El Bon Sol, el barri residencial de Valls

Prop d’un centenar de cases formen aquesta urbanització sense comerços que mira a la carretera N-240

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
La tranquil·litat del barri és una de les seves característiques principals. FABIÁN ACIDRES

La tranquil·litat del barri és una de les seves característiques principals. FABIÁN ACIDRES

Al pas de la N-240, arribant a Valls, a la dreta, destaca un grup de cases. Són les que formen el barri del Bon Sol que, amb poc més de cinc carrers, s’erigeix com a porta d’entrada a la ciutat per aquesta carretera. Cases unifamiliars, adossades i un ampli terreny ple de camins al darrera componen la postal d’aquest barri.

Cercant el nom del barri a internet, les entrades que apareixen corresponen, bàsicament, a pàgines d’immobiliàries, res que faci referència a la seva història o a altres aspectes. I és que el Bon Sol es compon únicament d’habitatges i algunes tímides zones d’esbarjo.

La presidenta en funcions de l’associació de veïns, Rosa Graners, va arribar al barri fa 25 anys. «No ha canviat gaire des de llavors», assegura. Les 95 cases que hi ha actualment ja hi eren en aquell moment o, si més no, la gran majoria. I la previsió és que no se’n facin gaires més, ja que queden molt poques parcel·les per vendre.

El Bon Sol està format per tres carrers perpendiculars a la carretera N-240 i dos més paral·lels amb les cases en forma d’illeta. Un dels seus carrers principals, precisament, porta el mateix nom que el barri. La mitjana d’edat dels residents actualment entre els 50 i els 60 anys, «però també ha vingut gent més jove a fer-se una casa aquí», afegeix.

Els assumptes burocràtics del barri els porta una comunitat de propietaris i l’associació de veïns assumeix altres tasques, com la gestió de l’aigua «que la tenim a través d’uns pous», explica la presidenta en funcions.

El Bon Sol és un barri tranquil, amb poca vida als seus carrers. «Hi ha una plaça amb gronxadors i unes cistelles de bàsquet que seria el punt de trobada de la canalla», afirma Rosa Graners. Però més enllà d’aquests dos punts, l’activitat neuràlgica dels residents s’ubica fora del barri on viuen.

Malgrat ser una zona residencial sense serveis com botigues o altres dependències, anys enrere havia estat un barri unit amb activitats entre els veïns. Ara, guarda més les característiques d’una urbanització dormitori. «Fa temps teníem una festa major pròpia», diu la presidenta, una tradició que amb el pas dels anys s’ha deixat de fer i que algun dia podria tornar si hi ha voluntat i empenta per part dels residents. «Era un barri unit i és bonic viure en un lloc i poder tenir aquesta bona relació amb els veïns,» apunta Graners.

Potser aquesta feble cohesió actual és la que fa que el projectes que necessita el barri es dilatin en el temps més del compte. «De vegades tenim la sensació que estem deixats a la mà de Déu», manifesta. «Hem hagut d’insistir molt perquè ens canviïn fanals o ens arrangin les voreres», afegeix. Ara, el projecte més imminent és renovar l’entrada al barri, «perquè hi ha forats impressionants», una obra que es preveu realitzar durant les properes setmanes.

Sortir de Bon Sol equival agafar el cotxe la majoria de vegades o també el transport públic. «El servei és fluix. Sempre hem reclamat més línies d’autobús i a l’hora de portar els infants a l’escola sempre hem hagut d’estar pendents els pares», recorda. Fa un any, però, es va aconseguir incrementar aquest servei. «L’altra opció és anar a Valls a peu, però has de tenir temps, ja que suposa una bona passejada», diu.

El mateix passa quan hi ha qualsevol altra necessitat. El vehicle és essencial per anar a comprar o a treballar. «De vegades tenim la sensació d’estar tot el dia amunt i avall amb el cotxe, ja que l’hem d’agafar per tot», relata la presidenta en funcions. «Si hem de portar la canalla a escola o si han quedat amb amics, per les extraescolars, al final et passes els dies pujant i baixant d’un lloc a l’altre».

De moment, el barri no s’ha vist amb la necessitat de reclamar comerç als seus carrers, que estan dissenyats per acollir bàsicament habitatges. Potser perquè la mitjana d’edat dels residents encara no és prou elevada i el desplaçament a altres zones de Valls, per ara, no suposa cap problema, a més de ser força complicat per la formació dels seus carrers i cases. «No sabem si a la llarga ho acabarem necessitant o serà la gent la que haurà d’anar a viure a llocs amb més serveis», matisa Graners.

Una de les millors característiques que té el barri és la tranquil·litat. És l’adjectiu que més es repeteix entre els veïns quan se’ls pregunta amb quina paraula definirien el lloc on viuen. «És molt petit, s’hi viu molt bé, no creixerà més i cap a la banda de Puigpelat hi ha molts camins amb oliveres molt agradables per passejar. Estem relativament aïllats, però tenim tot això», expressa Rosa Graners.

Temas

Comentarios

Lea También