prèvia», en referència a abans de la crisi, insistí.

A més de les llistes d’espera, l’informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, que avalua els sistemes sanitaris autonòmics, també atén d’altres indicadors com la despesa per càpita, el nombre de llits i quiròfans per cada 1.000 habitants, així com el nombre de professionals, els casos d’urgències ateses en hospitals, la despesa farmacèutica i el grau de privatització sanitària.
28 dies per a l’especialista

Entre les dades que aporta l’esmentat informe hi ha el temps d’espera de mitjana a les diferents comunitats autònomes per poder ser operat i per ser atès per un metge especialista. Al País Basc, un ciutadà és citat per a una operació quirúrgica al cap de 50 dies, i obté cita amb l’especialista al cap de 28 dies. A Navarra, l’espera és de 73 i 67 dies, respectivament; a Aragó, de 89 i 91 dies.

A Catalunya, l’espera per poder ser operat és de 148 dies, gairebé el triple d’espera que al País Basc. Per a la visita d’un especialista, l’espera és de 98 dies, més del triple de l’espera per al mateix procediment que al País Basc.

Sigue navegando