Catalunya

Mas diu al jutge que va avisar Puigdemont que no fes la DUI

El jutge Llarena no fa cas de la Fiscalia i treu del nucli dur del procés l’expresident, que surt del Suprem lliure i sense mesures cautelars

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va declarar ahir al Suprem que va advertir Carles Puigdemont que no havia de fer la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), a la que va donar un valor merament simbòlic, sinó que havia de convocar eleccions.

Mas, que va quedar en llibertat sense mesures cautelars després de declarar durant tres hores, recordà també en la seva compareixença com a investigat davant el magistrat Pablo Llarena, que quan era president va intentar una sortida pactada per evitar el conflicte amb l’Estat.

Sobre la DUI, Mas va dir al jutge que va recomanar a Puigdemont que convoqués eleccions per millorar les majories i aplegar forces.

Li va advertir que, en el moment en què declaressin la DUI, la legalitat els passaria per damunt

En un sentit semblant, i en relació amb l’1-O, indicà que va advertir que, si el referèndum si no era pactat, el Govern espanyol tindria capacitat per a anul·lar-lo, a més que la seva celebració constituiria un delicte de desobediència.

El jutge Llarena interrogà ahir Artur Mas (PDeCAT) i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI) Neus Lloveras, tots dos com a investigats en tant que, com a presidents de les seves respectives organitzacions, van formar part del comitè estratègic del procés segons el document «Enfocats», clau en aquesta investigació.

L’expresident de la Generalitat va respondre totes les parts en el seu llarg interrogatori, en el qual va reconèixer que va participar en «dues o tres reunions» amb altres investigats, que li demanaven «opinió política» sobre els assumptes a tractar.

Va voler deixar clar així que aquelles reunions eren «polítiques» i que no tenia constància de l’existència d’un comitè estratègic del procés sobiranista com assenyala el citat document «Enfocats».

A parer de l’acusació popular, exercida per Vox, l’expresident va confirmar la realitat del contingut de l’agenda de Josep Maria Jové, mà dreta d’Oriol Junqueras. És a dir, que va confirmar dates, persones i continguts d’un dels documents clau en aquest sumari i que recull el full de ruta del procés.

L’acusació popular de Vox va demanar a Llarena la llibertat provisional sota fiança mínima de 60.000 euros per a Mas, compareixences davant el jutjat cada 15 dies i la retirada del passaport, una petició a la qual es van sumar tant la Fiscalia del Suprem com l’Advocacia de l’Estat.

El jutge Llarena, però, va decidir no imposar cap mesura cautelar, tot i que sí que li va preguntar a l’expresident si estava disposat a comparèixer davant el jutjat en cas de ser requerit, a la qual cosa Mas va respondre afirmativament.

Mas va manifestar a les desenes de periodistes congregats davant el Suprem que no pot estar content per la seva situació, ja que hi ha quatre persones que segueixen a la presó

També Neus Lloveras va quedar ahir en llibertat, sense que ni la Fiscalia, ni l’Advocacia de l’Estat, ni l’acusació popular de Vox  sol·licitessin l’adopció de mesures cautelars contra ella.

Segons fonts jurídiques, Lloveras assegurà al magistrat que el dret dels ciutadans de Catalunya a votar està emparat per tractats internacionals que reconeixen el dret a decidir.

En exercici d’aquest dret, va reconèixer haver demanat la participació en el referèndum de l’1-O.

Lloveras negà haver tingut cap conversa amb Josep Maria Jové, mà dreta de l’exvicepresident Oriol Junqueras i clau en l’elaboració del document «Enfocats», posant-se a la seva disposició per exercir pressions sobre ajuntaments de Catalunya perquè cedissin col·legis en el referèndum il·legal de l’1-O. 

Sigue navegando