Dijous llarder a Tortosa: baldanada i estrelletes de Mig Camí

Els grans berenen mentre que els petits busquen fòssils als voltants de l’ermita

09 febrero 2018 11:19 | Actualizado a 10 febrero 2018 20:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Malgrat l’intens fred, el vent gèlid i, fins i tot, unes gotes que van caure en un moment de la tarda, ahir una bona colla de tortosins i veïns de localitats properes van pujar fins a l’ermita de Mig Camí per celebrar el tradicional Dijous Llarder.

Es tracta d’una festa que actualment celebra l’Ajuntament de Tortosa, que ofereix una baldanada popular en un paratge especial, des d’on es veu la ciutat i el massís del Port, aquesta vegada tenyit de blanc per la neu caiguda els darrers dies.

A causa de l’intensíssim fred, alguns van passar la tarda resguardats als porxos de l’ermita, mentre prenien el berenar. Mentrestant, Ràdio Tortosa oferia tertúlies en directe, ja que s’hi va desplaçar un equip com porten fent en els darrers anys, la qual cosa contribuïa a l’animació de l’espai.

També eren presents moltes autoritats de la ciutat i el mateix alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui tot just un parell d’hores després renunciava al càrrec en un ple extraordinari. Molts tortosins van aprofitar per apropar-se a Bel per donar-li la mà i acomiadar-se personalment de l’alcalde dels darrers 11 anys a la ciutat.

Famílies i grups d’amics
La tortosina Rosa Escudé, mare de dos xiquets, explicava que havia acudit fins allí per gaudir de la tarda, com ja havien fet altres cops. «Venim quan podem, no tots els anys, perquè a vegades treballem i no podem. Alguns cops venim amb amics i enguany hem pujat amb els iaios».

Una particularitat ben especial del Dijous Llarder de Tortosa és la tradició de buscar fòssils d’estrelles petitones per la muntanya pròxima a l’ermita, un costum que ha passat de generació en generació. «Jo també en buscava, de petita», comentava Escudé. «Però ara crec que no se’n troben tantes com abans».

També un grup d’amics de Roquetes, amb un parell de xiquets, van pujar fins a l’ermita, preparats amb bosses amb queviures. «Portem de tot: patates, vi... Amb aquest temps no tardarem molt a marxar, a veure si un altre any tornem amb millor temps», explicaven.

Comentarios
Multimedia Diari