Catalunya

Hisenda pregunta a la Generalitat per ajudes a entitats, periodistes i diaris

El Govern central requereix a les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que informin abans del proper dilluns sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones i empreses

El secretari d’Estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha requerit a les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que informin abans de dilluns 12 de març sobre pagaments o ajuts atorgats des del 2015 a una seixantena de persones, entitats, mitjans de comunicació i empreses entre les quals hi ha l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i el president Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, o l’expresidenta de l’AMI, Neus Lloveras. 

El requeriment presta especial atenció en sol·licitar els pagaments fets a Oriol Soler Castanys. A més, demana el que s’ha pagat des de la Generalitat a entitats com Procés Constituent, Sobirania i Justícia o Súmate. A la llista també hi ha empreses com Mediapro i el diari Ara i diverses persones i empreses relacionades amb aquest darrer, com Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch i l’empresari Ferran Rodés i l’empresa Agrolimen. També la revista Sàpiens, el Contrapunt i la plataforma proseleccions esportives catalanes, entre altres.

16.000 euros a Finlàndia

A banda, l’alt funcionari del Govern central també vol que s’identifiqui la partida pressupostària i els funcionaris que van autoritzar pagaments d’actuacions com els projectes de recerca sobre el moviment independentista català amb estades a l’estranger, com per exemple al Canadà (11.955 euros), Dinamarca (16.791 euros), Finlàndia (16.845 euros), Kazakhstan (6.313 euros) i a Suïssa (5.830 euros), i també en universitats catalanes com a l’UdG i la Universitat Pompeu Fabra, a més de diversos estudis la participació en seminaris sobre fórmules territorials, com el federalisme i l’autodeterminació, i els seus efectes en àmbits com la llengua, les sanitats la justícia, entre alguns d’altres.

Altres pagaments pels quals el secretari d’Estat d’Hisenda demana informació serien els efectuats a les empreses T Systems, IBM Global, International Business Machines i DXC Technology Spain des del 2015 fins ara i els conceptes, acompanyat de qualsevol tipus de documentació, com informes, esborranys o notes, entre d’altres; i sol·licita que el Govern aclareixi per què no s’han aprovat els comptes del Diplocat del 2016 i qui va fer l’auditoria corresponent.

El Constitucional ho allarga

D’altra banda, el Tribunal Constitucional havia de decidir ahir si admetia o no a tràmit el recurs del govern espanyol per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont. Els magistrats van xutar, però, la pilota endavant i van decidir donar trasllat a les parts perquè valorin si hi ha hagut una possible pèrdua de l’objecte del recurs. És a dir, per tal que opinin sobre si cal seguir endavant amb el recurs un cop s’ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament la convocatòria del ple del proper 12 de març amb Jordi Sànchez com a candidat. Això sí, el tribunal manté les mesures cautelars
D’altra banda, el ple de l’alt tribunal síva admetre a tràmit el recurs d’empara del PSC. Els socialistes van recórrer al TC amb l’objectiu de desbloquejar la legislatura després que el president del Parlament posposés sense data el ple del passat 30 de gener.  

En l’escrit, demanaven com a mesura cautelar que el tribunal fixés que el rellotge per investir president (que és d’un màxim de dos mesos després d’un primer intent fallit) havia començat a córrer. El tribunal es va limitar a admetre a tràmit el recurs però sense incloure mesures cautelars.

Sigue navegando