Opinion

Manual d’usos del 155 segons convingui

La Diputació d’Osca ha rebutjat una pintura de la Immaculada que havia demanat al Museu de Lleida

Les obres d’art sacre del Museu de Lleida que amb tanta urgència va exigir Aragó estan a les capses al monestir de Sixena perquè la sala on s’han d’exposar encara no està adequada. Les presses pel retorn de les cobejades peces venien per poder aprofitar el desmantellament de la Generalitat per l’article 155. Com se sap, el conseller de Cultura és el mateix ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, amb la qual cosa es va ordenar a si mateix lliurar de forma immediata la remesa artística. Aquesta figura política de l’autocomandament és una aportació d’Espanya a la ciència política i una demostració que quan es tracta d’escombrar d’Ebre enllà, el referit article 155 és de molt serviment. No acaben aquí els fets inversemblants. El company Ballabriga explica a Segre que la Diputació d’Osca ha rebutjat una pintura de la Immaculada que havia demanat al Museu de Lleida per a una exposició i que el Museu de Lleida havia accedit a prestar amablement (perquè després diguin que els catalans som uns ronyosos i uns venjatius). La Diputació d’Osca ha argumentat ara que no els cal el quadre de la Immaculada perquè ja en tenen d’altres molt semblants. No vull ni imaginar què hauria passat si el Museu de Lleida hagués negat la cessió de la pintura. Riu-te’n del 155 que ens hagués caigut a sobre!

Sigue navegando