Más de Camp

Des d’un document del 1173 a un allistament a la Guerra Civil

Història de la comarca .Relats per a la posteritat. L’Arxiu del Consell Comarcal acull la història a través d’un escrit mil·lenari, l’origen del cooperativisme o el costumisme d’anys enrere

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Entrada de l’Arxiu Comarcal, a l’antic hospital de Santa Magdalena. FOTO: j.g.

Entrada de l’Arxiu Comarcal, a l’antic hospital de Santa Magdalena. FOTO: j.g.

Fa uns dies, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà va rebre una donació completament anònima. Algú feia entrega d’uns documents que havien pertangut al pintor montblanquí Ismael Balanyà (1921-2000), entre els quals hi havia un dietari de l’any 1938 on es descriu la vida d’un grup de joves durant tres dies. En les pàgines d’aquest diari s’explica que van anar a Tarragona a allistar-se i que van viure un bombardeig. El relat també afegeix que els nois es van posar a cridar per tapar les llàgrimes d’unes dones i no delatar-les. El misticisme d’aquella anònima donació va quedar arrodonit amb la data en què es va realitzar, ja que coincidia amb el centenari de l’artista.

L’Arxiu Comarcal és un receptor continuat d’història i també d’històries com aquesta. De gent que busca els seus orígens, d’ajuntaments que necessiten consultar el cadastre d’un poble, de valuoses donacions a nivell sentimental o d’investigadors que busquen respostes a la seva recerca.

El director, J. M. Porta i l’arxivera Núria Vilà, cercant uns documents. FOTO: j.g.

Tot plegat entre les parets del majestuós edifici de l’antic hospital de Santa Magdalena de Montblanc, que custodien, des de l’any 1983, quilòmetres de documentació, imatges o pel·lícules, petits tresors que condensen la història de la comarca. «Només de documents d’ajuntaments de la comarca tenim 2.400 metres lineals», explica al Diari el director de l’arxiu, Josep M. Porta, fent referència a la unitat de mesura que es fa servir habitualment en aquest context.

Dels 22 municipis que hi ha a la comarca, l’arxiu té ingressada la documentació de 16 ajuntaments. No obstant això, l’Espluga de Francolí, Sarral i Vilanova de Prades, que no hi eren, han aprovat en els seus plenaris la voluntat d’ingressar la seva. «Només faltaran Forès i Passanant i Belltall i Santa Coloma de Queralt», diu Porta.

També es conserven documents notarials, d’entitats, associacions i fons i col·leccions personals, molts d’aquests de fotògrafs de la comarca. «La nostra tasca és conservar, organitzar i difondre tota la documentació que existeix o es produeix a la Conca de Barberà», apunta el director. Una de les temàtiques que s’han anat introduint els darrers anys a l’arxiu i que es considera molt important és la de les cooperatives agrícoles de la comarca. «Cal recordar que la de Barberà de la Conca va ser primera de l’estat, i la tenim, juntament amb la de Montblanc i Vilaverd, i en uns dies tindrem la de Solivella», relata Josep M. Porta.

Pagesos al descarregador de la cooperativa de Montblanc a mitjans del segle XX. FOTOs: anton moix/ vicenç baldrich/ cedides arxiu comarcal conca de barberà

«També tenim col·leccions importants com la d’Anton Rosselló, que va recollir el que es publicava des del 1900 fins a l’any 1936, com programes de mà, revistes...», explica.

És inimaginable la quantitat i tipologia de documents que hi ha dipositats a l’arxiu. Però n’hi ha un que té una especial importància i no precisament pel seu contingut, sinó per ser el més antic que es conserva a l’edifici. Data de l’any 1173 i és un document censal d’una compra-venda, procedent del fons de Savallà del Comtat i escrit en llatí. En aquesta línia, les actes notarials, en aquest cas les del segle XIII de Santa Coloma de Queralt, s’han pogut conservar gràcies a què les custodiaven la comunitat de preveres i ara es troben a l’arxiu, esdevenint de les més antigues que hi ha a Catalunya.

Casualment i sense massa explicació aparent, però, aquests documents tan antics no són els més consultats de l’arxiu, sinó que ho és el cadastre de Blancafort que data dels anys cinquanta. «Creiem que és perquè està molt ben fet», apunta el director de l’Arxiu Comarcal.

Esbart dansaire del Casal Montblanquí a la Vall. FOTOs: anton moix/ vicenç baldrich/ cedides arxiu comarcal conca de barberà

Al 100% de la seva capacitat

L’ús de l’edifici on s’ubica actualment l’arxiu, però, podria tenir els dies comptats, ja que ha quedat petit i ara mateix la capacitat de l’equipament està al 100%, la qual cosa fa molt difícil rebre grans donacions. «Als anys vuitanta, els arxius s’ubicaven en edificis històrics com aquest, però ara ja no és viable», comenta Porta. Les barreres arquitectòniques de l’immoble i la manca d’espai fan que l’arxiu hagi de buscar un lloc més ampli per instal·lar tot el material. «No sabem on ha de ser. L’Ajuntament de Montblanc ha de presentar una parcel·la a la Generalitat per construir un arxiu nou», explica.

L’arxiu, a banda d’emmagatzemar els documents, té dues potes més que serveixen de suport als investigadors com són la biblioteca auxiliar i l’hemeroteca, però el problema de l’espai segueix existint.

Trasllat de les despulles dels reis d’Aragó a Poblet al seu pas per l’Espluga, any 1952. FOTOs: anton moix/ vicenç baldrich/ cedides arxiu comarcal conca de barberà

Amb la pandèmia i la comoditat de poder consultar els documents des de casa, ja que la majoria estan digitalitzats, han disparat les consultes online. En tan sols un any s’han rebut quasi les mateixes consultes en línia que en 10 anys de forma presencial. Entre els anys 2009 i 2020, l’Arxiu Comarcal ha rebut 22.855 visites presencials, però en tot l’any 2020 hi ha hagut 15.641 entrades digitals, la qual cosa es valora de forma molt positiva des de la direcció perquè amb les eines digitals s’està arribant a molta més gent.

A més de les donacions que arriben, l’arxiu realitza campanyes periòdiques per donar a conèixer la seva tasca i recollir pel·lícules antigues que s’acaben digitalitzant, o per esbrinar els noms de persones que surten en imatges que estan sense identificar, amb la complicitat dels botiguers de Montblanc. «És una manera de treure l’arxiu al carrer i que la gent el conegui». I els resultats són d’allò més satisfactoris, ja que fa un temps només teníem una desena de fotografies de Rocafort de Queralt i, després d’una campanya de difusió al poble, «es van poder recollir més de 300 imatges antigues, algunes molt interessants», diu el director.

Documentació del pintor Ismael Balanyà donada recentment a l’arxiu. FOTOs: anton moix/ vicenç baldrich/ cedides arxiu comarcal conca de barberà

La pandèmia que estem vivint, escriurà una o diverses pàgines en la història que, segurament, s’acabaran emmagatzemant i conservant en arxius com el de Montblanc. Els arxius comarcals d’arreu de Catalunya, durant el confinament, van fer programes conjunts on van penjar documents i pel·lícules de diferents temàtiques perquè la gent els pogués consultar sense moure’s de casa a causa de la situació. Casualment, el de la Conca de Barberà va ser el més visitat de Catalunya. Tot i això, de moment, no s’han rebut gairebé donacions relacionades amb vivències de la Covid, però, probablement, en uns anys, comencin a aparèixer i quedin arxivades perquè futures generacions les consultin.

Comentarios

Lea También