Damnificats pel radar de tram, uniu-vos!

Recomano llegir la carta de José Guerrero que avui publiquem a la secció La voz del lector sobre el radar de tram instal·lat a la A-7 entre les Gavarres i Llevant en ambdós sentits de la marxa. L’autor qüestiona de manera molt enraonada la idoneïtat d’aquest tipus de radar. En qualsevol cas, aquest enginy és idoni per fer calés. Sóc uns dels darrers damnificats pel sistema. La meva infracció ha consistit a circular a 92 quilòmetres per hora en un tram on estava senyalitzat a 80. La llei és la llei, ara que està tan de moda recordar-ho, i per tant a pagar i a callar. A la cua de Trànsit per abonar la sanció, érem colla els escaldats pel mateix aparell. El senyor que anava al meu davant es lamentava molt circumspecte del sigil amb què actuava el radar. La funcionària, amb un to caritatiu, no va tenir una altra ocurrència que contestar: «És que si no fos així no recaptaríem». Ha, ha, ha... senyora funcionària, quina gràcia! A mesura que surt a les converses el cas del radar de tram de la A-7 trobes que la màquina ha fet una estesa. Hi ha un taller de Vila-seca on tots els seus treballadors han passat per la pedra del mortífer mecanisme. D’ençà que està en vigor l’article 155 hi ha un munt de departaments de la Generalitat que no fan absolutament res. Ja és mala sort que una oficina que no para sigui la de multes.