Sobre mules, vinyes, rucs i someres els animals de tir tornena fer feines agrícoles

Les mules retornen a les vinyes del Penedès, del Priorat i altres indrets de Catalunya i Espanya. A Manresa s’imparteixen cursos oficials de tracció animal. La novíssima tendència d’alguns viticultors és fer vins ecològics i biodinàmics llaurant amb animals de tir, adobant amb fems de vaca, guiant-se pels astres, podant a mà i recuperant coses desaparegudes del mapa i més antigues que la sopa d’all. Tot ancestral i natural.

Ni química ni tractors ni empelts estranys. Amb ceps com més vells millor i terres escarpades i atàviques. Com les que conformen El Priorat, Montsant i Siurana, que l’any que ve aspiren a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat reconegut per la Unesco. Un mosaic agrícola d’una bellesa fantàstica i amb patrimoni cultural i arquitectònic. I en aquest món quasi bucòlic, tornen mules i cavalls de tir. Però no consten les someres, malgrat que el ruc català ha passat a ser símbol i emblema del país.

Els animals de fer feina van ser les primeres víctimes del tractor i de les noves màquines agràries. Per això van desaparèixer el fossar de les mules que hi havia a molts pobles i, com a conseqüència, els voltors i altres rapinyaires. També els noms de moltes coses, com els de les peces de les corresponents guarnicions: ventrera, bast, bastet, cingla, aclucalls, collar, colleró, mitja martingala, mos, pitral, selló, serreta, sobrecingla, sofra, tafarra, vares, vencillons…

Mots perduts i oblidats, igual que milers referents a les eines del camp i a les d’altres oficis desapareguts. Quina canalla i jovent sap ara que la mula, el mul o matxo és un animal híbrid que surt de l’encreuament entre una egua o un cavall amb un ase o una somera? O la diferència entre la somera negra Castanyoleta i la vermella Forcadella?

Si senten curiositat per saber-ho, als diccionaris i enciclopèdies hi trobaran, només, que la «somera és la femella de l’ase», també anomenada burra. La qual cosa és d’un masclisme incorrecte en aquests temps dels anomenats llenguatges inclusius i no sexistes.

A més de les mules que treballen a les vinyes, al mercat hi ha vins que porten a les etiquetes la paraula mula i algun amb el ruc… Però etiquetes amb la somera no se’n veuen. És una nova discriminació de la somera, perquè, igual com la mula, el matxo i el ruc són considerats animals molt forts i resistents i per aquesta raó han estat utilitzats tradicionalment en tasques agràries i com a tir de carros.

Les autoritats lingüístiques afinen molt més quan diferencien entre el mul eguí o mula eguina si els progenitors són respectivament un ruc i una egua, i el mul somerí o mula somerina si els progenitors són un cavall i una somera. En tot cas, només difereixen lleugerament en petits detalls de les mides, les orelles, la cua i el color del pelatge. Poden ser detalls sense importància, però si es promociona la cultura i el turisme del vi, cal tenir cura de la cultura general bàsica i de la tradicional.

Es pot argumentar que el turisme rural i enològic ja porta màquines de comunicar amb bilions de dades i coneixements. Però sovint no són exactes. Així, si algú vol saber d’on ve la paraula mulato, una enciclopèdia virtual remet directament a l’apartat Racisme, quasi com si fos un delicte d’odi. I no és cert.

Mulato significa també un mul jove. I a Amèrica anomenaven mulatos als esclaus que portaven les mules de càrrega. Una altra cosa és que aquest mot s’adjudiqués a les filles i fills de pare blanc i mare negra o mare blanca i pare negre. Així doncs, de la mateixa manera que els novíssims viticultors i promotors de vins cuiden paraules com ecològic, biològic, biodinàmic, antisulfúrics, integral, sostenible, retrogust i d’altres, seria bo que també en recuperin algunes d’abans.

De la mateixa manera que saben combinar la mula i l’aladre amb webs a internet.

I pel que fa al Priorat com Patrimoni de la Humanitat, fotògrafs catalans especialitzats en natura diuen que cada cop és més difícil treballar sense cables, torres elèctriques, antenes o molins eòlics a la vista. Els seus llunyans pioners i avantpassats carregaven els seus equips pesants en someres que no consumien gasoil.