Miquel Iceta: “Em veig president i pactaré amb qui m’hi faci”

- De què serviran les eleccions del 21-D?
- Per canviar de rumb. Recordo aquella expressió d’Artur Mas que deia: «Posem rumb de col·lisió». Ara que ja ens hem clavat la nata, toca canviar i agafar un rumb de prosperitat, d’estabilitat, d’acords, que és el que nosaltres proposem.

- Què li fa pensar que l’escenari resultant del 21-D serà diferent de l’actual?
- Primer, l’oferta política serà bastant diferent. Després, el balanç d’aquesta legislatura jo crec que ha estat prou nítid. Des del meu punt de vista, molt negatiu. S’ha posat en evidència que el procés és només la falsa promesa d’un futur millor, i que té molts costos. També hi ha elements de distorsió greu, com el fet que membres del Govern són encara a la presó.

- Tenir candidats a la presó pot afavorir l’independentisme?
- Afavorir, no. Però és l’únic argument que tenen, el de la repressió. Ara, què ens proposaran? Una altra DUI? Un altre referèndum? Van fer una promesa tan grossa i que després s’ha vist tan desmentida pels fets, que ara tenen dificultats a vertebrar un projecte polític. I la prova és que porten uns dies dient que si no van calibrar les dificultats, que si no estaven prou preparats, que si no van dir tota la veritat, que si no tenien prou majoria... El que nosaltres els dèiem des de fa dos anys, ara es veuen obligats a acceptar-ho.

Qui va cometre l’error de situar les institucions fora de la llei van ser Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Toca recuperar el fil roig del catalanisme

- Què opina de les afirmacions de Marta Rovira que el Govern espanyol estava disposat a tenir morts als carrers?
- No me les crec. Això és un disbarat. Jo espero que la campanya la puguem fer sobre l’intercanvi de propostes i arguments, no sobre contes a la vora del foc.

- És que no convé parlar del que va passar aquells dies?
- I tant, i tant. Convé parlar de tot. El que va passar va ser que un Govern va decidir saltar-se la llei. Si ara diuen que no tenien majoria, ¿és que volien que una minoria imposés el seu criteri?

- Esperava la violència policial de l’1-O?
- No. Vam ser dels primers a condemnar-la. Quedaran per a la història aquelles imatges d’una alcaldessa nostra dient a la Policia que marxés de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser un error del PP com una casa de pagès, injustificable, i és l’únic argument que han proporcionat als independentistes. Deien que el procés ens uniria, i estem més desunits que mai; que «Europa ens mira i ens ajudarà»; i res; que «lligarem els gossos amb llangonisses», i han marxat centenars d’empreses. Ha passat tot el contrari del que deien. 

- Vostè ha passat d’aquell crit a Pedro Sánchez de «líbranos de Rajoy», a dir que era inevitable l’aplicació del 155, i a donar-hi suport. Per què?
- Els qui van obstaculitzar l’alternativa a Rajoy són els menys indicats per donar lliçons. I això inclou Podemos i els partits independentistes. Nosaltres vam dir:  «Ni DUI ni 155, eleccions». En el moment en què es va produir la DUI, el 155 era inevitable. Vam lluitar fins al darrer moment per impedir que s’apliqués. Només calia que aquestes eleccions que ha convocat Mariano Rajoy, les hagués convocat Carles Puigdemont. I ell estava convençut de fer-ho.

- Madrid va dir que la convocatòria d’eleccions per part del president no impediria el 155.
- No és veritat. El president tenia decidit anar a eleccions, i es va fer enrere perquè els més radicals d’entre els seus li van tòrcer la voluntat.

- Al Govern espanyol no cal demanar-li explicacions sobre la gestió de la crisi catalana? 
- Sense dubte. Al PP també el fem responsable. Però qui va cometre l’error de situar les institucions catalanes fora de la llei van ser Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Ara toca recuperar el fil roig del catalanisme.

- És mostra de catalanisme fer-se fotos amb Enric Millo, Dolors Montserrat i García Albiol, com va fer vostè el 29 d’octubre?
- Això és una mostra més del discurs segons el qual els qui pensen diferent no es poden fotografiar junts. Jo lluito contra això. Lluito pel respecte, per la diversitat, pels acords entre diferents. Jo ho dic ben clar, que per fer una reforma constitucional ens haurem d’entendre amb el PP. 

- Doncs sembla que el suport al 155 ha estat, a més, a canvi de res, perquè el PP ha demostrat que no té cap intenció de fer una reforma de la Constitució en sentit federal, oi?
- A canvi de res, no. Els que no volien el 155, ¿és que estaven disposats a sumar-se a la independència? Si es declarava la República, si les institucions sortien fora de la llei, qui ho havia d’impedir? Nosaltres vam dir que s’havia de trobar un mecanisme democràtic per restituir la legalitat. El 155 ha servit perquè els catalans votem.

- Es pot moure, l’escenari, sense canviar la Constitució?
- Es pot, però crec que al final necessitarem una reforma de la Constitució. Hi ha les 46 demandes que va plantejar Puigdemont a Rajoy, que no s’han abordat. Hi ha qüestions pendents de finançament i inversió de l’Estat, i d’altres que tenen a veure amb llengua, educació i cultura, i el mateix desenvolupament de l’Estatut vigent... Hi ha moltes coses que es poden fer.

- Pactaria vostè amb PP i C’s per governar Catalunya?
- No estic a favor d’una política de fronts. Pactaré amb qui em faci president, perquè considero que tinc la proposta que pot sumar més voluntats. 

- Fins i tot amb C’s, que vol liquidar la immersió lingüística?
- Amb mi no liquidaran la immersió. ¿Algú pot pensar que el PSC és un risc per a l’autogovern, quan ha estat l’artífex, amb d’altres, de tots els avenços en aquest sentit? 

- Posar a la llista membres de SCC, que es manifesten amb persones que duen banderes feixistes, pot crear dubtes sobre això que diu vostè, no creu?
- Els membres de SCC que van a les nostres llistes són militants del PSC que mai han portat una bandera feixista. Tothom busca treure ara coses com aquesta que diu vostè per evitar admetre la veritat: l’independentisme ha fracassat, ens ha dividit, ens ha empobrit, ha llançat per terra les nostres institucions, i ha embrutat la nostra imatge com a país. I ara volen una segona oportunitat? 

- Amb la incorporació de Ramon Espadaler a la seva llista pretén captar el centredreta?
Volem oferir una proposta per a tots aquells que diguin «no vull immobilisme però tampoc independentisme, no vull que les empreses marxin, sinó que vinguin». Això, efectivament, és una oferta més àmplia que la que tradicionalment havia ofert el PSC.

- Ramon Espadaler s’havia manifestat contra el matrimoni homosexual. És lògic anar junts?
- És una penitència que s’han autoimposat. Ara han de treballar per fer-me president [somriu]. Units per Avançar defensa la dignitat de totes les persones amb independència de la seva orientació sexual. I ara volen un gai de president... com els puc dir que no!?

- El PSC canvia la seva arrel ideològica per l’etiqueta de ‘bussiness friendly’?
- Nosaltres presentem candidatures del PSC, amb el puny i la rosa, i les nostres sigles. Hem incorporat gent, però ens presentem amb el nostre programa. El socialisme és més bussiness friendly que els que han fet fugir tres mil empreses. Si m’hagués passat a mi, no em presentaria a la reelecció. Em cauria la cara de vergonya. S’ha fet molt de mal a Catalunya, molt.

- És veritat que des de Barcelona es va imposar el canvi en el lideratge de la llista a Tarragona? Primer l’havia d’encapçalar Carles Castillo, i ara serà Rosa Maria Ibarra. Per què?
- És veritat, en part. Hem tingut dos magnífics diputats per Tarragona. Arran de l’acord amb Units per Avançar, resulta que la llista per Tarragona no era paritària com les altres. Vaig dir que ho havíem de compensar i que fos Rosa Maria Ibarra qui encapçalés la llista, cosa que no implica menysteniment cap a Carles Castillo, que és el segon.

-Es veu president?
-I tant! A més, els qui no veig presidents són els altres. Carles Puigdemont: altre cop? Oriol Junqueras: quantes empreses més volem perdre? Marta Rovira: el mateix. Xavier Domènech: no veig el seu projecte per enlloc. PP i C’s: estan contra la independència, però no sé què proposen. Del centreesquerra dialogant, catalanista, que no vulgui immobilisme ni independència sinó que Catalunya guanyi, només estic jo, i em presento per a això.