Más de Camp

Educació per combatre el despoblament

Objectiu: sostenibilitat. El Museu de la Vida Rural mostra models de vida més curosos amb el medi

MARIA DEL MAR VICENS

Whatsapp
Exterior del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. foto: mvr

Exterior del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. foto: mvr

«Si no hi ha vida als pobles, el paisatge es va perdent i els boscos envaeixen el que abans eren camps de conreus, el que provoca major risc d’incendis». D’aquesta manera, Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural (MVR) a l’Espluga de Francolí, explica al Diari com el despoblament afecta directament el moment d’emer-gència climàtica que estem vivint. Des de l’any 2018, el museu té com a objectiu principal l’educació per la sostenibilitat. Ha realitzat nombrosos projectes amb instituts i escoles de la zona. Un d’ells té a veure amb els treballs de recerca de Batxillerat, on animen els alumnes dels instituts del voltant a centrar les seves investigacions en temes d’envelliment i despoblament per donar-los més visibilitat.

Carbó explica que la resposta de la proposta educativa ha estat molt positiva per part d’escoles de la zona però també de tota Catalunya. La pandèmia els va obligar a tancar, però «en el moment en què hem tornat a obrir hem tingut el suport de les escoles locals que han fet seu el museu, literalment. Estem molt contentes de com estan tractant aquests temes que cada vegada prenen més força».

Durant els últims anys, el despoblament ha afectat tot el territori. «És un tema preocupant. Van sortir dades d’un estudi de la Universitat de Lleida, on la Conca de Barberà és una de les comarques que perd població de Catalunya. És un territori amb un paisatge cultural mediterrani molt necessari de preservar», descriu Carbó. L’estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural constata que els municipis amb major risc de pèrdua d’habitants del Camp de Tarragona es troben a la Conca de Barberà i al Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre són a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. També comenta que en l’actualitat «tenir un territori no gestionat i abandonat ens deixa amb un país molt més desequilibrat territorialment i molt menys preparat per aprofitar els recursos naturals que són importantíssims». Precisament, al museu treballen per visibilitzar aquestes problemàtiques. «Pensem que aquesta resiliència s’ha de construir vinculant-se als territoris, a aquests paisatges i aprenent a gestionar els conflictes amb la natura», manifesta.

Les iniciatives estan emmarcades en l’Agenda 2030, un pla d’acció impulsat per les Nacions Unides que pretén acabar amb la pobresa, protegir el planeta i millorar la vida de les persones de tot el món. El projecte inclou 17 objectius de desenvolupament sostenible. Carbó explica que el despoblament té a veure amb el número 11: ciutats i comunitats sostenibles, que té com a objectius principals augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món. És per això que les activitats educatives que realitza el MVR tracten temes de despoblació. «Totes aquestes activitats educatives acaben fent referència d’una manera o altra a la necessitat de mantenir els pobles, les activitats lligades al bosc i al treball de la terra. S’ha de garantir la sostenibilitat fent un ús necessari de tots els recursos que ens dona la natura», relata.

Una de les propostes que destaquen del MVR és la de Cultura Ecològica. Tracta de conèixer com era la vida al món rural fa 100 anys i reflexionar sobre com podem viure en l’actualitat d’una manera més sostenible, analitzant els errors i encerts del passat. Té la seva versió per a famílies, on els visitants es poden endinsar a l’hort i al jardí etnobotànic del propi museu per entendre com es conreen alguns aliments de manera ecològica i sostenible. «Són propostes molt centrades en aquest tema de recuperar el món de l’agricultura, de la gestió forestal i dels oficis lligats a la terra», comenta Carbó.

La situació que hem viscut aquest últim any ha fet que moltes persones vulguin tornar al món rural i als seus valors de comunitat que van més associats a l’escala humana. La directora confirma que és cert que hi ha hagut un petit canvi, ja que algunes escoles els han avisat de l’arribada de nous nens, però en l’àmbit de dades no ha estat significatiu. «Més que a escala d’impacte numèric, sí que hi ha hagut un canvi de mirada de tota la societat amb relació als pobles com a oportunitat i model de vida més enllà de les ciutats. Aquest canvi de mirada ja és un primer pas perquè molta gent acabi prenent la decisió». Però passar de viure en una ciutat a un ambient més rural pot provocar un xoc cultural d’entrada. «S’ha de seguir un procés d’adaptació de reconeixement els uns als altres i d’anar-se adequant a les noves situacions. Són processos molt interessants que fan activar el que hi ha de tradicional als pobles i per tant obliga també a fer canvis de mirades necessaris», explica la directora.

Carbó insisteix en el fet que també existeixen algunes dificultats, «hi ha reptes com l’habitatge i la terra, que de moment dificulten que les persones s’animin i acabin prenent la decisió de viure al món rural». I és just en aquest context on són claus iniciatives com les del Museu de la Vida Rural, que eduquen i mostren a la societat com viure d’una manera més sostenible cuidant el nostre entorn i lluitant contra el canvi climàtic.

Temas

Comentarios

Lea También