‘Els portaveus de Déu’, d’Antoni Batista, és l’obra d’un periodista, d’un musicòleg, d’un historiador, d’un doctor en ciències de la comunicació, d’un creient i d’un home viscut que ens regala el saber d’una vida –la seva–
Al Canadà, com a la Xina, Corea del Nord o als antics països soviètics, pretenen reeducar el seu psicòleg més aclamat perquè els seus arguments són malaltissos
Classisme. El que s’ha vist aquests dies a Londres legitima el privilegi de naixença molt més enllà de la corona. Sacralitza una societat classista que perviu sense problemes en democràcia
Res ni ningú intocable. El delicte d’odi no està pensat per obligar a l’assentiment i a la unanimitat ideològica. S’ha de poder discutir obertament sobre totes les qüestions
Els europeus del present només podem aproximar-nos al dolor de la guerra a través de l’estudi del temps pretèrit. La guerra, per nosaltres, és una idea. I no gaire precisa. Només podem intuir-ne els marges, les vores.
El masclisme s’imposa en la manera com se’ns explica la història: la senyora amb la que manté la relació afectiva se’ns presenta com una ‘femme fatale’ que ha portat Novell pel pedregar
La mascareta a l’aire lliure és una marca per recordar-nos que estem enmig d’una pandèmia i també una manera de fer-nos memòria que hi ha uns governs que prenen decisions per intentar erradicar-la
Votar il·lusionat. El vot útil és el que proporciona el confort de posar la papereta a l’urna sabent què vols per tu, pels teus i pel teu país i quin és el partit que millor ho representa
El populista pot ser un malparit però també una bona persona encegada per les pròpies conviccions. El seu llegat serà el mateix: debilitar la lògica democràtica negant la legitimitat de l’altre, convertint l’adversari en enemic
El privilegi de la gent gran. S’ha d’escoltar als que ja han viscut però els fem callar posant-los un tap de suro a la boca. Però parant l’orella descobriríem que la vida es desboca escoltant els vells, com si obríssim una botella de cava