Els xinesos de Tarragona

Avui dedicaré l’article a reblar La mirada de Lluís Amiguet a la contra del Diari. O sigui que és millor llegir primer la peça de l’il·lustre col·lega per agafar el fil del que a continuació diré. També sóc un admirador de l’esperit de treball dels xinesos. A qualsevol hora de qualsevol dia de l’any trobo obert el basar de la Pineda que regenta la Li, el seu home i la filla. Un dia li vaig preguntar a la Li si no feia mai vacances. Em va respondre que enguany no li tocava fer vacances perquè les havia fet l’any passat. Enguany li tocava fer-les al seu home. També, com Lluís Amiguet, vaig a un restaurant xinès, concretament al Tian An Men de Marquès de Montoliu, però només hi dino quan tinc molt poc temps. Encara no t’has assegut i ja en porten el cafè i el compte. El flam me’l serveixen automàticament sense que calgui ni demanar-lo. Amiguet anima els xinesos de Tarragona que s’integrin més a la ciutat amb els seus costums i que facin desfilar pels carrers el drac de l’Any del Gos. No sé si ho acabaran fent, però aquesta setmana he observat dos fets que indiquen que els xinesos de Tarragona comencen a adaptar-se als nostres costums. Primer, ahir vaig veure dos xinesos dinant al restaurant xinès. Insòlit! I segon, ha aparegut un rètol a la porta del menjador que diu: «Lunes cerrado por descanso del personal».