Más de Camp

El barri de la Vallvera, caràcter i unió

Barris de Valls (III). Situat al centre de la ciutat, té com a nucli la plaça de la Vallvera, on va començar la seva associació de veïns 

MARIA DEL MAR VICENS

Whatsapp
Tot i compartir nom, el carrer de la Vallvera no forma part de l’associació. FOTO: Pere Ferré

Tot i compartir nom, el carrer de la Vallvera no forma part de l’associació. FOTO: Pere Ferré

«És un barri petit, però eixerit». D’aquesta manera, Anna Maria Vidal, presidenta de l’Associació de Veïns de la Vallvera, descriu el seu barri al Diari. I és que si parlem d’un lloc amb caràcter i situat al centre de Valls estem definint sense cap dubte la Vallvera. Al barri hi viuen menys d’una vuitantena de persones, totes habiten en cases. Del carrer Carles Magriñà al carrer Robert Gerhard, passant del carrer Pau Casals al carrer del Tren i el nucli on va començar el barri: la plaça de la Vallvera. Un lloc petit, però unit. «Som molt pocs veïns, hi ha 43 socis i fem el que podem», comenta Vidal.

L’inici va ser amb els habitants de la plaça el 1987, quan es van trobar amb diversos entrebancs. «Nosaltres vam començar l’associació perquè no teníem suport de ningú i estava tot molt abandonat. Els pisos del davant no hi eren i la gent deia que això era un torrent. Però mai s’ha pogut demostrar», explica Jordi Torné, actual vicepresident i un dels fundadors de l’associació.

Mirant a altres barris de l’entorn, com la Xamora, van confeccionar a poc a poc els estatuts per reclamar i suplir les necessitats que tenien. «A base de queixes i de demanar coses vam decidir fer l’associació. Entre els quatre veïns que érem vam redactar uns estatuts copiant els d’altres barris. Així és com va començar la nostra història: amb reclamacions a l’Ajuntament de Valls per problemes amb el col·lector de desaigües que arribava del Fornàs», relata Torné.

Una dificultat que encara segueix en l’actualitat, ja que últimament s’han rebentat diverses canonades que han causat problemes a les cases dels veïns. «El clavegueram s’hauria de revisar. Aquestes cases tenen aproximadament 47 anys i les canonades de formigó que es van posar en el seu temps s’estan podrint, es trenquen, perden per tot arreu i ens generen deficiències», manifesta Torné. Convindria canviar-les i posar «canonades amb material més nou perquè les arrels dels arbres s’adaptin. Tot es fa vell i els anys ho fan mal bé».

Vidal i Torné expliquen que quan es van construir els pisos del carrer del Tren, els veïns de la Vallvera volien ampliar el nombre de persones que formaven part de l’associació, així que van donar l’opció als blocs perquè s’hi adherissin. «Quan van construir els pisos d’aquí davant vam proposar que s’unissin a l’associació, però hi va haver divergències de criteri i no vam poder unir les cases amb els pisos. És molt difícil perquè cada escala té el seu president i la seva comunitat», comenta el vicepresident. Finalment, es van quedar formant part de l’associació només els veïns de les cases, però això no va ser cap problema per continuar amb la mateixa empenta que abans.

Un moment de germanor

Un dels moments més especials del barri és la festa major. Vidal i Torné recorden que quan van començar a estabilitzar-se es van animar a celebrar un sopar de germanor, que al principi era els dissabtes. «Entre tots els veïns fèiem el sopar: amb pa amb tomàquet, pernil, embotits i uns pastissets que encarregàvem. Fèiem una mica de xerinola. També vam fer confeccionar uns llums per decorar la plaça», relata Torné.

Per sort, després d’estar un any sense celebració, aquest 2021 s’ha pogut tornar a realitzar la festa major. «Ens vam reunir 10 dies abans de fer-la i vam poder programar alguns actes amb les mesures pertinents. El divendres cadascú va venir sopat de casa seva i vam tenir una actuació, amb les cadires separades. El dissabte sí que vam sopar tots junts, cada taula era una bombolla i en total vam ser 54 persones. Vam estar de sort perquè va ser just abans que posessin més restriccions. De fet, van cancel·lar la festa major de la Xamora, que era la setmana següent», comenta Vidal. «És bonic reunir-nos una vegada a l’any i que hi hagi un tarannà de barri que normalment durant la resta de temps no veiem», explica Torné. Uns dies molt importants on tot el barri s’engalana, però que cada vegada costen més de tirar endavant.

Tant l’Anna Maria com el Jordi lamenten que en l’actualitat la gent jove no està tan animada a participar i organitzar les activitats del barri. «Ara, per desgràcia, el jovent no vol entrar tant a fer coses d’aquestes. No sé si és perquè tothom va més a la seva», explica el vicepresident. «Quan tot això va començar teníem una edat i ara en tenim una altra. Tots som ja quasi d’una generació de jubilats», afegeix la presidenta. Però les ganes de seguir fent barri i germanor són les mateixes que al principi, amb l’esperança que els més joves prenguin el relleu i continuïn amb l’empenta i l’esperit d’en Jordi i l’Anna Maria.

Temas

Comentarios

Lea También