El cooperativisme arrela fort a la ciutat de Valls

Fer una ruta turística sostenible, viure en comunitat al cor de Valls, tenir un servei de proximitat de connexió a internet o tenir assessorament en matèria d’economia social. Aquests i d’altres serveis són els que ofereixen algunes de les cooperatives de nova creació que hi ha actualment a Valls. La capital de l’Alt Camp ha viscut en els darrers cinc anys una mena de ‘boom’ cooperatiu, on han emergit fins a vuit projectes ben diferents, però que treballen plegats en xarxa, quan es necessiten, aportant un valor afegit als seus productes.

Es podria dir que el Barri Antic és el bressol cooperatiu de Valls, ja que gairebé totes les cooperatives de nova creació es troben ubicades en aquesta zona de la ciutat, i no és pas casualitat. «Hi ha una voluntat de recuperació del centre històric i suposo que això hi té alguna cosa a veure», diu al Diari Tais Bastida, membre de la secretaria tècnica de l’ateneu CoopCamp, que ofereix assessorament, formació i ajuda per a la creació de noves cooperatives. «És més pragmàtic perquè la majoria dels socis d’aquestes cooperatives vivim o som del Barri Antic».

Només cal fer un cop d’ull a la cèntrica plaça del Pati on recenment ha obert botiga la cooperativa Punt d’Accés que, a més, ha rehabilitat un antic edifici per oferir els seus serveis d’internet rural. Ja més amagades en els carrerons del nucli històric, al carrer Sant Antoni, hi trobem Produccions Saurines i just al costat, la cooperativa d’aquitectes l’Eixam. Al carrer Carnisseria, encara més al nucli de la ciutat, hi ha l’assessoria Milmans, molt a prop d’on se situarà la cooperativa d’habitatges La Titaranya, i a la plaça de la Zeta es troba el grup de consum La Bajoca.

Aquesta proximitat entre cooperatives també té a veure amb un tema de sensibilitat amb els valors cooperatius, ja que aquesta situació estratègica permet desenvolupar el component social que tenen les entitats cooperatives, copsant la proximitat del dia a dia a la ciutat i cobrint aquelles necessitats més específiques, en contacte amb territori, a un nivell de detall on empreses més grans no arriben.

Precisament, un dels trets característics de les cooperatives i que les diferencien d’una empresa comú és «la capacitat de combinar-se, agrupar-se i no competir entre elles per accedir a donar serveis més grans», explica Bastida.

Per trobar l’explicació del per què d’aquest creixement del món cooperatiu a la capital de l’Alt Camp, cal remuntar-se a finals de l’any 2016. En aquell moment van entrar en funcionament els serveis dels ateneus cooperatius, com CoopCamp, impulsats pel departament de Treball de la Generalitat. «Des de l’inici d’aquest servei han anat apareixent nous projectes d’economia social a Valls amb vuit noves cooperatives», explica en Tais. Abans, les persones emprenedores que volien iniciar un projecte similar, potser trobaven a faltar un punt de suport o de guia i molt projectes no sortien a la llum per la manca d’aquest assessorament que s’ha potenciat els darrers anys.

Aquesta tendència a l’alça que s’ha copsat a la capital de l’Alt Camp, no és exclusiva d’aquesta zona, ja que s’ha produït també un fenomen similar a la resta de ciutats del Camp de Tarragona i Valls se situa en tercer lloc després de Tarragona i Reus en nombre de projectes.

Les vuit cooperatives que han sorgit en els últims anys a Valls no són les úniques que hi ha a la ciutat, n’hi ha i n’hi ha hagut moltes més, però «l’onada actual ha nascut amb els valors cooperatius com a base», apunta en Tais. És a dir, «s’han creat perquè creuen que aquesta és la millor manera d’organitzar-se, amb un funcionament democràtic horitzontal», explica. A més, «les cooperatives estan obligades a convocar assemblees i tots els socis tenen el mateix pes». Pel que fa al conjunt de la comarca de l’Alt Camp s’han creat una dotzena de noves cooperatives entre 2017 i 2020.

Veient la tendència actual «el cooperativisme seguirà creixent a Valls i a tot arreu, res fa pensar que hagi de passar el contrari», diu en Tais. A més, en moments de crisi com els d’ara, «aquest sector tendeix a fer-se més fort ja que es presenta com a una oportunitat en situacions determinades». Per exemple, «hi ha empreses que tanquen perquè el propietari es jubila i els treballadors s’han quedat el negoci en format cooperatiu», relata Bastida. «La fórmula jurídica de les cooperatives protegeix els treballadors, dona solidesa i fa de coixí perquè diversos professionals els puguin agrupar entre ells i és molt adaptable en situacions de crisi», afegeix. Per això, «segur que la creació de cooperatives continua en creixement».

L’aparició de noves cooperatives a Valls no és un fet inèdit. Només cal recordar que la capital de l’Alt Camp té un passat cooperatiu molt important que ha servit per articular la societat a molts nivells. Començant per la Cooperativa Agrícola, una de les més antigues de l’estat, tot i que n’hi ha hagut moltes més, amb importants fites per a la societat vallenca: la cooperativa de sabaters, la de barbers o la de fusters i d’altres amb més transcendència que van promoure barris cooperatius com és actualment el de la Fraternal, per exemple.

De forma popular, el Camp de Tarragona s’ha organitzat històricament a través del cooperativisme sota el pes de les cooperatives agràries que oferien projectes de tota mena, des de cultura, fins a educació, oci o consum. Tot i això, el concepte de cooperativa agrària tendeix a relacionar-se amb quelcom antic, desfasat o rural, ja que posteriorment la societat s’ha anat organitzant de moltes altres maneres i aquest model ha anat quedant més llunyà. «Amb l’aparició d’aquests projectes tan diversos, cada cop s’associa menys a un fet antic i es demostra que no ho és», conclou en Tais.