El 95% dels castanyers de les Muntanyes de Prades moren a causa d'un fong

Només en aquest municipì els tres productors recollien fins a 45 tones de castanyes. Ara ni arriben als mil quilos

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
Claudi Lladó amb els seus dos fills recollint castanyes a la seva finca de Vilanova de Prades el passat diumenge.FOTO: ÀNGEL JUANPERE

Claudi Lladó amb els seus dos fills recollint castanyes a la seva finca de Vilanova de Prades el passat diumenge.FOTO: ÀNGEL JUANPERE

El municipi de Vilanova de Prades és conegut, per entre altres coses, per les seves castanyes, un producte típic de les Muntanyes de Prades però que amb el pas dels anys es va perdent. El responsable és el xancre, una malaltia fúngica causada per l’ascomicet Cryphonectria parasitica. El fong ha matat el 95 per cent d’aquests arbres, comenta Claudi Lladó, un dels tres veïns que encara fa collita. «S’ha infectat tot», diu, fins i tot els arbres que segueixen donant el fruit.

Si hi ha un arbre típic o característic de les Muntanyes de Prades –deixant de banda el pi, l’alzina o el roure– és, sens dubte, el castanyer. Ocupava unes 700 hectàrees de diversos termes municipals. Prades en tenia 250, Vilanova de Prades 210, Vallclara 120 i Capafonts 74. Extensions més petites es podien trobar a la pedania de Farena (27), Vimbodí (set), Montblanc (cinc) i Ulldemolins (dues), segons un estudi. Però amb el pas dels anys i l’arribava de la malaltia del xancle, la producció ha anat minvant, perquè la majoria dels arbres s’han mort. En l’horitzó es veuen els troncs secs que sobresurten d’entre els castanyers que encara resisteixen.

Claudi Lledó és un dels que encara aguanta. Té una finca de 90 hectàrees al terme de Vilanova però al límit amb el de Prades, «la va comprar el meu padrí». Però només en conrea unes dues hectàrees, a la resta els arbres s’han mort. «Abans, d’un sol castanyer en podies treure fins a 300 quilos. I enguany aquest pes serà el que agafaré de tota la finca». Per això, reconeix que no és rentable aquesta feina. La part positiva, diu, és que és un arbre que no porta feina, «l’únic que jo sí els llauro». Però ni ensulfatar –no hi ha cap tractament efectiu contra la xancle– ni esporgar. Aquesta darrera tasca sí que es feia abans, i també es llaurava, tot i que amb animals.

La malaltia és endèmica de l’Àsia oriental. El fong va ser detectat per primera vegada als Estats Units el 1904. Va provocar la destrucció d’uns 3,6 milions d’hectàrees de castanyer en tant sols 50 anys. Després d’aquesta catàstrofe ecològica, patòlegs i experts d’arreu del món han estudiat la problemàtica i les seves possibles solucions. A Europa, el xancre del castanyer va ser introduït l’any 1938, possiblement a través de la fusta de castanyer que utilitzava l’exèrcit americà a la Primera Guerra Mundial. Un lustre més tard, aquest fong s’introduiria a Espanya, possiblement degut a la importació de castanyer des de l’Àsia amb l’objectiu de substituir els castanyers malalts.

El fong s’introdueix a l’arbre per la ferida més insignificant que aquest es produeixi. Pot ser de forma natural, com ara compressió de l’escorça a nivell d’una ramificació de la branca, acció dels insectes, ocells, etc. També de forma artificial, com pels efectes d’esporgar, empeltar, etc. Es desenvolupa ràpidament, en tres o quatre setmanes apareix clarament la infecció i aquesta augmenta fins assecar la branca, que no tarda a morir.

Una de les característiques més destacables d’aquest fong és la seva gran capacitat reproductiva durant llargs períodes de temps, virulència, ràpida expansió, supervivència davant extrems climàtics i supervivència com a sapròfit.

Intent fallit

Fa uns 25 anys, recorda el Claudi, la Generalitat va fer probes amb productes per matar el xancre. Fins i tot, els tècnics van fer unes aplicacions. L’any 2007 es creia que, després d’un estudi, s’havia trobat la solució a aquest fong. Però no ha estat així.

Enguany, la collita s’ha endarrerit degut a la sequera, «a l’arbre li ha costat perdre la seva fruita». A principis d’octubre es comencen a recollir les castanyes i s’acaba a finals de mes. Dels 300 quilos de castanyes que enguany ha recollit, un centenar han anat per a parar a tendes de la Conca de Barberà, on ell les ha venut a tres euros el quilo. De la seva collita, n’ha guardat uns 200 quilos per la Fira de la Castanya que tindrà lloc avui al poble de Vilanova de Prades.

En els bons temps, les tres persones de Vilanova de Prades que recollien castanyes en treien unes 15 tones cadascú. Algun anys se n’han arribat a agafar 150 tones. Claudi Lledó era molt petit però es recorda que abans, cada dia, de dilluns a divendres, sortia cada vespre un camió del poble carregat entre 2.000 i 3.000 quilos de castanyes. «Eren dos o tres compradors i les pagaven al moment». Però ara la situació ha canviat radicalment. «Abans es feina la Festa de la Castanyada a Vilanova de Prades per vendre les castanyes, perquè tinguessin sortida». Però ara, ben just n’hi ha per celebrar l’esdeveniment.

La castanya d’aquesta zona és més dolça que la d’altres zones, com Galícia, «però tot depèn de la classe de castanyer». I a l’hora de coure-les, perquè es pelin millor, el Claudi assegura que cal que estiguin ben eixutes, «si no és així, cal fer un tall perquè no petin». I res de mullar-les.

Els assaltacamps

El seu terreny està situat a la sortida de Vilanova en direcció a Prades. Per arribar a la zona de castanyers s’ha d’anar per un camí durant uns dos quilòmetres. Tot i així, al llarg dels anys s’ha trobat amb lladres que han vingut a recollir castanyes per vendre-les. «eren veïns de Tarragona i n’agafaven a quilos». I no ha estat una sola vegada. Al final ha hagut de tancar el camí amb un cadenat.

Temas

Comentarios

Lea También