Senan reivindica el seu cigró: ja té marca registrada i enguany s'ha posat a la venda per primer cop

Les bossetes de ‘Cigronet de Senan’ s’han posat, enguany, a la venda per primer cop, i sota marca registrada. És el resultat de més de quatre anys de feina. Un projecte que naixia per la pandèmia, a partir d’una conversa de carrer entre un veí i Carme Ferrer, alcaldessa, però en aquest cas «com a Carme», recalca. L’objectiu: potenciar un producte local, donar-li valor i diversificar els cultius del municipi, ara centrats en el cereal destinat a farratge.

Enguany, arribada la quarta collita del projecte, i després de registrar la marca ‘Cigronet de Senan’ l’any passat, se n’ha produït prou per posar-lo per primer cop a l’abast de tothom. «S’han collit 200 quilos», detalla Carme Ferrer, alcaldessa de Senan, suficients per guardar cigrons per plantar i, alhora, començar-ne a vendre. Una acció que s’ha fet aquest cap de setmana amb les quartes Jornades del Cigronet de Senan i, aquest diumenge 9 de novembre, la primera Fira.

Petit i de sabor intens

De cigrons fa molts anys que se’n cultiven a aquest petit municipi de la Conca de Barberà, «però sempre per a consum propi», relata Ferrer. De varietat Pedrosillano, el que es cultiva a Senan té unes característiques molt concretes. És petit, de pell molt fina, molt gustós i cremós. «Té un sabor molt concentrat», valora la cuinera montblanquina Marian Romero, de l’empresa de cuina a domicili Gustus, i que dissabte va mostrar les possibilitats del cigró. I és que el seu ús a la cuina va més enllà «de l’escudella i l’humus», reivindicava també aquest diumenge el cuiner Aleix Mèlich, que va protagonitzar una mostra culinària.

El va incorporar en tres propostes dolces: mousse de xocolata (substituint les clares d’ou per aquafaba, l’aigua de la cocció dels cigrons), trufes de cigrons i dàtils, i brownie de cigrons i xocolata. L’alcaldessa, Carme Ferrer, posa altres exemples que van més enllà del cigró bullit: farina de cigró, catànies o garrapinyades.

A més, les jornades d’enguany també han servit per fer territori i vincular el cigró amb altres productes de l’entorn, amb propostes culinàries que sintonitzen amb l’all de Belltall o la ceba de Ciutadilla.

Un projecte publicosocial

El projecte del Cigronet de Senan està impulsat per l’Ajuntament, però amb una forta implicació i col·laboració ciutadana, el que li dona un caràcter publicosocial. Dels tres terrenys on aquest any es van plantar cigrons, un és municipal i dos, de privats. A l’abril es va fer la plantada i, després de quatre mesos, es va fer la collita, enguany mig mecanitzada. 

En aquests processos hi ha la implicació de veïns i veïnes, com el cas de la Maria Carme, que aquest diumenge estava a la paradeta i comentava que havia ajudat a fer la tria per empaquetar. 

En paral·lel, el projecte compta també amb la Fundació Miquel Agustí, i és que hi ha una vessant d’estudi, així com amb ConcActiva i subvencions com de la Diputació de Tarragona. «És un projecte que creix poc a poc», diu Ferré, però amb l’objectiu clar de posar les bases d’un cultiu amb molt de potencial.