El barri Alt Camp, una gran família de veïns a Valls

Barris de Valls (XIV). Quatre blocs verds i tres de marrons formen aquest petit barri apartat del centre i amb vistes a la muntanya 

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Els característics pisos verds formen la major part del barri.   FOTO: FABIÁN ACIDRES

Els característics pisos verds formen la major part del barri. FOTO: FABIÁN ACIDRES

«És un barri molt familiar, amb bona convivència on tots estem pendents dels altres». Així defineix el barri Alt Camp la presidenta de l’associació de veïns, Marisa Anguera. Ella, viu als mítics blocs verds que van suposar l’inici del barri, ara fa 38 anys.

«Són blocs de protecció oficial, els que vam entrar a viure érem tot gent treballadora, també famílies nombroses amb una mitjana d’edat d’uns 40 anys», explica Anguera. Ara, tota aquesta població ha envellit i «entre el 70 o el 90% del barri està format per gent gran», afegeix.

La convivència de tantes dècades ha fet que el veïnat esdevingués una petita gran família unida plena de complicitats, on uns alerten als altres si fa dies que no veuen un veí o si tenen qualsevol problema, per exemple.

El barri Alt Camp està format per 120 pisos distribuïts en set blocs. Els quatre principals i més antics són els blocs de color verd que es veuen des de la carretera del pla i n’hi ha tres més de posterior construcció de color marró , just al costat, que tenen uns 25 anys. Es troben situats a una banda de la carretera del Pla, just davant dels blocs de Santa Úrsula.

També hi ha dues places on és habitual «anar a fer la tertúlia» quan fa bon temps. Una d’elles, es troba força arrecerada i s’aprofita per realitzar activitats, ja que aquest és un barri molt dinàmic on les trobades entre veïns i veïnes són freqüents, ja sigui per fer la calçotada, la diada de la gent gran o jocs per a la canalla.

La història del barri es pot explicar a través del dia a dia de la seva gent i amb petites fites que han millorat la comoditat dels seus residents.

Un d’aquests moments és, sens dubte, l’arribada d’un ascensor exterior fa set anys. «Va ser la cirereta del pastís aconseguir-lo», manifesta Marisa Anguera. Era una necessitat de la gent gran del barri que havia de pujar les escales des dels blocs fins a la carretera, per anar a comprar o portar els néts a l’escola o la llar d’infants.

Fent un incís, la presidenta remarca que l’Alt Camp és un barri de gent gran però també és un barri «llar d’infants», ja que «els avis cuiden dels seus néts quan els pares treballen» o són els encarregats de dur-los amunt i avall als centres educatius o acompanyant-los a les activitats extraescolars, la qual cosa abans els obligava a pujar les escales fins a la carretera.

Tornant al problema de mobilitat que tenia el barri amb les escales, «vam insistir en posar una rampa per a fer-ho més fàcil», diu, però l’arribada de l’ascensor va facilitar aquest camí als residents. I és que sortir del barri a comprar o a fer qualsevol altra tasca, passa per creuar la carretera, ja que a la zona residencial no hi ha botigues. «Però mai ningú s’ha queixat per aquest motiu», explica la presidenta dels veïns.

«Estem una mica apartats, sense trànsit de cotxes, tenim tranquil·litat i tenim vistes a la muntanya», explica Anguera quan pensa en les coses bones del barri. El millor, però, són les relacions personals, insisteix. «La convivència és molt bona».

La pandèmia, però, ha minvat una mica aquest esperit d’unió del barri i «ha castigat molt a la gent, costa d’arrencar ara», confessa la presidenta de l’associació de veïns. «No és fàcil tornar a enganxar la gent a que s’activi, però seguim fent activitats perquè tothom hi pugui participar, l’altre dia vam celebrar la Castanyada i vam fer panellets, per exemple», diu.

El barri té les necessitats bàsiques cobertes. «Sempre hem tingut molt bona relació amb l’Ajuntament i quan hem demanat alguna cosa ens ho han concedit, si ha estat possible», comenta la presidenta.

L’envelliment dels veïns, però, fa que neixin noves mancances i en aquests moments, un dels serveis que reclama el barri és poder tenir un parc de salut propi, amb màquines per a fer exercici a l’exterior, com tenen altres barris de la ciutat. «Disposem d’un parc infantil, però necessitaríem alguna cosa per a la gent gran, que puguis estar assegut xerrant i, alhora, fent exercici», diu.

El barri és a punt de complir 40 anys de vida. Quatre dècades plenes, d’activitats, reunions, trobades, festes i moments de converses a la fresca. Precisament, les dates rodones en què el barri suma anys són motiu de gran celebració. Amb els 25 anys del barri, ara fa 13 anys, «vam fer una festa molt maca amb molta participació per part dels veïns i també de l’Ajuntament», assegura Anguera. «Es va fer una missa ‘rociera’ perquè molts dels primers residents del barri són vinguts d’Andalusia i jo tinc un record molt assenyalat i molt bonic d’aquest dia», afirma.

Temas

Comentarios

Lea También