El pla general preveu expropiar Casa Sugranyes, immoble senyorial de Montblanc

La preservació de Casa Sugranyes podria penjar d’un fil. L’edifici, una imponent casa senyorial del segle XIX, es troba a la Muralla de Santa Tecla de Montblanc, en una de les zones més transitades de la vila. La possible expropiació de la finca i posterior enderroc podria fer que es perdi aquest immoble de la capital de la Conca de Barberà, que es troba en desús i deshabitat.

Actualment, la casa és propietat de Marta Pedra, que la va comprar l’any 2018 a uns familiars seus amb l’objectiu d’engegar un projecte vitivinícola als baixos de l’edifici i continuar així amb la història dels seus ancestres que, igual que ella, també s’havien dedicat a aquest sector. La viabilitat d’aquest projecte, però, no es va arribar a notificar mai a la propietària i el tema va quedar encallat, «malgrat tenir el vistiplau de la Comissió de Patrimoni», segons assegura ella al Diari.

A finals de l’any 2019, però, li va arribar una comunicació oficial per iniciar un procés d’expropiació de la casa. «El meu objectiu sempre ha estat preservar l’edifici, que és patrimoni de Montblanc. Per això vaig posar resistència quan em vaig assabentar de les intencions d’expropiar-lo i vaig voler guanyar temps per intentar salvar-lo com fos», explica Marta Pedra.

En aquest sentit, la propietat va demanar una taxació oficial que va resultar molt més elevada del preu pel qual ella havia comprat la casa. «També vam fer un estudi amb arquitectes i historiadors, que es va presentar a l’Ajuntament per poder preservar l’immoble», afirma. Per poder guanyar més temps i conservar la casa, la família va intentar que es pogués catalogar i així gaudís de protecció. Tot i això, aquesta sol·licitud no va prosperar. «Aquest tema no s’ha exposat en el ple municipal, que és on hi hauria d’haver aquest debat», denuncia Pedra.

«Jo el que vull és que es conservi la casa i posaré la resistència que calgui per aconseguir-ho. No entenc què guanya Montblanc deixant aquesta casa en runes. Entendria perfectament l’expropiació per fer-hi algun equipament», diu la propietària.

«Zona jardí»

L’Ajuntament de Montblanc, per la seva banda, argumenta que aquesta casa es troba ubicada en una zona on, segons el pla general de 1997, «no es pot edificar, ja que està qualificada de zona jardí». A més, fonts municipals, asseguren al Diari que el consistori «no té cap intenció d’enderrocar l’immoble», però no entenen per què la propietat «ha multiplicat per sis el preu inicial de la casa», la qual cosa no es pot assumir des de les arques municipals, passant dels prop de 80.000 euros de la compra per part de la propietària als més de 500.000 que demana ara. Aquest augment vindria donat per la taxació que es va fer de l’immoble. Però la propietat assegura que mai s’ha plantat a negociar cap preu de forma oficial i que el consistori s’ha aferrat a aquesta dada sense haver-se donat com a vàlida.

Tot i això, «l’Ajuntament ha d’actuar d’acord amb la normativa i les cases d’aquesta zona no poden tenir llicència d’activitat», afirmen. Aquesta normativa obligaria l’Ajuntament a fer una expropiació forçosa per la ubicació en què es troba la casa i, possiblement, procedir al seu enderroc, per complir amb la catalogació de zona verda.

Des de l’Ajuntament s’assegura que la seva voluntat «mai ha estat la de comprar la casa i tirar-la a terra», però que el planejament urbanístic «és el que és» i no es pot modificar i que, per tant, «s’ha de fer complir la normativa».

La propietària discrepa d’aquesta afirmació i apunta que si s’han de cenyir al planejament urbanístic l’hauran de tirar a terra per força. Afegeix que «només cal voluntat política», com es va fer amb una altra casa de la vila en el passat, Cal Contijoch, que en aquest cas va ser a l’inrevés, ja que es va descatalogar per poder-la enderrocar.

«És incoherent, no es pot modificar res», diuen des del consistori montblanquí. «El pla general ha estat vàlid per a tots els governs que hi ha hagut al municipi; per una casa, no ho podem fer, perquè amb la resta que estan o han estat en la mateixa situació s’ha procedit seguint el pla general», expliquen. Fins i tot, «hem demanat informació a Madrid i ens han donat la negativa, no es pot fer res», afirmen des de l’Ajuntament de Montblanc.

Catalogar-la

No obstant això, Marta Pedra no ho dona tot per perdut i proposa una solució per poder tancar el tema i poder salvar la casa sense haver de recórrer al pla general. Una d’aquestes vies és que l’Ajuntament catalogui la casa per a protegir-la i així no caldria enderrocar-la. «Vull deixar clar que Casa Sugranyes no està en venda. Si busquem una solució com aquesta, serà molt ràpid i ho solucionarem», diu Marta Pedra.

Des de l’Ajuntament lamenten la situació i consideren que aquest procediment es podria allargar anys fins i tot. «Ho haurem de solucionar per la via legal, ja que aquesta és una zona jardí», diuen des del consistori. «És una situació desagradable, no volem cap conflicte, perquè nosaltres no tenim la intenció d’intervenir en aquesta zona», expliquen.

Per la seva banda, Marta Pedra entendria «l’expropiació si és per un bé comú, de fet, la meva família sempre ha volgut cuidar el patrimoni de Montblanc», diu ella.

«Si ens asseiem amb l’Ajuntament i em diuen que l’expropien per a conservar-la, no cal negociar res més. No és una qüestió de diners, no vull un benefici econòmic», afegeix.

Pedra considera que, a més, el fet de tenir aquesta casa i de conservar-la és positiu. «Per Montblanc, és millor tenir aquesta casa, encara que sigui com a equipament municipal. Les cases històriques de la vila, són peces essencials que cada cop n’hi ha menys i anem empobrint Montblanc», diu. «Jo estic molt a favor de la muralla, però aquesta és una casa enretirada, no entorpeix res», afirma. «Entenc que la muralla és l’element per excel·lència de Montblanc perquè ens donarà vida, turisme i visites, però si realment no volen enderrocar-la, no entenc com no hem signat ja un acord».

«Si no cataloguen la casa o canvien el pla urbanístic amb una mica de voluntat política, no tindran més opció que aferrar-se al que diu el seu propi planejament, que és enderrocar-la, perquè es troba en una zona verda», recorda la propietària.