«El calçot no és només calçotada. És un tresor que hem de cuidar entre tots»

Els pagesos de la IGP venen directament al comprador?

Sí, també som comercialitzadors. Venem directament als particulars, botigues, majoristes i mercats.

Com va la promoció exterior, més enllà de Catalunya?

Queda molta feina per fer. Els primers contactes que havíem tingut han quedat una mica frenats. Veurem com va anant aquesta campanya. La promoció del calçot, i sobre tot a l’estranger, va des de fa temps a través dels casals catalans, que fan una molt bona feina.

Deia que aquesta temporada es podria assumir el rècord de 20 milions de calçots. Els preus també els acompanyen?

Les IGP i les DOP, pel seu reglament, no els podem fixar preus. Podem parlar-ne, per costos de producció... El que sí es veu és que hi ha un augment de preu en relació a l’any passat. Un calçot que en aquest temps estava 14 cèntims a la tenda, enguany el tenim a 16 i pujant. Una bona part de calçots van a la restauració. Tots els productors tenen tractes verbals fets des de fa molt anys i els preus queden fixats per a tota la campanya. Aquí els augments no es noten tant.

La major part de la producció va cap a restaurants. Què s’ha de fer perquè els particulars s’animin a consumir més calçots?

El calçot no és només calçotada. És un tresor que hem de cuidar, i molt, entre tots. Des del Consell Regulador ens esforcem perquè les famílies tingut el calçot com una verdura de consum diari dins de temporada. Però també a nivell de família pels àpats normals el calçot por acompanyar carn o peix, cuinats al forn, podem fer truites, escudella vegetal, etc. El receptari, que ja existeix, és extens.

A vegades, principalment el jovent, abusa de menjars precuinats o preparats, o superpreparats. I un dels motius que diuen és que no tenen temps. Als meus fills intento demostrar que el temps que invertim en cuinar el calçot no representa gaire més que preparar el menjar preparat que comprem.

Una opció passaria per incrementar l’oferta de calçots cuits?

Sí. El calçot cuit és una de les maneres que vam tenir durant la pandèmia de reinventar-nos. El reglament de la IGP no reconeix i no permet comercialitzar altre tipus de calçot que no sigui fresc, de manats de 15, 25 ó 50. Per això, hem dit que aquesta és una de les altres feines que hauríem de fer. Haurem de debatre internament la conveniència d’ampliar i aprovar altres presentacions que també assegurin aquesta procedència del calçot certificat. En realitat, la immensa majoria de calçot cuinat del propi productor és de la seva explotació, ja és un calçot de qualitat.

Qui hauria de fer aquesta tasca: l’administració o la IGP?

La feina l’ha de fer la IGP. Però no té la potència ni els recursos suficients com per fer arribar això a un públic molt general. Necessitem el recolzamen de l’administració. De cara la campanya 2022-23 presentarem l’administració les campanyes publicitàries dins de les quals està la cuina del calçot.

Què li diria a qui no li agrada la ceba perquè provi els calçots?

Tot i que el calçot és ceba i grill de ceba, a la boca es comporta diferent , perquè la gràcia està en transformar en sucres el enzims. Aquesta dolçor és el que el fa diferent. Si ho acompanyem amb les salses naturals i ben treballades, el gust en boca és extraordinari.